dissabte, 25 d’octubre de 2008

Que ho és de puta, es ca des conco

Avui fa dos mesos que em vaig mudar a Barcelona, encara que em sembli que hi duc ja una vida. Han estat nou setmanes intenses i interessants, de les quals n'he pogut treure ja les més importants conclusions: que venir aquí ha estat la meva millor idea en anys, i que no m'hi estaré més que el temps que m'havia planejat.

El darrer mes he tornat a tenir visita de Mallorca (gràcies per l'entrada, Pedro), vaig anar convidat i en primera fila a veure el
Cirque de Soleil (IM-PRESSIONANT, MOLTES gràcies per l'entrada, Pedro), a un espectacle de teatre improvisat que us recoman a tots els que em llegiu des de Barcelona, i sobretot a fer feina. Molta, molta feina, que per això estam a punt de tancar projecte a Gameloft. De moment no m'ha tocat treballar en cap de setmana com a qualcuns dels meus companys (al contrari que a Tragnarion, on ja tenia un passi VIP de dissabte) però tot arribarà. De fet, he tengut notícies prometedores per al meu futur professional, que ja contaré quan arribi el moment, i l'oferta del mes ha estat sens dubte una de Crytek (a Frankfurt) que ha vengut de la font més insospitada. Com l'anterior, l'he rebutjada (postposada?) amablement a l'espera de veure com van les coses per aquí.

Mentre, he anat recuperant, poc a poc, les meves rutines de quan la vida era normal, incloent llegir, fer exercici, anar al cine (recomanacions exprés:
The Air I Breathe, dramàtica però catàrtica; i Burn After Reading, intrascendent però simpàtica), i seguir estudiar incansablement per a la feina que jo realment voldria fer.

Au, és tot que després em diuen pesat. I respecte a les fotos que vaig prometre, estan al Facebook, on podreu seguir la meva vida pràcticament en temps real.