tag:blogger.com,1999:blog-89447044887778232752024-03-06T04:07:04.919+01:00Vatuadell or dieLa meva vida a BarcelonaM.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.comBlogger100125tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-68314236499088357142020-12-13T14:15:00.003+01:002020-12-13T14:15:14.672+01:00Tant li és pegar a n'es clau com a sa ferradura<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS4sRqhZKptFfOFDpvoEoIEaNX2UcR_tqjgMLLNDWDyfNlS-SWq1rTFRoUrC5fpswy61BBiDwOQUaLJj3YymodjKPFfgwmn2H8gUsRhNQY-H4lyGBoygnN3V5BdQIInBmpX4aDnkPGGhM/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="268" data-original-width="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS4sRqhZKptFfOFDpvoEoIEaNX2UcR_tqjgMLLNDWDyfNlS-SWq1rTFRoUrC5fpswy61BBiDwOQUaLJj3YymodjKPFfgwmn2H8gUsRhNQY-H4lyGBoygnN3V5BdQIInBmpX4aDnkPGGhM/s16000/26edba888c953d9be639fd2c57f93556.png" /></a></div><p><span style="white-space: pre-wrap;">Este no tenía que ser el primer post que iba a publicar en este blog en más de un año.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Tenía otro pensado, a medio escribir y preparado para publicar el 15 de marzo. Ese domingo iba a correr mi primer maratón, el primero de mis propósitos de año nuevo que tenía intención de liquidar rápidamente. Iba a ser un post lleno de épica, sobre el esfuerzo, la superación y la constancia. Iba a deciros todo lo guay que soy, y todo lo que he conseguido, y cuánto deberíais admirarme por ello.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">En definitiva, iba a ser otra de exhibición de arrogancia. Como mi amigo Manuel lo describió a la perfección una vez, mis posts pueden resumirse como: “mi-mi-mi-mi-mi”.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Supongo que es justo que el 15 de marzo, la realidad me pusiera en mi sitio.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">El 15 de marzo por supuesto no corrí ningún maratón. Y este año tampoco pude hacer ninguno de los viajes que tenía planeados, ni ninguno de mis otros proyectos.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Es cierto, nada de todo eso pasó. Y podría venir hoy aquí a presumir de todo lo que he logrado este año a pesar de las circunstancias, de cómo me he superado en mitad de la adversidad y todas esas mierdas de las que sabéis que me gusta compartir. Mi-mi-mi-mi-mi.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Pero hoy no toca. Este año no toca. Seguramente no toca nunca. En mi casa nadie ha estado sin trabajo, ni enfermo (física o mentalmente), ni nos ha faltado de nada. Venir aquí a presumir, desde la que es sin ninguna duda una posición privilegiada, de todo lo que he logrado este año, puede resultar incluso ofensivo a gente que lo ha pasado realmente mal.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Incluso antes de este año, la vida de mucha gente que conozco ya estaba azotada regularmente por la mala fortuna, la pérdida, la enfermedad, las carencias. En el caso de mucha gente que no conozco, su vida es una lucha cotidiana contra la desgracia, el infortunio y la injusticia.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Hay una lección que deberíamos haber aprendido todos de este loco 2020, y sobre todo los que lo hemos vivido mayormente desde la comodidad de una pantalla conectada a internet: no dar nada por hecho, ni por seguro. Considerar nuestra situación, no importa lo favorable o segura que nos parezca, como un estado pasajero, inestable y extremadamente volátil.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Como buen friki, esta no es una idea nueva para mí. La tengo presente cada vez que veo The Walking Dead: en un escenario post apocalíptico, en el que todo el mundo lo ha perdido todo, los únicos valores que realmente cuentan para sobrevivir vienen del mérito personal, no de las circunstancias en las que cada uno tuvo la suerte de nacer. Todo lo que daba poder e influencia cuando el mundo era “normal”, ahora no vale para nada. Las celebridades e influencers de hoy, cuyas vidas frívolas no tendrían ninguna relevancia, serían los primeros en ser devorados por los zombis.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Pero las versiones de ficción del futuro de la humanidad tienen tendencia a apuntar algo que hemos podido constatar este año: incluso en un nuevo orden, el privilegio no deja de existir, tan solo se transforma.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Cuando hablo de privilegio, no me refiero a tener mansiones, yates o mayordomos. La palabra privilegio se ha sobrecargado de significado para describir la situación de ventaja - no meritoria - que tienen unas personas sobre otras por el mero de hecho de ser quienes son, o de alguna condición - de nuevo, no mérito suyo - como su origen, etnia, sexo, nacionalidad o condición sexual.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Siendo hombre, blanco, heterosexual, nacido en occidente, con acceso a sustento, vivienda, educación, atención sanitaria, y multitud de bienes de consumo - aún es posible no creerse el depositario de ninguna forma de privilegio. “He tenido que estudiar para sacarme mis estudios”, yo pensaba. “Y gano mi sueldo trabajando, nadie me lo regala. Y nunca he maltratado a una mujer, o discriminado a un negro, o a un gay. ¿He de sentirme culpable por haber nacido donde lo hice?”</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Y claro está, culpable no tengo que sentirme. Aunque haya quien lo haya intentado (porque incluso con las mejores intenciones se pueden decir las mayores tonterías), no se me puede adjudicar la culpa de ninguna de las tropelías cometidas por otras personas antes que yo, por el hecho de compartir con ellos raza, sexo o nacionalidad - igual que tampoco tengo derecho alguno a arrogarse sus méritos (aquello de “hemos ganado el mundial” dicho por gente que no se movió de su sofá). Como la falacia cristiana del pecado original, es un intento un poco patético de lograr simpatía sobre la base del chantaje emocional.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Culpa no. Pero el privilegio es real. Como ha demostrado este año, algunos simplemente estábamos en una mejor situación para sobrellevar esta pandemia. Si tienes un trabajo que puedes hacer desde casa, delante de un ordenador conectado a internet, a sueldo de una corporación con suficiente cash flow, y en caso del temido contagio tienes atención sanitaria, te ha tocado la lotería. Si además te puedes dar el lujo de entrenar y correr un maratón, mientras a tu alrededor hay gente que pasa hambre, o ven a un familiar morir en una UCI, entonces ya entiendes lo que significa el privilegio.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Incluso el mero hecho de que nos haya tocado vivir esta pandemia en este año, y no tan solo 30 años atrás, antes de que internet estuviera al alcance de todo el mundo, ha marcado la diferencia entre la supervivencia y la desesperación, entre hartarse de estar en casa viendo Netflix y volverse loco. No tengo ni idea de lo que habrá sido convivir encerrado con menores durante estos meses - hasta para eso he sido un privilegiado. Incluso mi condición de asmático - la única tara limitante que de momento tiene mi cuerpo - me ha proporcionado impunidad suficiente para no tener que ir a la oficina ni una sola vez en nueve meses.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Debo estar en el 1 por ciento del 1 por ciento de personas más afortunadas de la humanidad. Me pregunto si es así cómo se sienten Warren Buffet o Bill Gates.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Y cuando haya pasado la pandemia, y ya no haya ningún virus amenazando nuestra existencia (ni nuestra economía, que para algunos es lo más importante) el privilegio va a seguir existiendo.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">El privilegio es la razón por la que tendré acceso a la vacuna para empezar. O por la que me puedo plantear cambiar de casa, de trabajo, o de país. O no tener miedo de cobrar menos que mis compañeros por el mismo trabajo. O a que me violen a la salida de una discoteca. O a que se nieguen a servirme en un restaurante. O a que me asesine la policía.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">El privilegio es la razón por la que existen individuos execrables como Harvey Weinstein, Donald Trump o el ciudadano en el exilio Juan Carlos de Borbón. Es la razón por la que personas aparentemente normales y decentes apoyan a tiranos y fascistas: niegan que exista el privilegio, pero quieren asegurarse de que nadie se lo quite: los llamados, no por casualidad, “desfavorecidos” - en inglés “underprivileged”.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Solo tengo un problema con la idea del privilegio, y es que se le llame así. Un privilegio no es, o no debería ser, el acceso a una vida digna e igualdad de oportunidades. Privilegio deberían ser las mansiones, los yates y los mayordomos. Bienes a los que por su naturaleza no puede acceder todo el mundo, y está bien que sea así, porque podemos vivir sin ellos. Llamar privilegio a lo que deberían ser (y de hecho son) derechos humanos fundamentales, tan sólo degrada su valor, poniéndolos en la misma categoría que un chalet en la costa, o un viaje al espacio.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">A menos que nos hayamos equivocado, y que no haya recursos suficientes en el mundo para que esta forma de vida que hemos creado para nosotros sea accesible a toda la humanidad. Que el privilegio sea una condición de suma cero, y que para que unos lo tengan otros han de carecer de él. Que el futuro sea una lucha por la supervivencia frente a la adversidad, del que este año solo ha sido una muestra.</span></p><p><span style="white-space: pre-wrap;">Y que como en The Walking Dead, al final los únicos que ganen sean los zombies.</span></p>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-56361075631859296192019-09-11T22:57:00.002+02:002019-09-11T22:57:18.334+02:00A terra de cucanya qui manco fa, més hi guanya<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNkx7ko41oVqDjq78i0VRArY_3G_xuWjSPxKwstlS-s9J69-Ctzll2rjSLcHPLeYzkcwU60l71mnUZX_z3lWxpJrIN9Q35o6E6HxmKmjAjAeZHVETBG8SJzPy4kvA24G4vQ8HW7mrGsSk/s1600/parchis.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNkx7ko41oVqDjq78i0VRArY_3G_xuWjSPxKwstlS-s9J69-Ctzll2rjSLcHPLeYzkcwU60l71mnUZX_z3lWxpJrIN9Q35o6E6HxmKmjAjAeZHVETBG8SJzPy4kvA24G4vQ8HW7mrGsSk/s640/parchis.jpg" width="488" /></a></div>
<br />
Hace cuatro meses acabó <i>Game of Thrones</i>, seguramente la serie de televisión de más éxito de esta década (como <i>Lost </i>en la anterior), o al menos la de más expectación por episodio, la que generaba más análisis y opiniones, o las disputas más viscerales entre defensores y detractores. Yo, como es público y notorio, me cuento entre estos últimos, por lo que hace a mi opinión sobre estas últimas temporadas. Pero en contra de lo que podríais esperar, si he sido tan rotundo expresando mi desaprobación, no ha sido por odio o indignación, como podría pensarse.<br />
<br />
Antes al contrario, ha sido por envidia.<br />
<br />
Pero antes de explicarme, una historia.<br />
<br />
El pasado mes de junio tuve la ocasión de asistir a uno de los eventos más inesperados a los que he acudido en Barcelona. Se trataba de la presentación de un documental sobre el grupo infantil Parchís, que como recordarán los más viejos del lugar, gozó de cierta popularidad en los años ochenta. Como era de esperar, todo esto fue cosa de Pili, que tres años antes había hecho una contribución al crowdfunding con el que arrancó este proyecto, y cuya recompensa incluía asistir al estreno en Barcelona, con presencia de varios miembros del grupo. Y en efecto, allí estaban ellos, cinco de ellos al menos, cuarenta años después, con vidas completamente distintas, arropados por un montón de gente que, como Pili, tuvo al grupo Parchís como uno de los iconos de su infancia.<br />
<br />
¿He dicho ya que Parchís gozó de cierta popularidad? Menudo eufemismo. Si en España se convirtieron en ídolos infantiles (como hoy sería... no sé, ¿Bob Esponja?) en Latinoamérica (especialmente México y Argentina) se trató de un verdadero fenómeno social que marcó a una generación. Llenaban estadios y los niños (y no tanto) coreaban sus canciones, o coleccionaban su parafernalia multicolor. Yo, que conocía a Parchís, no tenía ni idea de la dimensión que habían llegado a alcanzar. Y por eso me resultó tan fascinante el documental, que recomiendo encarecidamente a todo el mundo, participara o no de la popularidad del grupo.<br />
<br />
Para mí el momento más revelador del documental, lo siento por el pequeño spoiler, es cuando el técnico de sonido que "cocinó" la canción que el grupo interpretó para la serie animada "La Batalla de los Planetas" (de nuevo, referencia solo para los más talluditos), viene a reconocer que las voces de las niños apenas se distinguen bajo todo el trabajo de producción. La realidad es que los niños de Parchís tampoco cantaban tan bien. Pero no es menos cierto que su éxito tiene poco que ver con su talento, ya que se trató puramente de un producto comercial que encontró un hueco de mercado en el momento adecuado, y a partir de ahí todo fue rodar cuesta abajo. En cuanto se hicieron lo bastante famosos, habrían podido recitar las tablas de multiplicar o chillar como delfines, y habrían logrado exactamente la misma respuesta del público.<br />
<br />
El de Parchís no es, por supuesto, un caso aislado. Toda clase de fenómenos mediáticos han tenido éxito por razones que tenían poco que ver con su mérito objetivo. En su libro The Tipping Point, Malcolm Gladwell cita docenas de ejemplos de éxitos que llegaron gracias a elementos más allá de las bondades intrínsecas del producto. Pero a mí el fenómeno que me fascina es el de después, el de cuando un producto, una idea ya es popular, y ya ha sido aceptado. Cuando esto sucede, pasan dos cosas: una, que el éxito se reproduce (en palabras mi guionista y sin embargo amigo Enric: "los autores que más venden son los autores que más venden"); y dos, que a los éxitos se le dejan pasar cosas que a los demás no se nos perdonan.<br />
<br />
Esto puede parecer contraintuitivo. Cuanta más fama, más exigencia debería tener el público, verdad? Y sin embargo, lo contrario es claramente lo que vemos: cuando más ha invertido una masa de fans en una idea, mayor es el nivel de tolerancia. Así es como se explican las cifras de taquilla de las denostadas precuelas de Star Wars. Abundan los ejemplos de aparente desalineación entre la calidad de un producto y su índice de popularidad, o al menos de aceptación. Cuando era más joven solía discutir con amigos si las obras tenían calidad intrínseca, separada de si gustan o no, o si lo que percibimos como calidad es siempre una cualidad subjetiva, sujeta a los gustos e inclinaciones del que la consume,<br />
<br />
(Como los intelectuales de las películas de Woody Allen, mis amigos y yo teníamos demasiado tiempo libre)<br />
<br />
Recientemente he descubierto que se ha demostrado científicamente que hay una correlación entre lo que gusta y su calidad - pero no era la que yo me esperaba. En un experimento, se sometió a expertos enólogos a una cata de vinos, comparando los resultados entre una cata a ciegas (sin ver la etiqueta del vino) y otra en la que el producto era conocido. En todos los casos, apreciaban más los vinos que reconocían como buenos por la etiqueta. Dejadme que aclare esto porque es importante: no se trata de que los catadores fueran unos snobs haciendo postureo, sino que se midieron con sensores los receptores de placer en sus cerebros, y al beber los vinos que por su etiqueta reconocían como buenos, estos sensores recogían respuestas químicas más elevadas. Es decir, sus propias expectativas (subjetivas) variaban su percepción de calidad (objetiva).<br />
<br />
(no tengo a mano la referencia del estudio, pero la puedo buscar si a alguien le interesa)<br />
<br />
Estos resultados por un lado me fascinan, por otro me vuelven loco. Sometidos como estamos a un bombardeo sensorial destinado a hacer unos productos o marcas más atractivos, resulta que nuestro cerebro es capaz de traicionar nuestras mejores intenciones de ser objetivos y rigurosos, provocando respuestas sensoriales o emocionales positivas como respuesta a expectativas más altas. Y ni siquiera es necesario que las expectativas tengan que ver con el producto en sí: desde creernos que un actor/actriz es mejor intérprete por ser más guapo/a, o que un perfume huele mejor por la sofisticación de su publicidad, a que un grupo de niños simpáticos y vestidos de colores cantan mejor de lo que realmente lo hacen. Salvador Dalí vendía lienzos en blanco con su firma a jóvenes artistas, ya que por el mero de hecho de pasar por suyos, los cuadros gustarían más.<br />
<br />
Recientemente, la película Yesterday nos ha querido hacer creer que las canciones de los Beatles habrían tenido hoy un enorme éxito si un desconocido las hubiera interpretado, porque eran así de buenas - pero todos sabemos la verdad, que por más buenas que fueran sus canciones, los Beatles triunfaron como lo hicieron por ser ellos quienes las interpretaban; su éxito no era solo resultado de su calidad. Queremos creer que la belleza y maestría de la obra son lo único que importa para que algo nos guste. Pero es una bonita fantasía.<br />
<br />
La ciencia vuelve a resolver un dilema de nuestra juventad: La calidad está, literalmente, en el ojo del observador.<br />
<br />
Las ramificaciones de esta idea son infinitas, y por desgracia desmontan algunas de las ideas preconcebidas (con la mejor de las intenciones) sobre lo que es bueno y lo que no. Incluso si nos consideramos personas informadas y cabales, que no nos dejamos arrastar por la publicidad, la moda, o nuestros bajos instintos, en algún momento nuestra capacidad de decidir (por así llamarlo) lo que nos gusta y lo que no estará severamente lastrada por nuestras expectativas, y lo que sabemos, o creemos saber, de lo que tenemos delante.<br />
<br />
Es conocido que en Hollywood es más fácil financiar una secuela o una adaptación de otro medio: no solo es más fácil vender un producto del que los espectadores ya tienen conocimiento, incluso si (o especialmente porque) resulta menos arriesgado que una obra original o diferente. Y a la inversa, es también conocido el caso de los 15 editores que rechazaron la obra de J.K. Rowling "porque a nadie le interesaba la historia de un niño mago". El resto es historia.<br />
<br />
Es un hecho innegable, y como he explicado además probado por la ciencia, que en general nos gusta siempre más de lo que ya nos gusta. Y en los tiempos que corren, las nuevas tecnologías amplifican cualquier idea o mensaje hasta una escala que hace difícil distinguir el debate del ruido. Y así es como llegamos de nuevo a Game of Thrones, la serie cuyo final ha generado más ruido y encendida discusión. Una legión de fans llevaba años viendo la serie, comentándola en sociedad e integrándola en su vida cotidiana (desde usar frases de Tyrion hasta llamar Daenerys a su hija - gran idea esta última, por cierto). Después de semejante inversión - como se puede esperar que nadie sea objetivo?<br />
<br />
Después de todo lo que he explicado, podemos estar al menos de acuerdo en que nuestro criterio está severamente sesgado - tanto si nos gusta como si no, lo importante aquí es que hay una idea en nuestra cabeza de la que ya no podemos escapar. Y como pasa con el resto de fenómenos de la cultura popular, cuanto más metidos estamos en esa cultura, menos libertad de decisión tenemos - no importa lo inteligentes que nos creamos. da igual el fenómeno: ídolos musicales, héroes deportivos, personajes populares, ideas políticas, creencias religiosas... todo es un bagaje para nuestro (así llamado) libre albedrío, más consolidado cuanto más tiempo o esfuerzo le hayamos dedicado.<br />
<br />
(The Oatmeal tiene una gran tira sobre esto, que deberías leer: <a href="https://theoatmeal.com/comics/believe" target="_blank"><b>https://theoatmeal.com/comics/believe</b></a>)<br />
<br />
Y ahí es donde reside mi envidia. No en que al público le guste una serie que yo deteste (normalmente es al revés y no pasa nada). Sino en que les importe. En que estén lo suficientemente volcados en ese fenómeno que lo sientan parte de sus vidas, una causa a la que dedicar su interés, su tiempo, sus emociones.<br />
<br />
Durante un par de semanas el final de Game of Thrones parecía ser lo único de lo que se hablaba en las redes sociales (y yo no fui ajeno al fenómeno, lo admito). Y como alguien que busca crear obras que no solo lleguen al público (por aquello de ganarse la vida) sino que levanten ese nivel de expectación, envidio honestamente ese estatus. El del creador que no va a dejar a nadie indiferente, que va a suscitar alguna respuesta: incluso que te detesten, o como decía John Waters (director de cine que llegó a insertar escenas reales de coprofagia en alguna de sus películas) "provocar la náusea para mí es como recibir una ovación".<br />
<br />
Para llegar a ese punto, antes necesito un plan. Pero esa es otra historia.<br />
<br />
PD. Y el final de Game of Thrones, como sus últimas temporadas, es como las canciones de Parchís: nos acordaremos de ellas durante mucho tiempo, pero en el fondo son una puta mierda.M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-55704652876569078042019-03-27T09:33:00.005+01:002019-03-27T17:00:27.580+01:00Volies ser merda i no arribes a pet<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibv2-QFp_37y17o2rycjK619SFtwyoFmMeGDx2-WOkrZDkF3CneoVJxzxQNqG0cP-ojCbi1RaxRW3ThU9n0XsOQ1S03-LHSNqKSLJ0btmWeZAKAjzP7M88gGyO0N59Bgci6_kzjNrSkfk/s1600/1472539721_878111_1472541204_sumario_normal.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibv2-QFp_37y17o2rycjK619SFtwyoFmMeGDx2-WOkrZDkF3CneoVJxzxQNqG0cP-ojCbi1RaxRW3ThU9n0XsOQ1S03-LHSNqKSLJ0btmWeZAKAjzP7M88gGyO0N59Bgci6_kzjNrSkfk/s400/1472539721_878111_1472541204_sumario_normal.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
Hace bastantes años aprendí inglés con una profesora americana cuyo español era bastante correcto, aunque con ocasionales errores de concordancia. Recuerdo una ocasión en que una alumna de repaso, una niñita bastante desagradable, e incluso peor estudiante, le corrigió una frase en español a la profesora. Ella no se cortó y le replicó: "cuando tú hables inglés como yo hablo español, entonces podrás corregirme".</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
La actitud de mi profesora fue tan digna de aplauso como la de la chiquilla de censura. Nadie quiere identificarse con esa persona mediocre y vulgar que no pierde oportunidad de darle lecciones a los demás de lo que ellos mismos no tienen ni idea. Es un vicio tan extendido que ya ni nos sorprende. Excepto cuando resulta que los que pecamos de opinar sin saber somos nosotros mismos.</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
"Todo el mundo tiene su opinión" es una obviedad. "Todo el mundo puede opinar" es más cuestionable. Las opiniones pueden estar basadas en el conocimiento o la experiencia personal, pero también en ideas recibidas, rumores, mitos o tópicos. Y por alguna razón, cuanta menos base tiene una opinión, más se esfuerza su dueño en expresarla. Sin importar la experiencia real del sujeto con el tema a debate, todo el mundo en algún momento ha sido (yo también) un experto en algo de lo que no tiene ni puta idea.</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
"Everybody is a critic" dicen en inglés para denostar al opinador de oficio. Prueba a escuchar opiniones de gente sobre actualidad, sobre arte, o cine, o fútbol. Oyéndolos creerías que son verdaderos licenciados en el tema, como tertulianos de un programa de radio. Raras veces oyes a alguien proclamar su ignorancia sobre un tema, y no pocas veces es solo como prólogo a una opinión no requerida: "yo no sé mucho de esto pero..."</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
La opinión infundada como género es un hecho cultural con el que poco se puede hacer sin llamar cenutrio indocumentado a todo el mundo (aunque la tentación está ahí). Lo que sí que hay que detener a toda costa es la epidemia de consejeros desinformados que cruzan la línea entre "pues a mí me parece" (que dentro de lo que cabe es simplemente molesto) y el "lo que deberías hacer es" que ya entra en la categoría de odioso.</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
No estoy exagerando, a lo largo de los años he recibido consejos (importante, nunca solicitados): sobre dieta de personas con sobrepeso; sobre ejercicio físico de personas que no pisan un gimnasio ni por error; sobre salud de fumadores; sobre la actualidad de Catalunya de gente que nunca ha vivido aquí; sobre viajes de gente que nunca ha hecho una escala o un viaje trasatlántico; sobre salud mental de gente que nunca ha sufrido ni medio ataque de pánico... Todos conocemos al típico listo que habla con vehemencia sobre libros en base a los pocos que ha leído en su vida, o que repite una y otra vez la historia de sus pocos viajes como si fuera Marco Polo. "Como Granada no hay nada" es una afirmación bastante hueca si no conoces ningún otro sitio. Haciendo videojuegos me ha tocado trabajar con diseñadores (y artistas, y productores, ystudio managers...) que aseguraban tener la fórmula del éxito, a pesar de nunca tuvieron ninguno. Y por supuesto, en estos últimos años el dar consejos de oficio y sin credenciales se ha convertido en carrera, el infame "coach" capaz de planificar la vida de sus clientes desde la comodidad de quien ni comparte la experiencia vital, ni tiene que gestionar las consecuencias de sus decisiones.<br />
<br clear="none" />
Por supuesto que para mí una de las formas más insidiosas de consejo desinformado es el que tiene que ver con mis dibujos. A todo artista un poco sensible siempre le cuesta recibir consejos artísticos, incluso cuando vienen de un experto o de un profesor. Pero resultan especialmente sangrantes cuando vienen de gente que no ha dibujado nunca nada. Desde que paso el día contando a todo el mundo sobre mi intención de dedicarme a hacer cómics, me toca escuchar los inútiles consejos de gente que no dibuja, o no lee cómics, o no tiene más conocimiento sobre el tema que ver películas de Marvel.</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
Como los aficionados que dan consejos sobre un deporte cuando ellos no han tocado un balón o corrido cien metros en su vida, los aconsejadores artísticos de oficio se creen con la autoridad de explicarte cómo dibujar, y no tienen problema en dejarte comentarios con sus consejos. Eso sí, como se te ocurra preguntarles por su nivel de experiencia o sugerirles que prueben a hacerlo ellos - entonces no, para eso no tienen tiempo.<br />
<br clear="none" />
Varias veces cuando le he contado a alguien que dibujo cómics, me han propuesto alguna historia. Solamente les pido dos cosas: ¿cuál es tu experiencia escribiendo? Y, ¿puedes poner por escrito tu propuesta? E invariablemente la historia termina ahí: hasta la fecha ninguna de esas conversaciones se ha materializado en una idea por escrito. Al parecer la capacidad del presunto experto se termina en cuanto tiene que poner de su parte y no solo decirte lo que "deberías" hacer. Vivir a través del trabajo de los demás es otra de las epidemias de nuestro tiempo, y todo el mundo quiere ser parte de los éxitos ajenos, arrogarse el mérito del esfuerzo de otros.</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" />
¿Te acuerdas de aquello de "Hemos ganado el mundial"? Pues no, tú no has ganado nada. Tú solo estabas en el sofá viendo la tele.<br />
<br clear="none" />
Todo esto no es para decir que no puedas criticar algo a menos que tú puedas hacerlo mejor. A mí no se me da muy bien el bricolaje pero puedo reconocer los méritos de la Torre Eiffel. Si no te gusta lo que hago, no tengo ningún problema en saberlo. Pero por favor, déjalo ahí. No intentes darme consejos, a menos que tú seas capaz de hacerlo, y ya de paso me lo puedas mostrar. No pretendas saber algo que yo no sé, a menos que hayas pasado al menos tantas horas como yo picando piedra.</div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
<br /></div>
<div style="border: 0px; color: #383838; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen, Ubuntu, Cantarell, "Fira Sans", "Droid Sans", "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.57143em; margin: 0px; padding: 0px;">
Y si aún así tienes la tentación de dejarme un comentario diciéndome lo que debería hacer, haz como les enseñan a los que sufren síndrome de Asperger: repítelo tres veces en tu cabeza y luego cállate. Porque para recibir consejos de idiotas que no tienen ni idea, ya tengo mi trabajo.</div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-24236348452606398652018-08-24T10:51:00.000+02:002018-08-24T10:51:54.846+02:00Cent mil llamps forcats penjats d’un garrover empeltat de prunera borda<i>(Versión en español para lectores internacionales, más abajo)</i><br />
<br />
"Tal dia farà un any", diuen en català per treure importància a una cosa. En el meu cas han estat deu. Un darrera l'altre han anat passant els aniversaris dels fets, més desgraciats o afortunats segons se miri, que m'han duit fins aquí. Deu anys des de que vaig obrir aquest blog. Deu anys des de que vaig deixar la meva feina a Tragnarion, deu anys des de que me'n vaig anar a treballar a Derry, i deu anys des de que en vaig tornar ("el pitjor dia de la meva vida", recordau?). Deu anys des de que vaig passar una temporada forçosa de retir vivint amb els meus pares, amb mon pare recuperant-se d'un ictus. Deu anys des de que la meva amiga Eva va morir en un absurd accident de cotxe - el fet que més em va marcar, i que em va empènyer a prendre per primera vegada control de la meva vida i deixar enrera la meva terra.<br />
<br />
I just avui fa deu anys que vaig embarcar-me cap a Barcelona, pel que bàsicament ha estat viure tot el que no havia viscut mai abans.<br />
<br />
Quasi tot ha canviat des d'aquell agost de 2008. Tenc menys pèl (molt menys) i el que tenc és molt més blanc. He dibuixat uns quants còmics, inclòs un que havia començat feia 20 anys. He visitat un bon grapat de ciutats que no coneixia. He estudiat tres anys per a ser dibuixant de còmics. He corregut un munt de curses i quatre mitges maratons, inclosa una a París. La majoria dels meus amics estan casats, o ténen fills. Tenc catorze nebots, inclosa una de part del meu germà. Una dona que no coneixia fa deu anys em fa prometre estar junts per sempre - i això fa que tota la resta valgui la pena.<br />
<br />
Sí, la vida canvia molt en deu anys, però encara no he acabat. Potser he dibuixat i après molt durant tot aquest temps, però encara faig feina fent videojocs. Potser he viatjat molt, però encara no he viscut en cap altre lloc. Potser he crescut, viscut coses noves i superat moltes pors, però encara no he superat la meva ansietat. Avui potser és un dia per mirar enrera i estar orgullós del progrés, però he pujat prou muntanyes i corregut prou curses com per saber que el realment interessant, el vertader repte, és el que vé ara.<br />
<br />
Vaig dir a tothom quan vaig venir a Barcelona que no venia amb intenció de quedar-me, que aquest només era un primer pas, un trampolí per a fer la meva vida en un altre lloc. Tenia les mires tan estretes que pensava que tot el que em quedava per fer era tenir èxit en la meva carrera professional, quan el que realment em faltava era tota la resta. Vaig entendre que havia començat a construir la meva casa per la teulada, i amb materials reciclats. Que havia estat vivint una vida que no era meva, sinó la que em pensava que s'esperava de mi. I quan fer el que havia fet sempre havia fallat, em vaig fer una pregunta, una que ningú m'havia fet mai, i que ho va canviar tot:<br />
<br />
"I tu què vols?"<br />
<br />
I aquesta és la pregunta més perillosa que us podeu fer, perquè si respons amb honestedat, no el que s'espera de tu, no el que et convé, no el que és còmode, sinó allò que sincerament vols de la teva vida, només queden dues opcions. O lluites per aconseguir-ho, o tens una vida miserable lamentant tot el que hauria pogut ser. Recordau la meva cita de Helen Keller? "Life is a daring adventure, or nothing".<br />
<br />
Si us heu fet mai un propòsit d'any nou, i sabeu com costen de complir, imagina com ha de ser fer-te un propòsit a deu anys, i a més anunciar-lo en públic, amb el risc que tothom et pugui veure fracassar. Idò aquí està la meva resposta a aquella pregunta. Què vull? Idò com cantava Freddie Mercury, ho vull tot.<br />
<br />
Vull entrenar-me físicament, perdre tots els quilos que em sobren, posar-me fort, fer el Camino de Santiago i córrer una marató (com a mínim)<br />
Vull sortir d'aquest país, no només viatjar molt, sinó quedar-me a viure en una altra ciutat (com a mínim)<br />
Vull deixar de programar, dedicar-me a dibuixar, que la gent conegui el meu nom pels meus còmics i tenir gent fent cua per la meva firma en una Comic-Con (com a mínim)<br />
<br />
I no m'importa el que costi, això és el que vull i no m'aturaré fins aconseguir-ho, o morir en l'intent. Et sembla que estic apuntant massa amunt? Creus que no en soc capaç, que no m'ho meresc?<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkiGA-_cREPoT66bq_v_g41xzeefY3sNhX9t_mji2LlUgJ0mxANQN9aAG5XBwUJ8s1kgUyA6Mt0RaeVP3ucCsibJrKJr-LUd79g-1P466DGJrdamnC5Z76rqMBi6_PXsgQaognR_c0Vsqd/s1600/witness-me.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkiGA-_cREPoT66bq_v_g41xzeefY3sNhX9t_mji2LlUgJ0mxANQN9aAG5XBwUJ8s1kgUyA6Mt0RaeVP3ucCsibJrKJr-LUd79g-1P466DGJrdamnC5Z76rqMBi6_PXsgQaognR_c0Vsqd/s320/witness-me.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
I tu, què vols?<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>I wanna hang with the greatest gotta</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Way to go, but it's worth the wait, no</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>You haven't seen the best of me</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>I'm still working on my masterpiece</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jessie J, Masterpiece</i></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
--<br />
<br />
<i>"Tal día hará un año", dicen en catalán para quitar importancia a algo. En mi caso han sido diez. Uno tras otro han ido pasando los aniversarios de los hechos, más desgraciados o afortunados según se mire, que me han llevado hasta aquí. Diez años desde que abrí este blog. Diez años desde que dejé mi trabajo en Tragnarion, diez años desde que me fui a trabajar en Derry, y diez años desde que volví ("el peor día de mi vida", recuerdas?). Diez años desde que pasé una temporada forzosa de retiro viviendo con mis padres, con mi padre recuperándose de un ictus. Diez años desde que mi amiga Eva murió en un absurdo accidente de coche - el hecho de que más me marcó, y que me empujó a tomar por primera vez control de mi vida y dejar atrás mi tierra.</i><br />
<i><br /></i><i>Y justo hoy hace diez años que embarqué hacia Barcelona, para lo que básicamente ha sido vivir todo lo que no había vivido nunca antes.</i><br />
<i><br /></i><i>Casi todo ha cambiado desde aquel agosto de 2008. Tengo menos pelo (mucho menos) y el que tengo es mucho más blanco. He dibujado varios cómics, incluido uno que había comenzado hacía 20 años. He visitado un buen número de ciudades que no conocía. He estudiado tres años para ser dibujante de cómics. He corrido un montón de carreras y cuatro medias maratones, incluida una en París. La mayoría de mis amigos están casados, o tienen hijos. Tengo catorce sobrinos, incluida una de parte de mi hermano. Una mujer que no conocía hace diez años me prometió estar juntos para siempre - y eso hace que todo lo demás valga la pena.</i><br />
<i><br /></i><i>Sí, la vida cambia mucho en diez años, pero todavía no he acabado. Quizás he dibujado y aprendido mucho durante todo este tiempo, pero todavía trabajo haciendo videojuegos. Quizás he viajado mucho, pero todavía no he vivido en ningún otro lugar. Quizás he crecido, vivido cosas nuevas y superado muchos miedos, pero todavía no he superado mi ansiedad. Hoy quizá es un día para mirar atrás y estar orgulloso del progreso, pero he subido bastantes montañas y corrido bastantes carreras como para saber que lo realmente interesante, el verdadero reto, es lo que viene ahora.</i><br />
<i><br /></i><i>Dije a todos cuando vine a Barcelona que no venía con intención de quedarme, que éste sólo era un primer paso, un trampolín para hacer mi vida en otro lugar. Tenía las miras tan estrechas que pensaba que todo lo que me quedaba por hacer era tener éxito en mi carrera profesional, cuando lo que realmente me faltaba era todo lo demás. Entendí que había empezado a construir mi casa por el tejado, y con materiales reciclados. Que había estado viviendo una vida que no era mía, sino la que pensaba que se esperaba de mí. Y cuando hacer lo que siempre había hecho había fallado, me hice una pregunta, una que nadie me había hecho nunca, y que lo cambió todo:</i><br />
<i><br /></i><i>"¿Y tú qué quieres?"</i><br />
<i><br /></i><i>Y esta es la pregunta más peligrosa que te puedes hacer, porque si respondes con honestidad, no lo que se espera de ti, no lo que te conviene, no lo que es cómodo, sino lo que sinceramente quieres de tu vida, sólo quedan dos opciones. O luchas por conseguirlo, o tienes una vida miserable lamentando todo lo que habría podido ser. Recuerdas mi cita de Helen Keller? "Life is a Daring adventure, or nothing".</i><br />
<i><br /></i><i>Si te has hecho un propósito de año nuevo, y sabes cuánto cuestan de cumplir, imagina cómo ha de ser un propósito a diez años, y además anunciarlo en público, con el riesgo de que todo el mundo te pueda ver fracasar. Pues aquí está mi respuesta a esa pregunta. ¿Qué quiero? Pues como cantaba Freddie Mercury, lo quiero todo.</i><br />
<i><br /></i><i>Quiero entrenar físicamente, perder todos los kilos que me sobran, ponerme fuerte, hacer el Camino de Santiago y correr una maratón (como mínimo)</i><br />
<i>Quiero salir de este país, no sólo viajar mucho, sino quedarme a vivir en otra ciudad (como mínimo)</i><br />
<i>Quiero dejar de programar, dedicarme a dibujar, que la gente conozca mi nombre por mis cómics y tener gente haciendo cola por mi firma en una Comic-Con (como mínimo)</i><br />
<i><br /></i><i>Y no me importa lo que cueste, eso es lo que quiero y no me detendré hasta conseguirlo, o morir en el intento. Te parece que estoy apuntando demasiado arriba? Crees que no soy capaz, que no me lo merezco?</i><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgekJ0KuSUKf2Oz0mpxGTheRk9OVFMXM72rEzfvOCXKmS5iqwnC8eZrawV-xeawvdBYbOb7fRFgQDwxPnQUc1t-sI4BlJxyUrMtRLFjw7bhYaXlcvR-g3uYYaImawlbBSam5gA1Ldo_o51n/s1600/witness-me.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgekJ0KuSUKf2Oz0mpxGTheRk9OVFMXM72rEzfvOCXKmS5iqwnC8eZrawV-xeawvdBYbOb7fRFgQDwxPnQUc1t-sI4BlJxyUrMtRLFjw7bhYaXlcvR-g3uYYaImawlbBSam5gA1Ldo_o51n/s320/witness-me.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div>
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
<i>I wanna hang with the greatest gotta</i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
<i>Way to go, but it's worth the wait, no</i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
<i>You haven't seen the best of me</i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
<i>I'm still working on my masterpiece</i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
<i><br /></i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 0px;">
Jessie J, Masterpiece</div>
</div>
</div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-6967296549712981032017-12-29T02:51:00.003+01:002017-12-30T00:59:20.541+01:00Ningú s'engata del vi de casa<div style="text-align: center;">
<i>(versión en español para lectores internacionales, más abajo)</i></div>
<br />
És desembre i aquest any com cada any, estic passant el Nadal a Mèxic amb la meva dona, allotjats a ca els meus sogres. I enguany hem pogut apurar les vacances fins al límit de partir el dia 1, amb tornada a Barcelona el 31.<br />
<br />
Per molta de gent, la idea de passar el sopar de Nadal amb els sogres és el més semblant que poden imaginar a fer penitència. Així que la idea de passar un mes sencer amb la família política, i en dates de tant de trui com les de Nadal, els ha de semblar una espècie de purgatori en vida. Per sort, no és aquesta la meva experiència (ja fa cinc anys que em toca, i aquí seguim) així que ara que per les meves terres tothom està en ple procés d'engreixar-se tot lo que no varen ésser mai capaços d'aprimar-se, considerau aquest un servei públic, una espècie de guia de supervivència per a víctimes del Nadal.<br />
<br />
<br />
<b>The Nightmare before Christmas</b><br />
<br />
Però abans d'arribar a Mèxic, les nostres vacances comencen amb la travessa ritual de l'oceà Atlàntic, que en aquesta ocasió va ser més accidentada de l'habitual: mentre el nostre viatge sol durar 24 hores de porta a porta (que és tan pesat com sona), en aquesta ocasió ha estat de més de 50. El nostre vol transatlàntic, que cobria la ruta Frankfurt-Houston va haver de tornar enrere quan dúiem dues hores i mitja de vol "per un problema amb el motor". No devia ser cap emergència com per poder desfer tot el trajecte fins a Frankfurt, però ens va tocar ser rebuts a l'aeroport (sembla ser que per protocol) per camions de bombers i ambulàncies, tot i que no havia passat res.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFI6JteLIm1OWB-o88r1_SCWgTTNMbajv_eMsc6N2fSmz6i7a2feqJEnyIb0tYGzaYg64p5a6JVRKUfpa03FMiaq6fGo7LcrrN2uTXCeBxDXE1ZZ9by8y1UTlkCivxlghNAppOqOUG0k/s1600/IMG_20171201_164354.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFI6JteLIm1OWB-o88r1_SCWgTTNMbajv_eMsc6N2fSmz6i7a2feqJEnyIb0tYGzaYg64p5a6JVRKUfpa03FMiaq6fGo7LcrrN2uTXCeBxDXE1ZZ9by8y1UTlkCivxlghNAppOqOUG0k/s400/IMG_20171201_164354.jpg" width="400" /></a></div>
<span id="goog_713302402"></span><span id="goog_713302403"></span><br />
<br />
A partir d'aquí, els responsables de Lufthansa, companyia amb la qual volàvem per primera vegada (i si puc triar, per darrera) ens van començar a decebre - enviant-nos a un lloc i un altre per a reassignar-nos a un altre vol, i quan finalment ens van fer un rebooking per arribar a Guadalajara via Londres i Ciutat de Mèxic... l'avió es va retardar quasi una hora, fent-nos perdre per minuts la nostra connexió a Londres i obligant-nos a fer nit a Londres abans de reprendre viatge l'endemà. Si no haguéssim estat tan esgotats per la dematinada i per tots els tràmits i corregudes (la meva dona va acabar plorant de desesperació de veure com no ens deixaven pujar a l'avió que encara estava allà davant nosaltres) quasi hauria estat una escena de comèdia, d'aquelles on al protagonista tot li surt malament.<br />
<br />
Però nosaltres ja no teníem ànims per a bromes. Tot i així, aquesta aventura va tenir almenys dues ensenyances positives: una, l'ajuda que ens va donar el responsable de Aeroméxico, que tot i que va ser el mateix a qui les normes no li permetien deixar-nos pujar a l'avió, també va ser el que ens va deixar el seu telèfon per a cridar a Lufthansa (passades les 11 de la nit en aeroport desert i sense connexió no hi ha gran cosa que es pugui fer) i es va quedar amb nosaltres 40 minuts mentre aconseguíem vols per l'endemà, i fins i tot ens va acompanyar fins a l'hotel de l'aeroport on ens vam quedar. Fins i tot en les situacions més desesperants s'ha de confiar en la gent.<br />
<br />
La segona, que tot i el meu historial amb l'ansietat, vaig ser capaç de no perdre els papers i fer les gestions oportunes per a poder seguir el nostre viatge l'endemà tot i el cansament i l'adversitat. Quasi com si fós un examen sorpresa del meu progrés en la meva teràpia, jo diria que vaig superar la prova amb nota. Aquella nit que vam passar a Londres no vam tenir cap dels dos el descans més reparador (vaja, que no vàrem dormir gens) però aquell dia al meu Dark Muppet li vaig ensenyar el dit del mig i li vaig fer un Neo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioeDA_m6gwcYvSnPFutyTZY5KTXej-MtNdO-GhFzEV8deL60DdWxENAndbXC0jCLzFLetY3HRM6xiD-RBJb31uxS5ZNRV6lKEsIBKmJxbnSB-DSDAT8XI4ihKnem9b6MRUHKyzeHvuKgo/s1600/neo.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="208" data-original-width="500" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioeDA_m6gwcYvSnPFutyTZY5KTXej-MtNdO-GhFzEV8deL60DdWxENAndbXC0jCLzFLetY3HRM6xiD-RBJb31uxS5ZNRV6lKEsIBKmJxbnSB-DSDAT8XI4ihKnem9b6MRUHKyzeHvuKgo/s400/neo.gif" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Superada la prova, el dia següent va sortir tot bé. El personal de l'hotel, el xòfer que ens va portar a la terminal, i fins i tot el personal de Lufthansa va ser amable i diligent. I a més, ens van ficar a un avió de United per a creuar l'Atlàntic, i com diu la meva dona, pots dir el que vulguis dels gringos, però el seu sistema té totes les incidències previstes i saben gestionar els imprevistos.<br />
<br />
I quan vam fer la darrera escala a Houston, fins i tot ens vam permetre una mica d'humor.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdTQ104b4nfa9HXmdP3ZSMqJ3bd75VpJLPVCmqg_0g2AnM5Dcs7gI8JFkQQZiK7JsyBRYyvxMC8-HkpxcPaokNrfMkArPKFeaJ99MYr5Yi_rA4md_oVtwJcGuql4qP6mKA6XaoU8dsnTU/s1600/IMG-20171202-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdTQ104b4nfa9HXmdP3ZSMqJ3bd75VpJLPVCmqg_0g2AnM5Dcs7gI8JFkQQZiK7JsyBRYyvxMC8-HkpxcPaokNrfMkArPKFeaJ99MYr5Yi_rA4md_oVtwJcGuql4qP6mKA6XaoU8dsnTU/s400/IMG-20171202-WA0006.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
En arribar el darrer avió que finalment ens va portar a Guadalajara, un turista americà, i amb aspecte d'haver-se begut fins a l'aigua dels floreros, va posar veu al que estàvem pensant després dels cinc avions, cridant: "Guadalajara, baby!"<br />
<br />
<br />
Guadalajara, Baby!<br />
<br />
Cada any abans de venir m'astora una mica més el nivell de desconeixement de geografia i geopolítica de la gent al meu voltant, des dels que es pensen que a Mèxic ara és estiu perquè està a l'altre hemisferi (!), els que situen el país a Centramèrica (!!), i ja en el terreny de les expectatives, els que es fan els entesos perquè una vegada varen estar a Cancún, o els que imaginen Mèxic quasi com el wild west, un desert ple de cactus on els homes ténen grans mostatxos i patilles, vesteixen ponchos i és passen el dia bevent tequila i dient "güey". I per suposat, els que tot el que saben de Mèxic és pel cine i la televisió (americans) i les notícies sobre narcotraficants, segrests i corrupció institucional.<br />
<br />
D'això darrer, només recordar que només en els darrers mesos, el país on visc ha estat víctima d'un atemptat terrorista, brutalitat policial contra la població, repressió de la democràcia, presos polítics i trames corruptes a les institucions. Així que qui es pensi que a per aquells indrets no estam tant malament, que s'ho faci mirar.<br />
<br />
Així que per què quedi clar: Mèxic està a Nord Amèrica, aquí no està gaire ben vist entre gent educada dir "güey", ni "pinche" ni "chingón" que en aquest país et delataria com un "naco" (equivalent als nostres quillos i chonis) i per amor de Déu, mirau el mapa, Mèxic està per damunt del Equador, i Guadalajara a la zona tropical així que el clima sol ser bastant suau, i com que cada any soliem tornar a casa amb roba gruixada que no ens havíem arribat a posar, aquesta vegada, més previnguts, havíem fet una maleta més lleugera de roba... i just ens vam trobar amb una ona de fred recent arribats. Supòs que juntament amb l'accidentat viatge era part del pla de l'univers per que no ens confiàssim tant, però està vist que en aquests temps d'incertesa ja ni del temps et pots fiar.<br />
<br />
Apart d'això, com de costum tots els nostres desplaçaments els feim en cotxe, pràcticament no caminant, i menjam com trabucs. Com a conseqüència solem acabar cada Nadal amb un parell de quilos de més (i ja veníem amb excés d'equipatge... i no vull dir les maletes precisament). Enguany com a novetat, vaig tenir ocasió d'anar a córrer al Parque Metropolitano, que tothom m'havia recomanat visitar, amb l'agradable sorpresa de trobar gent de tota condició (i talla) fent exercici a peu o en bicicleta al parc. El que sembla que aquí encara no gestionen bé és la imatge d'un home en malles. Què puc dir? Ah, sí.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh74-PcQVwWHcJODWiVoO_fD49WiLhYnDBEzMH0DIz1z6kruEc6hYIKPdzmt6gYZqjQIcP-xVGyus_1owweeUwyY_9Y5HcYtc4oZgQx1RHsbTS4l4g8o-yEkA3vr8b6_lFn-bGbHHnBF_U/s1600/i-care-this-much.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh74-PcQVwWHcJODWiVoO_fD49WiLhYnDBEzMH0DIz1z6kruEc6hYIKPdzmt6gYZqjQIcP-xVGyus_1owweeUwyY_9Y5HcYtc4oZgQx1RHsbTS4l4g8o-yEkA3vr8b6_lFn-bGbHHnBF_U/s320/i-care-this-much.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Que massa sobrepès té aquest país com per anar jutjant als que feim l'esforç d'estar en forma. O per que aquí m'entenguin: Amuélense, gorditos.<br />
<br />
<br />
<b>Qui tot sol s'ho menja tot sol s'ofega</b><br />
<br />
Quan travesses un oceà per anar de vacances un mes, els preparatius i l'actitut són molt diferents a quan ho fas per uns dies. Quan anam a Mallorca, ho feim com a visitants, mentre que aquí hi venim a viure - durant un mes, però a viure. I tal i com passa quan vius a un lloc, no són tot visites i sopars, hi ha moltes estones lliures (o com en diuen a ca'ls De Obeso, "tiempo libre para actividades personales"). Així, part dels meus preparatius inclouen triar amb antelació les meves lectures, projectes i altres activitats per a aprofitar els llargs dies, enlloc d'acabar les festes a) avorrit de tot i fart de vacances, i b) amb sensació de no haver fet res més que menjar i dormir.<br />
<br />
(No tenc res en contra de menjar i dormir, però si sou lectors habituals d'aquest blog sabeu que tenc una guerra oberta contra la procrastinació - i les guerres no agafen vacances)<br />
<br />
No donaré aquí l'informe complet de tots els llibres i còmics que m'he llegit, ni de quantes sèries he vist (pista: Netflix al dormitori, whaaat) però sí del projecte que duia en darrer des de l'any passat, completar les lliçons que em faltaven del manual de còmic que estava estudiant, inclòs el, diguem-ne, projecte de final de carrera, un còmic de set pàgines que vaig escriure i dibuixar íntegrament durant les vacances, una adaptació lliure del conte de Nadal de Dickens amb els personatges del Huérfanos (i que podeu llegir a la meva pàgina de còmics a Facebook). Si a qualcú li sembla que invertir déu dies de les teves vacances en dibuixar un còmic només com a repte, sense guanyar res a canvi, és una pèrdua de temps, és que no m'ha estat fent molta atenció.<span style="text-align: center;"> </span><br />
<br />
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="759" scrolling="no" src="https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fmagarciascomics%2Fposts%2F10156109266189180&width=500" style="border: none; overflow: hidden;" width="500"></iframe>
<b>Codis postals</b><br />
<br />
Cada vegada que visitam Guadalajara solem fer una sèrie de visites que ja hem convertit en tradició, encara que no sigui el primer que un se li ocorre quan pensa en les vacances. Per exemple, el dentista: els tractaments dentals són molt més barats aquí que a ca nostra, i a més aquí tenim temps per anar al dentista amb calma.<br />
<br />
Una altra de les tradicions que hem instaurat des de fa uns anys és la visita a Plaza Patria. "Plaza" és com en diuen aquí als centres comercials i aquesta en particular no passa per ser de les més elegants de la ciutat. Però l'hem acabat visitant cada any cercant qualque cosa que mai trobam, tastant una mica de la proverbial desgana dels dependents mexicans (i això ho pensen aquí també així que no sóc només jo) i finalment acabar trobant qualque tresor inesperat, que gràcies a la bona cotització de l'euro (23 pesos per euro, comparat amb els 16 de fa cinc anys) ens fa sentir com a potentats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwgABnf3c_oJ9kdCPnBVEYHFx5HwxlJ6z5OzCVouN7tBSDzuKxVq5ktSUsaT3rU0N6t4Whw6lPiZaWUm4HMgGAye-SUsReXFEbSm5rnP3kTE855Rt5fERNkhq-lIJNNCljmWILMF9jIew/s1600/IMG_20171227_221642.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwgABnf3c_oJ9kdCPnBVEYHFx5HwxlJ6z5OzCVouN7tBSDzuKxVq5ktSUsaT3rU0N6t4Whw6lPiZaWUm4HMgGAye-SUsReXFEbSm5rnP3kTE855Rt5fERNkhq-lIJNNCljmWILMF9jIew/s200/IMG_20171227_221642.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihiyohGZlU6d2TxBqxhV4fOICc81Nr2n_VExkh2dHb8tarDnirBNzMnFoi7sV_ARYoQ1cr-wt3-wBfP71yIdAaAFJHITAlwVnRJRk_QyZ7jpZlFt7Ng60yvQKe_QvBPouzh3NRWTdR5bs/s1600/IMG_20171227_221701.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihiyohGZlU6d2TxBqxhV4fOICc81Nr2n_VExkh2dHb8tarDnirBNzMnFoi7sV_ARYoQ1cr-wt3-wBfP71yIdAaAFJHITAlwVnRJRk_QyZ7jpZlFt7Ng60yvQKe_QvBPouzh3NRWTdR5bs/s200/IMG_20171227_221701.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<i>Edició de Marvel Mèxic dels còmics amb les primeres aparicions del Capità Amèrica, Iron Man I Wolverine.</i><br />
<br />
Per contrast amb l'encant "ranchero" de Plaza Patria, el glamour del Fiesta Americana. Aquest elegant hotel ofereix un excel·lent bufet d'esmorzar que aprofitam cada any almenys una vegada (i enguany dues) a un preu que novament gràcies al canvi de moneda ens resulta del més assequible, i que aprofitam al límit menjant en dues hores més del que solem menjar en tot un dia a Barcelona. I tot això en un ambient immillorable, música en directe i cambrers que atenen la teva mínima petició amb cordialitat quasi agobiant i et tracten de "señor", per contrast amb l'agobiant indiferència dels dependents de les tendes de Plaza Patria.<br />
<br />
Aquest constant oscil·lar entre el més elegant i el més popular sol ser una constant de les nostres estàncies. En aquest país ténen una expressió molt eloqüent per a marcar les diferències socials (i aquí aquestes impliquen quasi sempre diferències econòmiques, culturals i d'educació) que és la de que qualcú és "d'un altre codi postal".<br />
<br />
Aquesta expressió pot sobtar a la meva terra, on no ja al mateix barri sinó a la mateixa finca hi poden conviure un taxista, un picapedrer immigrant i el director d'una sucursal bancària. Encara que possible, aquesta diversitat socioeconòmica aquí és inusual, i sovint el teu barri tot sol pot donar una idea de la teva posició social.<br />
<br />
Per això la visita a Plaza Patria és tan singular, i de fet la meva sogra s'espera tot l'any a que venguen per a anar-hi. L'estil i la clientela del centre és definitivament d'un altre codi postal en aquest sentit, però a nosaltres tot això ens és ben igual, i com més cutre la Plaza més bé ens ho passam. I quan sentim que ens està davallant la categoria, idò ens anam a berenar al Fiesta Americana I se'ns passa.<br />
<br />
Aquests mateixos contrastos es poden apreciar en la nostra vida quotidiana a ca els meus sogres, que oscil·len entre els cuidadíssims preparatius del sopar de Nadal (dignes de L'Edat de la Innocència) a la molt més laxa convivència diària, que inclou des d'esmorzar en pijama a l'experiència compartida de diferents activitats. Ja he dit que nosaltres no passam el mes a aquesta casa de visita sinó que vivim aquí, amb totes les conseqüències. Però no puc revelar més detalls sense que la meva sogra m'engegui de casa.<br />
<br />
<br />
<b>Petits grans monstres</b><br />
<br />
És evident que (a més de no anar a fer feina) hi ha moltes diferències entre la nostra vida a Barcelona I la que feim a ca els De Obeso a Guadalajara (o Zapopan, que és amb més precisió on estam). Aquí la casa es immensa per contrast amb el nostre piset claustrofòbic (o almenys és el que ens sembla quan tornem a casa). Aquí les distàncies són grans i es recorren en cotxe (perquè novament, l'ús del transport públic correspon a una altra classe social). Aquí les famílies del que per nosaltres seria classe mitjana ténen de forma normal amb treballadores domèstiques (les "muchachas") i creieu-me que en això hi ha un vertader abisme social entre senyors i servents a nivell "Downton Abbey".<br />
<br />
Però més enllà de les peculiaritats de la vida quotidiana, a nivell familiar la diferència que més notam és la de passar de conviure quasi exclusivament amb adults a un mes sencer on els nins marquen la nostra agenda. Tenim a Mèxic 11 nebots que ja estan físicament amb nosaltres, una altra que ja està demanant pista per aterrar, i almenys un altre (o altra) en camí per procediment administratiu (adopció) i vés tu a saber quants més en vindran, que aquí els meus cunyats/des encara estan en edat fèrtil... i tots invariablement ens fan saber, amb una mescla d'enveja i presumpció, que "estic esgotat però tu no ho pots entendre perquè no tens fills".<br />
<br />
Tret de comprovar com en això com en tot, diferents famílies s'organitzen de diferents maneres, la veritat és que arribam a disfrutar molt dels nostres nebots. Mai el primer dia que els retrobam, en què solen ajuntar-se tots a jugar, córrer i cridar a la terrassa dels meus sogres, cosa que a mi personalment em s'atura molt aviat, però sí després quan els tornam a veure, per famílies o tots junts, on ja se'ns fan més manejables. A més ara ja comencen a tenir conversa (la major té 8 anys i darrera ella vénen de totes les edats) i ja és pot jugar amb ells amb un cert nivell d'organització, llegir-los contes sense que perdin el fil, i gaudir de les seves rareses, des del que no es creu que la meva sogra és mare de la meva dona fins al que té com a jugueta preferida el tassó d'una licuadora (true story). Ja l'any passat vaig fer-los un joc de la oca gegant de Star Wars que els va agradar prou, i enguany unes màscares de superherois (com es pot veure hi ha una temàtica, i una agenda gens casual, darrera dels meus jocs).<br />
<br />
<br />
<b>A very De Obeso Christmas</b><br />
<br />
Però tornant al Nadal, que era al que veníem, com és un Nadal a Mèxic, o almenys a ca la meva família política?<br />
<br />
Idò no és molt diferent a la resta supòs, encara que en el nostre cas s'ajunten les tradicionals "posadas" amb la retrobada amb amics i família que no hem vist en tot l'any. Al final tot això és tradueix en menjar. Menjar sovint, abundant i gens dietètic, que fa que la nostra línia (que ja no estava en les seves millors hores) sigui la primera víctima de les vacances.<br />
<br />
Almenys enguany no ens ha tocat cap "piñata", que de totes les tradicions mexicanes, la de posar un pal en mans d'un menor per a fotre-li garrotades a un ninot a canvi de caramels, encara ara em sembla la més violenta.<br />
<br />
Però a més del menjar copiós amb qualsevol excusa, el Nadal a ca els meus sogres passa per dues tradicions amb diferents graus d'acceptació social depenent d'a qui li demanis: el sopar de Nadal i els rosaris.<br />
<br />
El primer és un desplegament de mitjans per part de la meva sogra i la meva dona (amb la meva assistència per a moure coses) digne d'un banquet reial. Tots els detalls estan cuidats i la taula queda parada des del migdia per a rebre a tota la família... sense nins.<br />
<br />
Deixau-me compartir una intimitat sobre el Nadal de la meva família política. Com en moltes cases, els meus cunyats es divideixen entre els pares i els sogres, un any a cadascun. L'any en què el Nadal és a ca els seus sogres, el Nadal a ca els De Obeso es celebra abans, i en no ser nit de Nadal poden deixar els infants amb qualcú que els cuidi. Quan toca Nadal a ca els pares, en diuen Nadal. Quan toca a ca els sogres, en diuen Halloween.<br />
<br />
Deixarem com exercici al lector la raó per aquesta denominació (una pista: Halloween és nit de bruixes) però enguany tocava Halloween. De fet, tècnicament per a mi cada any em toca Halloween tot el desembre, però donat que jo m'ho passo perfecte venint aquí, sospit que el Nadal-Halloween resulta per als meus cunyats una experiència més traumàtica. Per comparació, preparar casa per rebre a dotze persones és una passejada. I gràcies a una iniciativa dels meus cunyats, ara tots els anys el sopar el celebrant abans del 24, de forma que puguin deixar els nins a casa tant si toca Nadal com Halloween. Així els nins fan el seu Nadal a gust un dia, els adults un altre, i els VIP (els sogres, la dona i jo) sopam el 24 en petit comitè sense que ningú pertorbi el nostre esperit nadalenc.<br />
<br />
L'altra tradició nadalenca en aquesta casa resulta un poc menys agraïda. Resulta que des de fa molts d'anys el meu sogre continua una tradició de la seva família de convocar a amics i família a resar el rosari durant qualsevol dels 9 dies abans del Nadal (aquesta és una casa catòlica així que es fan aquestes coses). El problema és que la responsabilitat de l'organitzador d'aquesta activitat comença i acaba amb l'enviament dels missatges d'invitació, mentre que els preparatius per a rebre als possibles assistents (que quasi mai confirmen si vendran) corre de part de qualcú altre. El resultat és que cada un dels cinc nadals que hem passat aquí els rosaris han estat una broma familiar recurrent (i dic broma per no dir incordi, que seria més precís).<br />
<br />
Si us estat demanant com gestiona un ateu recalcitrant com jo passar les festes en un entorn tan religiós entre rosaris i altres "mocherías" (beateries), és fàcil: només has d'ignorar-ho. Ara mateix allà on vivim hi ha famílies barallades per qüestions polítiques, i en la meva vida quotidiana he de conviure amb tota classe de gent amb idees diferents a les meves, i ni de bon tros la meva família política és tan pesada com els aficionats al futbol, els independentistes, els vegans, els usuaris d'Apple i els fans de Game of Thrones. Si hagués d'evitar relacionar-me amb gent amb la qual no comparteixi idees, tendria una vida social ben limitada, i tampoc em dedico a discutir-li a ningú les fantasies en les quals li agradi creure (ja no, almenys). Així que hem arribat a un cert pacte de no agressió segons el qual ningú intenta evangelitzar-me i jo no dic el que en pens de la seva religió (la qual cosa em vetaria l'entrada a aquesta casa, segurament per sempre).<br />
<br />
A més, participar de les celebracions religioses nadalenques pot arribar a donar-te experiències memorables inesperades. Fa un pocs anys ens va tocar la missa de Nadal a una església d'aquelles que la meva sogra anomena "de otro código postal" pero que està només a uns carrers de distància de la casa (potser la distribució social per codis postals no és tan estricta després de tot... o els meus sogres no ténen tanta categoria com ells es pensen, qui ho sap). El cas és que en un moment culminant de la cerimònia qualcú al cor de l'església va començar a animar: "dame una J, dame una E...", "Qué dice? JESÚS! Más fuerte! JESÚS!" I jo allà flipant i pensant "si que son diferents les misses aquí" fins que els veig la cara a la meva dona i els meus sogres morint-se de la vergonya... i encara faltava el capellà que va aparèixer aixecant un Nin Jesús en braços per damunt del cap com en un partit de futbol americà. Tota l'escena era surrealista, grotesca i còmica a parts iguals, però m'ha reconciliat amb la idea d'acompanyar als meus sogres a missa, sempre a l'espera de que es repeteixi un episodi remotament similar, que un sempre necessita inspiració per a dibuixar tires còmiques...<br />
<br />
<br />
Tota aquesta cerimònia de menjars, <i>posadas</i> i rosaris acaba abruptament el dia 26, que és més o menys quan els nostres estómacs criden "ja no més, per favor!". Que és també quan ens toca començar a pensar en la tornada a casa, a tornar a fer les maletes i a preparar-nos mentalment per al fred, la dieta i la feina. Jo almenys mantinc el costum de fer una mica d'exercici i aixecar-me prest, però està clar que no és el mateix fer-ho per gust que per obligació - i la tornada a la feina, per raons confidencials, em fa una especial peresa enguany. De tot el que ens espera a Barcelona, només em mor de ganes de la següent cursa, de la tornada a les meves classes (però no els meus companys millennials ganduls) i del proper viatge al festival de còmic d'Angouleme (que ja us contaré).<br />
<br />
Però en fi, aquesta és la nostra vida ara, disfrutar de les vacances i agafar forces, que per peresa que em faci, aquest serà un any interessant i ple de canvis. I al final de tot, per pesat que sigui el viatge, i si res ho impedeix, tornarem una altra vegada a Guadalajara a menjar, riure i veure créixer els nebots.<br />
<br />
Just el nostre codi postal.<br />
<div>
<br />
Ah, i bon any a tothom.<br />
<br />
--<br />
<br /></div>
<i>Es diciembre y este año como cada año, estoy pasando la Navidad en México con mi mujer, alojados en casa de mis suegros. Y este año hemos podido apurar las vacaciones hasta el límite de partir el día 1, con regreso a Barcelona el 31.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Para mucha gente, la idea de pasar la cena de Navidad con los suegros es lo más parecido que pueden imaginar a hacer penitencia. Así que la idea de pasar un mes entero con la familia política, y en fechas de tanto ajetreo como las de Navidad, les ha de parecer una especie de purgatorio en vida. Por suerte, no es esa mi experiencia (ya hace cinco años que me toca, y aquí seguimos) así que ahora que por mis tierras todo el mundo está en pleno proceso de engordar todo lo que no fueron capaces de adelgazar, consideren éste un servicio público, una especie de guía de supervivencia para víctimas de la Navidad.</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><b>The Nightmare before Christmas</b></i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero antes de llegar a México, nuestras vacaciones comienzan con la travesía ritual del océano Atlántico, que en esta ocasión fue más accidentada de lo habitual: mientras nuestro viaje suele durar 24 horas de puerta a puerta (que es tan pesado como suena), en esta ocasión ha sido de más de 50. nuestro vuelo transatlántico, que cubría la ruta Frankfurt-Houston tuvo que volver atrás cuando llevábamos dos horas y media de vuelo "por un problema con el motor". No sería ninguna emergencia como para poder deshacer todo el trayecto hasta Frankfurt, pero nos tocó ser recibidos en el aeropuerto (parece ser que por protocolo) para camiones de bomberos y ambulancias, aunque no había pasado nada.</i><br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFI6JteLIm1OWB-o88r1_SCWgTTNMbajv_eMsc6N2fSmz6i7a2feqJEnyIb0tYGzaYg64p5a6JVRKUfpa03FMiaq6fGo7LcrrN2uTXCeBxDXE1ZZ9by8y1UTlkCivxlghNAppOqOUG0k/s1600/IMG_20171201_164354.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><i><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFI6JteLIm1OWB-o88r1_SCWgTTNMbajv_eMsc6N2fSmz6i7a2feqJEnyIb0tYGzaYg64p5a6JVRKUfpa03FMiaq6fGo7LcrrN2uTXCeBxDXE1ZZ9by8y1UTlkCivxlghNAppOqOUG0k/s400/IMG_20171201_164354.jpg" width="400" /></i></a></div>
<br />
<i>A partir de aquí, los responsables de Lufthansa, compañía con la que volábamos por primera vez (y si puedo elegir, por última) nos empezaron a decepcionar - enviándonos de un sitio a otro para reasignarnos a otro vuelo, y cuando finalmente nos hicieron un rebooking para llegar a Guadalajara vía Londres y Ciudad de México ... el avión se retrasó casi una hora, haciéndonos perder por minutos nuestra conexión en Londres y obligándonos a hacer noche en Londres antes de retomar viaje al día siguiente. Si no hubiéramos estado tan agotados por el madrugón y por todos los trámites y carreras (mi mujer terminó llorando de desesperación de ver como no nos dejaban subir al avión que todavía estaba allí delante de nosotros) casi habría sido una escena de comedia, de esas donde al protagonista todo le sale mal.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero nosotros ya no teníamos ánimos para bromas. Sin embargo, esta aventura tuvo al menos dos enseñanzas positivas: una, la ayuda que nos dio el responsable de Aeroméxico, que a pesar de que fue el mismo al que las normas no le permitían dejarnos subir al avión, también fue el que nos prestó su teléfono para llamar a Lufthansa (pasadas las 11 de la noche en aeropuerto desierto y sin conexión no hay gran cosa que se pueda hacer) y se quedó con nosotros 40 minutos mientras conseguíamos vuelos para el día siguiente, e incluso nos acompañó hasta el hotel del aeropuerto donde nos quedamos. Incluso en las situaciones más desesperantes se debe confiar en la gente.</i><br />
<i><br /></i>
<i>La segunda, que a pesar de mi historial con la ansiedad, fui capaz de no perder los papeles y hacer las gestiones oportunas para poder seguir nuestro viaje al día siguiente a pesar del cansancio y la adversidad. Casi como si fuera un examen sorpresa de mi progreso en mi terapia, yo diría que superé la prueba con nota. Esa noche que pasamos en Londres no tuvimos ninguno de los dos el descanso más reparador (vamos, que no dormimos nada) pero ese día a mi Dark Muppet le enseñé el dedo medio y le hice un Neo.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioeDA_m6gwcYvSnPFutyTZY5KTXej-MtNdO-GhFzEV8deL60DdWxENAndbXC0jCLzFLetY3HRM6xiD-RBJb31uxS5ZNRV6lKEsIBKmJxbnSB-DSDAT8XI4ihKnem9b6MRUHKyzeHvuKgo/s1600/neo.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><i><img border="0" data-original-height="208" data-original-width="500" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioeDA_m6gwcYvSnPFutyTZY5KTXej-MtNdO-GhFzEV8deL60DdWxENAndbXC0jCLzFLetY3HRM6xiD-RBJb31uxS5ZNRV6lKEsIBKmJxbnSB-DSDAT8XI4ihKnem9b6MRUHKyzeHvuKgo/s400/neo.gif" width="400" /></i></a></div>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i>Superada la prueba, el día siguiente salió todo bien. El personal del hotel, el chófer que nos llevó a la terminal, e incluso el personal de Lufthansa fue amable y diligente. Y además, nos metieron en un avión de United para cruzar el Atlántico, y como dice mi esposa, puedes decir lo que quieras de los gringos, pero su sistema tiene todas las incidencias previstas y saben gestionar emergencias.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Y cuando hicimos la última escala en Houston, incluso nos permitió un poco de humor.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdTQ104b4nfa9HXmdP3ZSMqJ3bd75VpJLPVCmqg_0g2AnM5Dcs7gI8JFkQQZiK7JsyBRYyvxMC8-HkpxcPaokNrfMkArPKFeaJ99MYr5Yi_rA4md_oVtwJcGuql4qP6mKA6XaoU8dsnTU/s1600/IMG-20171202-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><i><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdTQ104b4nfa9HXmdP3ZSMqJ3bd75VpJLPVCmqg_0g2AnM5Dcs7gI8JFkQQZiK7JsyBRYyvxMC8-HkpxcPaokNrfMkArPKFeaJ99MYr5Yi_rA4md_oVtwJcGuql4qP6mKA6XaoU8dsnTU/s400/IMG-20171202-WA0006.jpg" width="400" /></i></a></div>
<br />
<i>Al llegar el último avión que finalmente nos llevó a Guadalajara, un turista americano, y con aspecto de haberse bebido hasta el agua de los floreros, puso voz a lo que estábamos pensando después de los cinco aviones, gritando: "Guadalajara , baby!"</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><b>Guadalajara, Baby!</b></i><br />
<i><br /></i>
<i>Cada año antes de venir me asombra un poco más el nivel de desconocimiento de geografía y geopolítica de la gente a mi alrededor, desde los que se piensan que en México ahora es verano porque está al otro hemisferio (!), los que sitúan al país en Centroamérica, y ya en el terreno de las expectativas, los que se hacen los entendidos porque una vez estuvieron en Cancún, o los que imaginan México casi como el wild west, un desierto lleno de cactus donde los hombres tienen grandes mostachos y patillas, visten ponchos y se pasan el día bebiendo tequila y diciendo "güey". Y por supuesto, los que todo lo que saben de México es por el cine y la televisión (estadounidenses) y las noticias sobre narcotraficantes, secuestros y corrupción institucional.</i><br />
<i><br /></i>
<i>De esto último, sólo recordar que sólo en los últimos meses, el país donde vivo ha sido víctima de un atentado terrorista, brutalidad policial contra la población, represión de la democracia, presos políticos y tramas corruptas en las instituciones. Así que quien piense que a por allá no estamos tan mal, que se lo haga mirar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Así que para que quede claro: México está en Norte América, aquí no está muy bien visto entre gente educada decir "güey", ni "pinche" ni "chingón" que en esta ciudad te delataría como un "naco" (equivalente a nuestros quillos y chonis) y por amor de Dios, mirad el mapa, México está por encima del Ecuador, y Guadalajara en la zona tropical así que el clima suele ser bastante suave, y como cada año solía volver a casa con ropa gruesa que no nos habíamos llegado a poner, esta vez, más precavidos, habíamos hecho una maleta más ligera de ropa ... y justo nos encontramos con una ola de frío reciente llegados. Supongo que junto con el accidentado viaje era parte del plan del universo para que no nos confiásemos tanto, pero está visto que en estos tiempos de incertidumbre ya ni del tiempo te puedes fiar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Aparte de esto, como de costumbre todos nuestros desplazamientos los hacemos en coche, prácticamente no caminamos, y comemos como cochinos. Como consecuencia solemos terminar cada Navidad con un par de kilos de más (y ya veníamos con exceso de equipaje ... y no quiero decir las maletas precisamente). Este año como novedad, tuve ocasión de ir a correr al Parque Metropolitano, que todo el mundo me había recomendado visitar, con la agradable sorpresa de encontrar gente de toda condición (y talla) haciendo ejercicio a pie o en bicicleta en el parque. Lo que parece que aquí aún no gestionan bien es la imagen de un hombre en mallas. ¿Qué puedo decir? Ah, sí.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh74-PcQVwWHcJODWiVoO_fD49WiLhYnDBEzMH0DIz1z6kruEc6hYIKPdzmt6gYZqjQIcP-xVGyus_1owweeUwyY_9Y5HcYtc4oZgQx1RHsbTS4l4g8o-yEkA3vr8b6_lFn-bGbHHnBF_U/s1600/i-care-this-much.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><i><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh74-PcQVwWHcJODWiVoO_fD49WiLhYnDBEzMH0DIz1z6kruEc6hYIKPdzmt6gYZqjQIcP-xVGyus_1owweeUwyY_9Y5HcYtc4oZgQx1RHsbTS4l4g8o-yEkA3vr8b6_lFn-bGbHHnBF_U/s320/i-care-this-much.jpg" width="320" /></i></a></div>
<i><br /></i>
<i>Que demasiado sobrepeso tiene este país como para ir juzgando a los que hacemos el esfuerzo de estar en forma. O para que aquí me entiendan: Amuélense, gorditos.</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<b><i>Quien solo lo come solo se ahoga</i></b><br />
<br />
<i>Cuando cruzas un océano para ir de vacaciones un mes, los preparativos y la actitud son muy diferentes a cuando lo haces por unos días. Cuando vamos a Mallorca, lo hacemos como visitantes, mientras que aquí venimos a vivir - durante un mes, pero a vivir. Y tal como ocurre cuando vives en un lugar, no son todo visitas y cenas, hay muchos ratos libres (o como dicen en Casa De Obeso, "tiempo libre para actividades personales"). Así, parte de mis preparativos incluyen elegir con antelación mis lecturas, proyectos y otras actividades para aprovechar los largos días, en lugar de terminar las fiestas a) aburrido de todo y harto de vacaciones, y b) con sensación de no haber hecho nada más que comer y dormir.</i><br />
<i><br /></i>
<i>(No tengo nada en contra de comer y dormir, pero si sois lectores habituales de este blog sabéis que tengo una guerra abierta contra la procrastinación - y las guerras no cogen vacaciones)</i><br />
<i><br /></i>
<i>No daré aquí el informe completo de todos los libros y cómics que me he leído, ni de cuántas series he visto (pista: Netflix en el dormitorio, whaaat) pero sí del proyecto que llevaba pendiente desde el año pasado, completar las lecciones que me faltaban del manual de cómic que estaba estudiando, incluido el, digamos, proyecto de final de carrera, un cómic de siete páginas que escribí y dibujé íntegramente durante las vacaciones, una adaptación libre del cuento de Navidad de Dickens con los personajes de Huérfanos (y que puede leer en mi página de cómics en Facebook). Si a alguien le parece que invertir diez días de tus vacaciones en dibujar un cómic sólo como reto, sin ganar nada a cambio, es una pérdida de tiempo, es que no me ha estado prestando mucha atención.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<i><b>Códigos postales</b></i><br />
<i><br /></i>
<i>Cada vez que visitamos Guadalajara solemos hacer una serie de visitas que ya hemos convertido en tradición, aunque no sea lo primero que se le ocurre a uno cuando piensa en las vacaciones. Por ejemplo, el dentista: los tratamientos dentales son mucho más baratos aquí que en casa, y además aquí tenemos tiempo para ir al dentista con calma.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Otra de las tradiciones que hemos instaurado desde hace unos años es la visita a Plaza Patria. "Plaza" es como llaman aquí a los centros comerciales y esta en particular no pasa por ser de las más elegantes de la ciudad. Pero la hemos acabado visitando cada año buscando algo que nunca encontramos, probando un poco de la proverbial desgana de los dependientes mexicanos (y esto lo piensan aquí también así que no soy sólo yo) y finalmente terminar encontrando algún tesoro inesperado, que gracias a la buena cotización del euro (23 pesos por euro, comparado con los 16 de hace cinco años) nos hace sentir como potentados.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwgABnf3c_oJ9kdCPnBVEYHFx5HwxlJ6z5OzCVouN7tBSDzuKxVq5ktSUsaT3rU0N6t4Whw6lPiZaWUm4HMgGAye-SUsReXFEbSm5rnP3kTE855Rt5fERNkhq-lIJNNCljmWILMF9jIew/s1600/IMG_20171227_221642.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwgABnf3c_oJ9kdCPnBVEYHFx5HwxlJ6z5OzCVouN7tBSDzuKxVq5ktSUsaT3rU0N6t4Whw6lPiZaWUm4HMgGAye-SUsReXFEbSm5rnP3kTE855Rt5fERNkhq-lIJNNCljmWILMF9jIew/s200/IMG_20171227_221642.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihiyohGZlU6d2TxBqxhV4fOICc81Nr2n_VExkh2dHb8tarDnirBNzMnFoi7sV_ARYoQ1cr-wt3-wBfP71yIdAaAFJHITAlwVnRJRk_QyZ7jpZlFt7Ng60yvQKe_QvBPouzh3NRWTdR5bs/s1600/IMG_20171227_221701.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihiyohGZlU6d2TxBqxhV4fOICc81Nr2n_VExkh2dHb8tarDnirBNzMnFoi7sV_ARYoQ1cr-wt3-wBfP71yIdAaAFJHITAlwVnRJRk_QyZ7jpZlFt7Ng60yvQKe_QvBPouzh3NRWTdR5bs/s200/IMG_20171227_221701.jpg" width="200" /></a></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<i>Foto: edición de Marvel México de los cómics con las primeras apariciones del Capitán América, Iron Man y Wolverine.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Por contraste con el encanto "ranchero" de Plaza Patria, el glamour del Fiesta Americana. Este elegante hotel ofrece un excelente desayuno buffet que aprovechamos cada año al menos una vez (y este año dos) a un precio que nuevamente gracias al cambio de moneda nos resulta de lo más asequible, y que aprovechamos al límite comiendo en dos horas más de lo que solemos comer en todo un día en Barcelona. Y todo ello en un ambiente inmejorable, música en directo y camareros que atienden tu mínima petición con cordialidad casi agobiante y te tratan de "señor", por contraste con el agobiante indiferencia de los dependientes de las tiendas de Plaza Patria.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Este constante oscilar entre el más elegante y el más popular suele ser una constante de nuestras estancias. En este país tienen una expresión muy elocuente para marcar las diferencias sociales (y aquí estas implican casi siempre diferencias económicas, culturales y de educación) que es la de que alguien es "de otro código postal".</i><br />
<i><br /></i>
<i>Esta expresión puede sorprender en mi tierra, donde no ya en el mismo barrio sino en la misma finca pueden convivir un taxista, un albañil inmigrante y el director de una sucursal bancaria. Aunque posible, esta diversidad socioeconómica aquí es inusual, y a menudo tu barrio por sí solo puede dar una idea de tu posición social.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Por eso la visita a Plaza Patria es tan singular, y de hecho mi suegra espera todo el año a que vendan para ir. El estilo y la clientela del centro es definitivamente de otro código postal en este sentido, pero nosotros todo esto nos da igual, y cuanto más cutre la Plaza más bien nos lo pasamos. Y cuando sentimos que nos está descendiendo la categoría, pues nos vamos a desayunar al Fiesta Americana y se nos pasa.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Estos mismos contrastes se pueden apreciar en nuestra vida cotidiana en casa mis suegros, que oscilan entre los cuidadísimos preparativos de la cena de Navidad (dignos de La Edad de la Inocencia) a la mucho más laxa convivencia diaria, que incluye desde desayunar en pijama a la experiencia compartida de diferentes actividades. Ya he dicho que nosotros no pasamos el mes en esta casa de visita sino que vivimos aquí, con todas las consecuencias. Pero no puedo revelar más detalles sin que mi suegra me eche de casa.</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><b>Pequeños grandes monstruos</b></i><br />
<i><br /></i>
<i>Es evidente que (además de no ir a trabajar) hay muchas diferencias entre nuestra vida en Barcelona Y la que hacemos en casa de los De Obeso en Guadalajara (o Zapopan, que es con más precisión dónde estamos). Aquí la casa es inmensa por contraste con nuestro pisito claustrofóbico (o al menos es lo que nos parece cuando volvemos a casa). Aquí las distancias son grandes y se recorren en coche (porque nuevamente, el uso del transporte público corresponde a otra clase social). Aquí las familias de lo que para nosotros sería clase media tienen de forma normal trabajadoras domésticas (las “muchachas") y creedme que en esto hay un verdadero abismo social entre señores y sirvientes a nivel "Downton Abbey".</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero más allá de las peculiaridades de la vida cotidiana, a nivel familiar la diferencia que más notamos es la de pasar de convivir casi exclusivamente con adultos a un mes entero donde los niños marcan nuestra agenda. Tenemos en México 11 sobrinos que ya están físicamente con nosotros, otra que ya está pidiendo pista para aterrizar, y al menos otro (u otra) en camino por procedimiento administrativo (adopción) y ve tú a saber cuántos más vendrán, que aquí mis cuñados/as todavía están en edad fértil ... y todos invariablemente nos hacen saber, con una mezcla de envidia y presunción, que "estoy agotado pero tú no lo puedes entender porque no tienes hijos".</i><br />
<i><br /></i>
<i>Salvo comprobar cómo en esto, como en todo, diferentes familias se organizan de diferentes maneras, lo cierto es que llegamos a disfrutar mucho de nuestros sobrinos. Nunca en el primer día que los reencontramos, en que suelen juntarse todos a jugar, correr y gritar en la terraza de mis suegros, lo que a mí personalmente me satura muy pronto, pero sí después cuando los volvemos a ver, por familias o todos juntos, donde ya se nos hacen más manejables. Además ahora ya empiezan a tener conversación (la mayor tiene 8 años y tras ella vienen de todas las edades) y ya se puede jugar con ellos con un cierto nivel de organización, leerles cuentos sin que pierdan el hilo, y disfrutar de sus rarezas, desde el que no se cree que mi suegra es madre de mi mujer hasta el que tiene como juguete preferido el vaso de una licuadora (true story). Ya el año pasado les hice un juego de la oca gigante de Star Wars que les gustó bastante, y este año unas máscaras de superhéroes (como se puede ver hay una temática, y una agenda nada casual, detrás de mis juegos).</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<b><i>A very De Obeso Christmas</i></b><br />
<i><br /></i>
<i>Pero volviendo a la Navidad, que era a lo que veníamos, cómo es una Navidad en México, o al menos en casa de mi familia política?</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pues no es muy diferente al resto supongo, aunque en nuestro caso se juntan las tradicionales "posadas" con el reencuentro con amigos y familia que no hemos visto en todo el año. Al final todo esto se traduce en comer. Comida frecuente, abundante y nada dietética, que hace que nuestra línea (que ya no estaba en sus mejores horas) sea la primera víctima de las vacaciones.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Al menos este año no nos ha tocado ninguna "piñata", que de todas las tradiciones mexicanas, la de poner un palo en manos de un menor para pegarle palos a un muñeco a cambio de caramelos, aun ahora me parece la más violenta.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero además de la comida copiosa con cualquier excusa, la Navidad en casa mis suegros pasa por dos tradiciones con diferentes grados de aceptación social dependiendo de a quien le pidas: la cena de Navidad y los rosarios.</i><br />
<i><br /></i>
<i>El primero es un despliegue de medios por parte de mi suegra y mi mujer (con mi asistencia para mover cosas) digno de un banquete real. Todos los detalles están cuidados y la mesa queda preparada desde el mediodía para recibir toda la familia ... sin niños.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Dejadme compartir una intimidad sobre la Navidad de mi familia política. Como en muchas casas, mis cuñados se dividen entre los padres y los suegros, un año cada uno. El año en que la Navidad es en casa de sus suegros, la Navidad en casa de los De Obeso se celebra antes, y al no ser Nochebuena pueden dejar a los niños con alguien que los cuide. Cuando toca Navidad en casa de los padres, lo llaman Navidad. Cuando toca en casa de los suegros, lo llaman Halloween.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Dejaremos como ejercicio al lector la razón por esta denominación (una pista: Halloween es noche de brujas) pero este año tocaba Halloween. De hecho, técnicamente para mí cada año me toca Halloween todo diciembre, pero dado que yo me lo paso perfecto viniendo aquí, sospecho que la Navidad-Halloween resulta para mis cuñados una experiencia más traumática. Por comparación, preparar casa para recibir a doce personas es un paseo. Y gracias a una iniciativa de mis cuñados, ahora todos los años la cena la celebramos antes del 24, de forma que puedan dejar los niños en casa tanto si toca Navidad como Halloween. Así los niños hacen su Navidad a gusto un día, los adultos otro, y los VIP (los suegros, la mujer y yo) cenamos el 24 en pequeño comité sin que nadie perturbe nuestro espíritu navideño.</i><br />
<i><br /></i>
<i>La otra tradición navideña en esta casa resulta un poco menos agradecida. Resulta que desde hace muchos años mi suegro continúa una tradición de su familia de convocar a amigos y familia a rezar el rosario durante cualquiera de los 9 días antes de la Navidad (esta es una casa católica así que se hacen estas cosas). El problema es que la responsabilidad del organizador de esta actividad empieza y termina con el envío de los mensajes de invitación, mientras que los preparativos para recibir a los posibles asistentes (que casi nunca confirman si vendrán) corre de parte de otros. El resultado es que cada una de las cinco navidades que hemos pasado aquí los rosarios han sido una broma familiar recurrente (y digo broma por no decir incordio, que sería más preciso).</i><br />
<i><br /></i>
<i>Si os preguntáis cómo gestiona un ateo recalcitrante como yo pasar las fiestas en un entorno tan religioso entre rosarios y otras "mocherías" (beaterías), es fácil: sólo tienes que ignorarlo. Ahora mismo allí donde vivimos hay familias peleadas por cuestiones políticas, y en mi vida cotidiana debo convivir con toda clase de gente con ideas diferentes a las mías, y ni mucho menos mi familia política es tan pesada como los aficionados al fútbol, los independentistas, los veganos, los usuarios de Apple y los fans de Juego de Tronos. Si tuviera que evitar relacionarme con gente con la que no comparta ideas, tendría una vida social bien limitada, y tampoco me dedico a discutirle a nadie las historias en las que le guste creer. Así que hemos llegado a un cierto pacto de no agresión según el cual nadie intenta evangelizarme y yo no digo lo que estoy pensando (por el bien de todos).</i><br />
<i><br /></i>
<i>Además, participar de las celebraciones religiosas navideñas puede llegar a darte experiencias memorables inesperadas. Hace unos pocos años nos tocó la misa de Navidad en una iglesia de aquellas que mi suegra llama "de otro código postal" pero que está sólo a unas calles de distancia de la casa (tal vez la distribución social por códigos postales no es tan estricta después de todo ... o mis suegros no tienen tanta categoría como ellos creen, quién sabe). El caso es que en un momento culminante de la ceremonia alguien en el coro de la iglesia comenzó a animar: "dame una J, dame una E ...", "¿Qué dice? JESÚS! Más fuerte! JESÚS!" Y yo allí flipando y pensando "si que son diferentes las misas aquí" hasta que les veo la cara a mi mujer y mis suegros muriéndose de la vergüenza ... y todavía faltaba el cura que apareció cargando un Niño Jesús en brazos por encima de su cabeza como en un partido de fútbol americano. Toda la escena era surrealista, grotesca y cómica a partes iguales, pero me ha reconciliado con la idea de acompañar a mis suegros a misa, siempre a la espera de que se repita un episodio remotamente similar, que uno siempre necesita inspiración para dibujar tiras cómicas ...</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i>Toda esta ceremonia de comidas, posadas y rosarios termina abruptamente el día 26, que es más o menos cuando nuestros estómagos gritan "ya no más, por favor!". Y que es también cuando nos toca empezar a pensar en la vuelta a casa, volver a hacer las maletas y prepararnos mentalmente para el frío, la dieta y el trabajo. Yo al menos mantengo la costumbre de hacer un poco de ejercicio y levantarme temprano, pero está claro que no es lo mismo hacerlo por gusto que por obligación - y la vuelta al trabajo, por razones confidenciales, me da una especial pereza este año. De todo lo que nos espera en Barcelona, sólo me muero de ganas de la siguiente carrera, de la vuelta a mis clases (pero no los vagos de mis compañeros millennials) y del próximo viaje al festival de cómic de Angouleme (que ya os contaré).</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero en fin, esa es nuestra vida ahora, disfrutar de las vacaciones y coger fuerzas, que por pereza que me haga, este será un año interesante y lleno de cambios. Y al final de todo, por pesado que sea el viaje, y si nada lo impide, volveremos otra vez a Guadalajara a comer, reír y ver crecer los sobrinos.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Justo nuestro código postal.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Ah, y feliz año a todos.</i>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-43492657630545676742017-09-25T21:49:00.002+02:002017-09-25T21:49:23.087+02:00Si no hi ha sang no hi ha botifarrons<i>(versión en español para lectores internacionales más abajo)</i><br />
<br />
Les xarxes socials són una cosa fantàstica. Pots compartir a l’instant la teva opinió sobre qualsevol cosa amb (potencialment) milions de persones amb les quals comparteixes gust i aficions. Jo vaig crèixer a una època a la qual les converses sobre les sèries que vèiem o els llibres que llegiem passaven al pati de l’escola o (si erem d’aquests) a les seccions de correu dels nostres còmics preferits. Avui ja no has d’esperar ni fer cap esforç. Des d’allà on siguis, sense haver-te ni aixecat de la butaca del cine, pots obrir el facebook o el twitter i compartir allà la teva opinió.<br />
<br />
Fa uns mesos al facebook d’un contacte meu va tenir lloc un intercanvi interessant. Tot el que ell va posar va ser: “Se puede saber mucho sobre una persona por su película de vampiros favorita”. Ja podeu imaginar com va continuar això. Dotzenes de respostes on cadascú va dir la seva. Però si us fixau en la formulació de la frase, l’individu en qüestió no havia demanat res -- simplement tothom va interpretar-ho com una invitació a respondre a una pregunta que donaven per implícita.<br />
<br />
Intrigat per aquest comportament, he estat experimentant amb els meus contactes de facebook durant uns mesos, compartint estats i opinions que sabia que resultarien xocants o convidarien a la rèplica, com ara que em va agradar <i>Prometheus</i> o la darrera temporada de <i>The Walking Dead</i>, o que no havia vist <i>Game of Thrones</i> durant dos anys, i que quan m’he posat al dia, tampoc m’ha agradat tant (true story!).<br />
<br />
(Com que la majoria dels meus contactes són uns frikis, aquesta és la classe de temes que desperten el seu interés; sospit que una critica del pensament de Kierkegaard o l’art de Magritte no tendria el mateix efecte)<br />
<br />
Les respostes, per suposat, no es van fer esperar.<br />
<br />
Però tranquils, que això no és una defensa de les meves opinions peculiars. És una observació d’un fenòmen molt generalitzat, que m’agrada anomenar “idò a jo”. Consisteix en que quan mantens una conversa o comparteixes una opinió o estat a les xarxes socials, la majoria de respostes solen consistir en aportar la nostra opinió favorable o discordant, o en contar una anècdota remotament relacionada, com si es tractàs d’una competició. Per exemple,<br />
<br />
“Ja he vist la darrera pel·lícula de David Lynch” - possibles respostes: “a mi no em va agradar”, “jo encara l’he de veure”, “la que a mi em va agradar va ser Mulholland Drive”<br />
<br />
(val, aquesta no és un exemple realista, provem una altra)<br />
<br />
“Acabo de tornar de Japó, quina passada de país” - possibles respostes: “quina enveja, jo hi vull anar”, “a mi em va encantar, vas visitar Osaka?”, “idò jo acab de tornar de Londres”<br />
<br />
“Diumenge de platja descansant” - possibles respostes: “jo hi vaig anar la setmana passada”, “a jo m’ha tocat fer feina”, “jo estic jugant a dungeons amb els colegues”.<br />
<br />
I així successivament. I siguem sincers, tots ho feim.<br />
<br />
Però aquest fenomen no és exclusiu de les xarxes socials, és clar. La major part de les converses que tenim en la nostra vida quotidiana téner per únic propòsit que tots els interlocutors aportin la seva pròpia experiència al que conta l’altre. Heu anat de vacances? Us contaran on han estat ells, o on volen anar. Heu començat a estudiar? Ells també, o volen fer-ho, o la seva cosina estudia una cosa remotament semblant. Heu estat malalts? Tothom coneix qualcú que ha patit de lo mateix.<br />
<br />
Al seu clàssic llibre “How to Win Friends and Influence People”, Dale Carnegie exposa un fet comprovar empíricament: que el primer i quasi l’únic que ens importa realment som nosaltres mateixos, i tot el que llegim, sentim i rebem en general està filtrat per la nostra pròpia experiència. I per això arribam al punt de que ja no participam en una conversa o intercanvi per interés, sinó purament per a manifestar, i segurament reforçar, la nostra opinió.<br />
<br />
Però això ja no és que sigui un fenòmen socialment qüestionable. És, simplement, mala educació. Si cada vegada que vos conten qualque cosa, o us donen una opinió, la vostra resposta ha de ser xerrar de vosaltres mateixos (d’una forma o una altra), aquesta és la meva resposta.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s1600/H0JKQPIC.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s320/H0JKQPIC.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
L’art de mantenir una conversa, tant a les xarxes socials com en persona, on les nostres respostes no es limitin a parlar de nosaltres, és una habilitat digna d’ensenyar-se a l’escola. Allà o els antics grecs practicaven la retòrica, i als fills de l’aristocràcia se’ls ensenyaven “gràcies socials”, a la nostra època tenim twitter, que és bàsicament un aparador del narcissisme i manca d’empatia de la nostra societat.<br />
<br />
La meva sogra, una senyora que aprecia les bones maneres, en certa ocasió es va proposar educar a un grup d’amigues. Els havia de contar una notícia important (que el meu cunyat anava a adoptar un fill) i abans de començar els va advertir que no volia que la seva resposta al que els havia de contar fós del tipus “idò jo conec a qualcú que també”. Al cap dels anys d’aquella conversa, no només les seves amigues no es van ofendre, sino que han apreciat que els hagués ensenyat a conversar.<br />
<br />
La meva sogra és una dona sàbia, i amb voluntat per a educar a la gent. Jo no tenc tanta paciència.<br />
<br />
No em malentengueu, m’encanta saber l’opinió de la gent. Prenc nota constantment del que em recomanen, i no tenc cap problema en saber qui comparteix la meva opinió i qui no. Però quan una conversa és un intercanvi de monòlegs sense que ningú s’interessi realment pel que l’altre té que dir, a mi ja em podeu esperar.<br />
<br />
Perquè meva pel·lícula de vampirs preferida és “Let me in” (Déjame Entrar), i si tens qualque problema,<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s1600/H0JKQPIC.jpg" imageanchor="1" style="text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s320/H0JKQPIC.jpg" width="320" /></a><br />
<br />
--<br />
<br />
<i>Las Redes sociales son algo fantástico. Puedes compartir al instante tu opinión sobre cualquier cosa con (potencialmente) millones de personas con los que compartes gustos y aficiones. Yo crecí en una época en la que los conversaciones sobre las series que veíamos o en los libros que leíamos pasaban en el patio de la escuela o (si éramos de estos) en las secciones de correo de Nuestros cómics Favoritos. Hoy ya no tienes que esperar ni Hacer ninguna Esfuerzo. Desde allí donde estés, sin haberte levantado de la butaca del cine, puedes Abrir el facebook o el twitter y compartir allí mismo tu opinión.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Hace unos meses en el Facebook de un contacto mío tenía lugar un intercambio interesante. Todo lo que él puso fue: "Se puede saber mucho sobre una persona por su película de vampiros favorita". Ya puedes imaginar como continuó eso. Docenas de respuestas donde cada uno dijo lo suyo. Pero si os fijáis en la formulación de la frase, el individuo en cuestión no había preguntado nada - simplemente todo el mundo lo interpretó como una invitación a responder a una pregunta que daban por implícita.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Intrigado por este comportamiento, he estado experimentando con mis contactos de Facebook durante unos meses, compartiendo estados y opiniones que sabia que resultarían chocantes o invitarían a la réplica, como que me gustó Prometheus o la última temporada de The Walking Dead, o que no había visto Juego de tronos durant 2 años, y que cuando me he puesto al día, tampoco había para tanto (true story!).</i><br />
<i><br /></i>
<i>(como la Mayoría de mis contactos son unos frikis, esta es la clase de temas que despiertan sume interés; sospecho que una crítica del pensamiento de Kierkegaard o el arte de Magritte no tendría el mismo efecto)</i><br />
<i><br /></i>
<i>Las Respuestas, por supuesto, no se hicieron esperar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero tranquilos, que esto no es una defensa de mis opiniones peculiares. Es una observación de un fenómeno muy generalizado, que me gusta llamar "pues a mí". Consiste en que cuando mantienes una conversación o compartes una opinión o estado en las Redes sociales, la mayoría de respuestas suelen consistir en aportar nuestra opinión favorable o discordante, o en contar una anécdota remotamente relacionada, como si se tratara de una competición. Por ejemplo,</i><br />
<i><br /></i>
<i>"Ya he visto la última Película de David Lynch" - Posibles Respuestas: "a mí no me gustó", "yo todavía la tengo que ver", "la que a mi me gustó fue Mulholland Drive"</i><br />
<i><br /></i>
<i>(Vale, este no es un ejemplo realista, probamos otro)</i><br />
<i><br /></i>
<i>"Acabo de regresar de Japón, qué pasada de país" - Posibles Respuestas: "qué envidia, yo quiero ir", "a mi me encantó, visitaste Osaka?", "Pues yo acabo de volver de Londres"</i><br />
<i><br /></i>
<i>"Domingo de playa descansando" - Posibles Respuestas: "yo fui la semana pasada", "a mí me ha tocado trabajar", "yo estoy jugando a dungeons con los colegas".</i><br />
<i><br /></i>
<i>Y así sucesivamente. Y seamos sinceros, todos lo hacemos.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero este fenómeno no es exclusivo de las Redes sociales, claro. La mayor parte de las conversaciones que tenemos en nuestra vida cotidiana tener por único propósito que todos los interlocutores aporten sum propia experiencia a lo que cuenta el otro. Has Iio de vacaciones? Os contarán donde han estado ellos, o donde quieren ir. Has empezado a estudiar? Ellos también, o quieren Hacerlo, o su prima estudia algo remotamente parecido. Has estado enfermo? Todo el mundo conoce alguien que ha sufrido de lo mismo.</i><br />
<i><br /></i>
<i>En su clásico libro "How to Win Friends and Influence People", Dale Carnegie expone un hecho comprobado empíricamente: que lo primero y casi lo único que NOS importa realmente somos nosotros mismos, y todo lo que leemos, oímos y recibimos en general está filtrado por nuestra propia experiencia. Y por eso llegamos al punto de que ya no participamos en una conversación o intercambio por interés, sino puramente para manifestar, y seguramente reforzar, nuestra opinión.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero esto ya no es que sea un fenómeno socialmente cuestionable. Es, simplemente, mala educación. Si cada vez que nos cuentan algo, o nos dan una ppinión, nuestra respuesta debe ser charlar de nosotros mismos (de una forma u otra), esta es mi respuesta:</i><br />
<i><br /></i>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s1600/H0JKQPIC.jpg" imageanchor="1" style="text-align: center;"><i><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s320/H0JKQPIC.jpg" width="320" /></i></a><br />
<i><br /></i>
<i>El arte de mantener una conversación, tanto en las redes sociales como en persona, donde nuestras respuestas no se limiten a hablar de nosotros, es una habilidad digna de enseñarse en la escuela. Allí donde los antiguos griegos practicaban la retórica, y a los hijos de la aristocracia se les enseñaban "gracias sociales", en nuestra época tenemos twitter, que es básicamente un escaparate del narcisismo y falta de empatía de nuestra sociedad.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Mi suegra, una señora que aprecia las buenas maneras, en cierta ocasión se propuso educar a un grupo de amigas. Les había de contar una noticia importante (que mi cuñado iba a adoptar un hijo) y antes de empezar les advirtió que no quería que su respuesta a lo que les había de contar fuese del tipo "pues yo conozco a alguien que también". Al cabo de los años de aquella conversación, no sólo sus amigas no se ofendieron, sino que han apreciado que los hubiera enseñado a conversar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Mi suegra es una mujer sabia, y con voluntad para educar a la gente. Yo no tengo tanta paciencia.</i><br />
<i><br /></i>
<i>No me malinterpretéis, me encanta saber la opinión de la gente. Tomo nota constantemente de lo que me recomiendan, y no tengo ningún problema en saber quién comparte mi opinión y quién no. Pero cuando una conversación es un intercambio de monólogos sin que nadie se interese realmente por lo que el otro tiene que decir, a mí ya me puede esperar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Porque mi película de vampiros favorita es "Let me in" (Déjame Entrar), y si tienes algún problema,</i><br />
<i><br /></i>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s1600/H0JKQPIC.jpg" imageanchor="1" style="text-align: center;"><i><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxBypc-wac0ay6LwoaRUH8sVfSlPKOcje1UEg3iicg4L8AighG_E8tfDcJo8IYU_VumocV8UQeatMwTijKo-RVZc8PAokDVcXgqaRHMRjyFY5WNrojBZ2qA1U_cmfJ4pYXrC7zYvesIc/s320/H0JKQPIC.jpg" width="320" /></i></a>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-68853695102020463442017-06-18T17:41:00.002+02:002017-06-18T17:41:43.938+02:00Festes passades, coques menjades<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<div style="text-align: center;">
<i>(versión en castellano para lectores internacionales, más abajo)</i></div>
</div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEzJ2asG2Refck9Kg22YvhPw5JrXGHtFlbRpVYcG_ewNsvX7_eIQQAUpRCoUi1CyrsNR9gcpjN-Npf0jw-8Ws0gQjqIu4KPDvrZPALOApALwbbEKsWNf-yOOcg8NhLL5r_5uCnFexbdXE/s1600/seth-godin-the-dip.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEzJ2asG2Refck9Kg22YvhPw5JrXGHtFlbRpVYcG_ewNsvX7_eIQQAUpRCoUi1CyrsNR9gcpjN-Npf0jw-8Ws0gQjqIu4KPDvrZPALOApALwbbEKsWNf-yOOcg8NhLL5r_5uCnFexbdXE/s400/seth-godin-the-dip.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Diu la meva dona que una de les habilitats més valuoses és la de saber acabar. Diu que quan era petita, a ca seva la van educar per a aprendre a recollir les juguetes després de jugar, el bany després de dutxar-se, o el poal després de fregar. Que aquest darrer pas és el que marca la diferència entre una feina acabada i una a mig fer.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I en la vida en general, aquest darrer pas és el que marca la diferència entre l’èxit i el fracàs. Perquè siguem sincers, qualcú acabarà per recollir les nostres noses si les deixam enmig, però ningú acabarà les nostres tasques. I si qualcú altre ha d’acabar-les, és possible que no ens necessitin per a fer-les en primer lloc. Les persones que no saben acabar les coses són, de fet, tan inútils com les que no les saben fer en absolut.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A la meva feina tenim una dita sobre els projectes: quan el 90% està acabat, encara queda l’altre 90%. I és que no només acabar és el que compta, és que molt sovint menyspream l’esforç que queda per acabar quan la feina ja està “feta”. I és per això que hi ha tanta de gent que mai no acaba les coses que comença, perquè quan es troben amb la dificultat real d’arribar al final, és quan perden l’interés.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La primera conseqüència d’aquest enteniment és que molta de gent ja no comença les coses, perquè no esperen ser capaços d'acabar-les. La segona, que desmarcar-se de la immensa majoria és tan simple com fer aquest darrer esforç.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Has acabat d’escriure aquella novel·la? Idò ara l’envies a editors, o la publiques.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">T’has apuntat al gimnàs? Idò ara hi vas totes les setmanes.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">T’has apuntat a aquella classe? Idò ara practica regularment.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Has començat a llegir “La recerca del temps perdut”? Idò ara te l’acabes. (no, de veres, et ret a que ho intentis)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El costum de la gent per començar coses que mai acaben es pot veure comparant les xifres de vendes de llibres i les estadístiques de lectura; les altes al gimnàs el setembre i la gent que encara hi va el novembre; o sense anar més lluny, la quantitat d’alumnes que vam acabar el meu segon curs de còmic ahir (7) respecte als que el vam començar (16).</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per suposat, tota aquesta filosofia sobre la importància d’acabar no la va inventar la meva dona. Per començar la va aprendre dels seus pares. I en tot cas ha estat una temàtica recurrent de la literatura de productivitat i creixement personal de les darreres dècades. El meu discurs preferit és el de l’autor Seth Godin, que va parlar de que el culpable de la nostra tendència natural a no acabar les coses és la part primitiva de la nostra ment, el cervell reptil.</span><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">(si no pots entendre aquest video perquè està en anglès, potser aquesta és una altra cosa que no tampoc has acabat)</span></div>
<span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><br />
<div dir="ltr" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; white-space: normal;">
</div>
<br />
<div dir="ltr" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div style="margin: 0px;">
<br /></div>
</div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/5895898?color=ffffff&title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="640"></iframe>
<a href="https://vimeo.com/5895898">Seth Godin: Quieting the Lizard Brain</a> from <a href="https://vimeo.com/99u">99U</a> on <a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; white-space: pre-wrap;">El cas és que el propi Seth Godin va explicar en el seu llibre <b><i><a href="http://sethgodin.typepad.com/the_dip/" target="_blank">The Dip</a></i></b> la raó per la qual tants de projectes moren joves. I és que com a ser humans, som molt dolents triant les nostres batalles.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquest defecte l’he patit constantment al llarg de la meva vida. Llibres sense acabar de llegir, llocs que no he posat data visitar, amistats que he perdut per no haver mantingut el contacte, … segur que tots podeu fer la vostre pròpia llista. I segur que tots teniu qualque bona raó per no haver acabat en cada cas.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">(I sí, la desídia compta.)</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Ara bé, que hi hagi moltes coses que </span><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 16px; white-space: pre-wrap;">he deixat a mitges, </span><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; white-space: pre-wrap;">com tothom, no vol dir que no hagi acabat mai res. Vaig acabar la universitat, i creu-me que no en tenia cap ganes (encara que vaig tardar 7 llargs anys). Vaig començar a córrer fa més de 15 anys, i encara ho faig (encara que el company de feina amb qui hi vaig començar a anar va deixar-ho al tercer dia). Vaig començar a meditar fa dos anys, i encara ho faig cada dia. Gimnàs? Tres vegades per setmana. Cómics...?</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Ah, amics meus, els còmics.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">N’he acabat un altre, sabeu? Un nou Huérfanos, la sèrie que vaig començar a publicar el 2002. El número 6, ni més ni menys. Aquest es suma al còmic d’aventures que vaig acabar el 1995 i la novel·la gràfica que vaig tardar 20 anys a acabar. No és tant per 25 anys dibuixant, però està bé per haver-ho fet en el meu temps lliure.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I no només l’he acabat. El vaig “acabar” fa mesos, de fet. Però acabar també significa revisar els textos, traduir-lo a l’anglès, imprimir-lo per a vendre. L’altre 90%. La diferència entre l’èxit i el fracàs.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I el cas és que no té cap secret. Només el de saber triar les nostres batalles. Saber el que volem, saber el que ens costarà i estar disposats a pagar el preu. No n’hi ha més.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El cas és que molts de nosaltres (i m’incloc) no sabem el què volem, per començar. Potser sabem el que volem ara mateix, però no a llarg termini. I ens embarcam en tasques que deixarem a mitges quan es tornin massa feixugues, o simplement quan apareixi una altra cosa que ens fa més ganes.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I és normal. Estam tan acostumats a deixar coses a mitges que ja no li donam cap valor al compromís amb nosaltres mateixos, amb el nostre temps i els nostres projectes. Després de tot, sempre tendrem més temps per a fer-ho, no? Perquè sou immortals, no?</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per si de cas qualcun de vosaltres és un pobre mortal, Seth Godin proposa dues regles simples que he aplicat sempre amb èxit, no importa quant de temps m’hagi tardat.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<ol style="margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: decimal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">No comencis res que no estiguis disposat a acabar</span></div>
</li>
<li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; list-style-type: decimal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Acaba tot el que comencis.</span></div>
</li>
</ol>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La meva dona du aquesta regla al límit amb els seus llibres. Encara que l’avorreixi soberanament, mai deixa un llibre sense acabar - cosa que a mi en particular em sembla exagerada: si un llibre és dolent, és molt millor deixar-lo a mitges que perdre més temps confiant en que s’arregli al final. De fet, la de deixar un projecte a temps és una altra de les regles que proposa Seth Godin: hi ha batalles que senzillament no val la pena lluitar. Però aquesta potser és una altra història.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Tot això ha estat una forma extremadament llarga de contar dues coses: (1) que he acabat un nou còmic, podeu llegir tot al respecte </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><b><a href="http://magarciascomics.blogspot.com/2017/06/huerfanos-6.html" target="_blank">en el meu altre blog</a></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">; i (2) he començat un nou projecte, un que havia estat considerant des de ja feia temps, i que en compliment de les dues normes anteriors, un dia l’hauré d’acabar, encara que torni a tardar 20 anys com em va passar amb la novel·la gràfica.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I després, qui sap, potser em proposaré llegir a Proust.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">--</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEzJ2asG2Refck9Kg22YvhPw5JrXGHtFlbRpVYcG_ewNsvX7_eIQQAUpRCoUi1CyrsNR9gcpjN-Npf0jw-8Ws0gQjqIu4KPDvrZPALOApALwbbEKsWNf-yOOcg8NhLL5r_5uCnFexbdXE/s1600/seth-godin-the-dip.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; white-space: normal;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEzJ2asG2Refck9Kg22YvhPw5JrXGHtFlbRpVYcG_ewNsvX7_eIQQAUpRCoUi1CyrsNR9gcpjN-Npf0jw-8Ws0gQjqIu4KPDvrZPALOApALwbbEKsWNf-yOOcg8NhLL5r_5uCnFexbdXE/s400/seth-godin-the-dip.jpg" width="400" /></a></span></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>Dice mi esposa que una de las habilidades más valiosas es la de saber terminar. Dice que cuando era pequeña, en su casa la educaron para aprender a recoger los juguetes después de jugar, el baño después de ducharse, o el cubo después de fregar. Que este último paso es el que marca la diferencia entre un trabajo acabado y uno a medio hacer.
Y en la vida en general, este último paso es el que marca la diferencia entre el éxito y el fracaso. Porque seamos sinceros, alguien acabará para recoger nuestros estorbos si las dejamos en medio, pero nadie acabará nuestras tareas. Y si otro ha de terminarlas, es posible que no nos necesiten para hacerlas en primer lugar. Las personas que no saben terminar las cosas son, de hecho, tan inútiles como los que no saben hacerlas en absoluto.
En mi trabajo tenemos un dicho sobre los proyectos: cuando el 90% está terminado, todavía queda el otro 90%. Y es que no sólo acabar es lo que cuenta, es que muy a menudo subestimamos el esfuerzo que queda para terminar cuando el trabajo ya está "hecho". Y es por eso que hay tanta gente que nunca termina las cosas que empieza, porque cuando se encuentran con la dificultad real de llegar al final, es cuando pierden el interés.
La primera consecuencia de esta comprensión es que mucha gente ya no empieza las cosas, porque no están dispuestos a terminarlas. La segunda, que desmarcarse de la inmensa mayoría es tan simple como hacer este último esfuerzo.
Has terminado de escribir esa novela? Pues ahora lo envías a editores, o la publicas.</i></span><br />
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>Te has apuntado al gimnasio? Pues ahora vas todas las semanas.</i></span><br />
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>Te has apuntado a esa clase? Pues ahora practica regularmente.</i></span><br />
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>Has empezado a leer "La búsqueda del tiempo perdido"? Pues ahora te lo acabas. (No, de verdad, te reto a que lo intentes)
La costumbre de comenzar cosas que nunca se acaban se puede ver comparando las cifras de ventas de libros y las estadísticas de lectura; las altas en el gimnasio en septiembre y la asistencia en noviembre; o sin ir más lejos, la cantidad de alumnos que acabamos el segundo curso de cómic ayer (7) respecto a los que lo empezamos (16).
Por supuesto, toda esta filosofía sobre la importancia de terminar no se la inventó mi mujer. Para empezar ella la aprendió de sus padres. Y en todo caso ha sido una temática recurrente de la literatura de productividad y autoayuda de las últimas décadas. Mi discurso preferido es el del autor Seth Godin, que habló de que el culpable de nuestra tendencia natural a no terminar las cosas es la parte primitiva de nuestra mente, el cerebro reptil</i></span><br />
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i><br /></i></span>
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>(Si no puedes entender este video porque está en inglés, tal vez esta es otra cosa que no tampoco has acabado)
</i><i>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/5895898?color=ffffff&title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="640"></iframe>
</i></span><br />
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i><a href="https://vimeo.com/5895898">Seth Godin: Quieting the Lizard Brain</a> from <a href="https://vimeo.com/99u">99U</a> on <a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.</i></span><br />
<span style="background-color: transparent; vertical-align: baseline;"><i><span style="white-space: pre-wrap;">
El caso es que el propio Seth Godin explicó en su libro </span><b style="white-space: pre-wrap;"><a href="http://sethgodin.typepad.com/the_dip/" target="_blank">The Dip</a></b><span style="white-space: pre-wrap;"> la razón por la que tantos proyectos mueren jóvenes. Y es que como seres humanos, somos muy malos eligiendo nuestras batallas.
Este defecto lo he sufrido constantemente a lo largo de mi vida. Libros sin terminar de leer, lugares que no he llegado a visitar, amistades que he perdido por no haber mantenido el contacto, ... seguro que todos podéis hacer vuestra propia lista. Y seguro que todos tenéis alguna buena razón para no haber terminado en cada caso.
(Y sí, la desidia cuenta como buena razón.)
Ahora bien, que haya muchas cosas que, como todo el mundo, he dejado a medias, no quiere decir que no haya terminado nada. Terminé la universidad, por ejemplo, y créeme que no tenía ningunas ganas (aunque tardé 7 largos años). Empecé a correr hace 15 años, y aún lo hago (aunque el compañero de trabajo con quien empecé a ir lo dejó al tercer día). Empecé a meditar hace dos años, y aún lo hago todos los días. Gimnasio? Tres veces por semana. Cómics ...?
Ah, amigos míos, los cómics.
He terminado otro, sabes? Un nuevo Huérfanos, la serie que empecé a publicar en 2002. El número 6, ni más ni menos. Esto sumado al cómic de aventuras que terminé en 1995 (en plena universidad) y la novela gráfica que tardé 20 años en terminar. Quizás no es tanto para 25 años dibujando, pero está bien para algo que tengo que hacer en mi tiempo libre.
Y no sólo lo he acabado. Lo "terminé" hace meses, de hecho. Pero acabar también significa revisar los textos, traducirlo al inglés, imprimirlo para vender. El otro 90%. La diferencia entre el éxito y el fracaso.
Y el caso es que no tiene ningún secreto. Sólo el saber elegir nuestras batallas. Saber lo que queremos, saber lo que nos costará y estar dispuestos a pagar el precio. No hay más.
El caso es que muchos de nosotros (y me incluyo) no sabemos lo que queremos, para empezar. Quizás sabemos lo que queremos ahora mismo, pero no a largo plazo. Y nos embarcamos en tareas que dejaremos a medias cuando se vuelvan demasiado pesadas, o simplemente cuando aparezca otra cosa que nos hace más ganas.
Y es normal. Estamos tan acostumbrados a dejar cosas a medias que ya no le damos ningún valor al compromiso con nosotros mismos, con nuestro tiempo y nuestros proyectos. Después de todo, siempre tendremos más tiempo para hacerlo, no? Porque sois inmortales, verdad?
Por si acaso alguno de vosotros es un pobre mortal, Seth Godin propone dos reglas simples que he aplicado siempre con éxito, no importa cuánto tiempo me haya tardado.
1. No empieces nada que no estés dispuesto a acabar
2. Termina todo lo que empieces.
Mi mujer lleva esta regla al límite con sus libros. Aunque le aburra soberanamente, nunca deja un libro sin terminar - cosa que a mí en particular me parece exagerada: si un libro es malo, es mucho mejor dejarlo a medias que perder más tiempo confiando en que se arregle el final . De hecho, la de dejar un proyecto a tiempo es otra de las reglas que propone Seth Godin: hay batallas que sencillamente no vale la pena luchar. Pero esta puede ser es otra historia.
Todo esto ha sido una forma extremadamente larga de contar dos cosas: (1) he acabado un nuevo cómic, puedes leer todo al respecto <b><a href="http://magarciascomics.blogspot.com/2017/06/huerfanos-6.html" target="_blank">en mi otro blog</a></b>; y (2) he comenzado un nuevo proyecto, uno que había estado considerando desde hacía ya tiempo, y que en cumplimiento de las dos normas anteriores, un día tendré que terminar, aunque vuelva a tardar 20 años como me pasar con la novela gráfica.
Y luego, quién sabe, quizá me propondré leer a Proust.</span></i></span></div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-69970834499758318402017-03-12T14:12:00.000+01:002017-03-12T15:03:41.432+01:00Per davallar tots els sants ajuden<div class="tr_bq" dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<i>(versión en castellano para lectores internacionales más abajo)</i></div>
<div class="tr_bq" dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="tr_bq" dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP-LJ35f6g52FwIF-fukAlMq6yXCX38E_BXH8NZQtdHV1q9Cr_jU0QagydsqVEPrUp5-2LLBy2ZpkWBLWxA8r0OXfm96OXPl0LdNLx7PUUwz4k0MU24IBd1CtbKoBz91rmJ8HTgVHYd0k/s1600/eighty-percent-of-success.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP-LJ35f6g52FwIF-fukAlMq6yXCX38E_BXH8NZQtdHV1q9Cr_jU0QagydsqVEPrUp5-2LLBy2ZpkWBLWxA8r0OXfm96OXPl0LdNLx7PUUwz4k0MU24IBd1CtbKoBz91rmJ8HTgVHYd0k/s320/eighty-percent-of-success.jpg" width="320" /></a></span></div>
<div class="tr_bq" dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<div class="tr_bq" dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">És 11 de març i encara no vos havia felicitat l'any nou! Costa de creure que ja estiguem al 2017, no? Si l’any 2015 ja ens costava creure que estàvem a l'any on passava Regreso al Futuro 2, ara estem a l'any de Perseguido (</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><i>The Running Man</i></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">). El futur ja és aquí, i com ja deia en el meu èpic discurs <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Yr4nDv1biPo" target="_blank"><b>"Dude, where's my future?"</b></a>, aquest futur deixa molt que desitjar. Això sol ser així quan ens esperam a que les coses simplement acabin passant, que mai compleixen les nostres expectatives. Excepte potser la fi del món, que en el nou ordre mundial potser arribarà abans del que esperàvem.</span></div>
<b id="docs-internal-guid-5bb214a7-c29b-b4a6-13e4-5d7f243f9450" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Quan el prospecte del futur és la destrucció del planeta i/o l'aniquilació de l'espècie, potser els objectius personals resulten d'una certa frivolitat. Però per si de cas resulta que encara puc sobreviure uns anys abans de l'inevitable extinció, aquests darrers mesos he procurat mantenir-me ocupat. I he descobert que quan et mantens en marxa, el temps és relatiu. Segurament Einstein ho va explicar millor, però tenc la sensació que he descobert una norma fonamental de la realitat que val la pena conèixer.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El passat mes de setembre, com molta gent fa després de l'estiu, em vaig apuntar a un gimnàs. Res d'especial. si no fós perquè als meus 41 anys mai no havia fet mai. Sis mesos després, vaig al gimnàs tres vegades per setmana sense pensar-hi - per hàbit. Però això és ara, perquè quan m'hi vaig apuntar m’assaltaven tota classe de dubtes sobre la meva habilitat per a usar les màquines, la meva capacitat per tenir accidents, i sobretot: d'on trauria el temps?</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El mateix mes també vaig canviar el metro per la bicicleta. Res d’especial, si no fós perquè no havia anat en bicicleta des de feia uns 25 anys. Per sort, és cert el que diuen de que no s’oblida, i ara hi vaig cada dia sense pensar-hi. Però en el primer moment, vaig tardar setmanes entre que vaig tenir la tarja del bicing i que vaig començar a usar-lo. Novament, totes les meves pors a no saber circular per aquells carrils tan estrets, o atropellar vianants, van fer acte de presència.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Ara fa tres setmanes, vaig córrer la mitja marató de Barcelona. Abans d’això, ja havia corregut la Mercè i la Jean Bouin, i el mes que vé toquen la Nocturna de L’Hospitalet, la dels Bombers i la de El Corte Inglés. També surto a córrer 10 km cada diumenge. Això no tendria res d’especial però és que havia estat anant a córrer regularment durant 15 anys abans de decidir-me a apuntar-me a participar en curses oficials.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Aquesta setmana passada vaig acabar el número 6 de Huérfanos. Ja vos n’enrecordau, de Huérfanos? És aquell còmic que vaig començar a fer i publicar com a fanzine amb el meu amic Enric l’any 2002. I pel qual ningú apostava que duràs més d’un parell de números, fins que se’ns passàs la tonteria. 15 anys després, el projecte segueix endavant - el podeu llegir aquí: </span><a href="http://huerfanos.subcultura.es/tira/126" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">http://huerfanos.subcultura.es/tira/126</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Compte que no estic dient res del meu rendiment. Per descomptat que ni aixecant peses ni corrent curses faig unes marques gaire impressionants, són més aviat mediocres. Vaig arribar en el lloc 11586 (de 18000) a la mitja marató. Però de tots els meus coneguts, sóc el que millor marca va fer, només perquè ningú que jo conegui hi va participar.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El mateix es pot dir del meu còmic. Per descomptat que no faig el millor còmic que pogueu llegir, però com recordareu estic estudiant un curs de còmic a l’escola Joso de Barcelona, i dels meus companys, la majoria dels quals dibuixa millor que jo, només un ha fet un còmic complet. (i és una història curta, jo amb 20 anys ja havia fet La Canción de la Lluvia).</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Encara que pugui semblar una altra cosa, jo sóc bastant humil, i molt exigent amb jo mateix. La veritat, mai em sent satisfet de quasi res del que faig. Ni del que dibuixo, ni del que escric, ni de la meva feina o el meu rendiment esportiu. Però hi ha una cosa en la que estic invariablement per sobre de la mitja del meu entorn, i és en la meva persistència. Quan em proposo una cosa, sé que la faré fins el final. Això després em causa altres problemes, però almenys sé que si em comprometo amb un projecte no el deixaré a mitges.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Va passar així quan vaig començar a córrer o a meditar, perquè ja ho m’havia passat, dibuixant còmics o fent videojocs. I tenc la confiança de que seguirà essent així, que si és el projecte correcte (i això en sí ja és un art), m’hi comprometré fins al final. I aquesta és una habilitat que és potser la meva única qualitat realment excepcional. I és l’única que he intentar contagiar infructuosament a la gent del meu entorn, tota la que comença les coses i no les acaba, o la que admira el que han aconseguit altres que en molts de casos tot el que han hagut de fer és comparéixer cada dia.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Perquè comparèixer, com diu Woody Allen, és el 80% de l’èxit.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Tot el que el futur ens té reservat és la destrucció del planeta i l’aniquilació de l’espècie. Si vols fer còmics, o meditar, o córrer maratons, o escriure llibres, o aprendre un idioma, o tocar un instrument, o tenir una feina millor, o follar més o el que sigui, no esperis a que passi. No deixis que un pringat mediocre com jo et guanyi només amb posar el peu fora de casa.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Who knows what could happen.</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Do what you do, just keep on laughing</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">One thing's true, there's always a brand new day</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br class="kix-line-break" /></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">So you go and make it happen</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Do your best just keep on laughing</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">It's all on you, there's always a brand new day</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
</blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Avril Lavigne, "Who Knows"</span></i></blockquote>
<br />
--<br />
<br />
<i>Es 11 de marzo y aún no os había felicitado el año nuevo! Cuesta creer que ya estemos en 2017, no? Si en 2015 ya nos costaba creer que estábamos en el año donde pasaba Regreso al Futuro 2, ahora estamos en el año de Perseguido (The Running Man). El futuro ya está aquí, y como ya decía en mi épico discurso <b><a href="https://www.youtube.com/watch?v=Yr4nDv1biPo" target="_blank">"Dude, where s my future?"</a></b>, Este futuro deja mucho que desear. Esto suele ser así cuando nos esperamos a que las cosas simplemente acaben pasando, que nunca cumplen nuestras expectativas. Excepto quizás el fin del mundo, que en el nuevo orden mundial tal vez llegará antes de lo que esperábamos.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Cuando el prospecto del futuro es la destrucción del planeta y/o la aniquilación de la especie, tal vez los objetivos personales resultan de una cierta frivolidad. Pero por si acaso resulta que todavía puedo sobrevivir unos años antes de la inevitable extinción, estos últimos meses he procurado mantenerme ocupado. Y he descubierto que cuando te mantienes en marcha, el tiempo es relativo. Seguramente Einstein lo explicó mejor, pero tengo la sensación de que he descubierto una norma fundamental de la realidad que vale la pena conocer.</i><br />
<i><br /></i>
<i>El pasado mes de septiembre, como mucha gente hace después del verano, me apunté a un gimnasio. Nada especial. si no fuera porque a mis 41 años nunca había hecho. Seis meses después, voy al gimnasio tres veces por semana sin pensar - por hábito. Pero eso es ahora, porque cuando me apunté me asaltaban toda clase de dudas sobre mi habilidad para usar las máquinas, mi capacidad para tener accidentes, y sobre todo: ¿de dónde sacaría el tiempo?</i><br />
<i><br /></i>
<i>El mismo mes también cambié el metro por la bicicleta. Nada especial, si no fuera porque no había ido en bicicleta desde hacía unos 25 años. Por suerte, es cierto lo que dicen de que no se olvida, y ahora voy cada día sin pensar en ello. Pero en el primer momento, tardé semanas entre que tuve la tarjeta del bicing y que empecé a usarlo. Nuevamente, todos mis miedos a no saber circular por esos carriles tan estrechos, o atropellar peatones, hicieron acto de presencia.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Hace tres semanas, corrí la media maratón de Barcelona. Antes de eso, ya había corrido las carrera de la Mercè y la Jean Bouin, y el mes que viene tocan la Nocturna de L'Hospitalet, la de los Bomberos y la de El Corte Inglés. También salgo a correr 10 km cada domingo. Esto no tendría nada de especial pero es que había estado yendo a correr regularmente durante 15 años antes de decidirme a apuntarme a participar en carreras oficiales.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Esta semana pasada terminé el número 6 de Huérfanos. Os acordáis de Huérfanos? Es aquel cómic que empecé a hacer y publicar como fanzine con mi amigo Enric en 2002. Y por el que nadie apostaba que llegaría a tener más de un par de números, hasta que se nos pasara la tontería. 15 años después, el proyecto sigue adelante - lo puedes leer aquí: <a href="http://huerfanos.subcultura.es/tira/126">http://huerfanos.subcultura.es/tira/126</a>.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Ojo que no estoy diciendo nada de mi rendimiento. Por supuesto que ni levantando pesas ni corriendo en carreras hago unas marcas muy impresionantes, son más bien mediocres. Llegué en el lugar 11586 (de 18000) en la media maratón. Pero de todos mis conocidos, soy el que mejor marca hizo, sólo para que nadie que yo conozca participó.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Lo mismo se puede decir de mi cómic. Por supuesto que no hago el mejor cómic que podáis leer, pero como recordaréis estoy estudiando un curso de cómic en la escuela Joso de Barcelona, y de todos mis compañeros, la mayoría de los cuales dibujan mejor que yo, sólo uno ha hecho un cómic completo . (Y es una historia corta, yo con 20 años ya había hecho La Canción de la Lluvia).</i><br />
<i><br /></i>
<i>Aunque pueda parecer otra cosa, yo soy bastante humilde, y muy exigente conmigo mismo. La verdad, nunca me siento satisfecho de casi nada de lo que hago. Ni de lo que dibujo, ni de lo que escribo, ni de mi trabajo o mi rendimiento deportivo. Pero hay algo en lo que estoy invariablemente por encima de la media de mi entorno, y es en mi persistencia. Cuando me propongo algo, sé que la haré hasta el final. Esto después me causa otros problemas, pero al menos sé que si me comprometo con un proyecto no lo dejaré a medias.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pasó así cuando empecé a correr o meditar, porque ya lo había vivido dibujando cómics o haciendo videojuegos. Y tengo la confianza de que seguirá siendo así, que con el proyecto correcto (y eso en sí ya es un arte), me comprometeré hasta el final. Y esta es una habilidad que es quizás mi única cualidad realmente excepcional. Y es la única que he intentado contagiar infructuosamente a la gente a mi alrededor, toda la que empieza las cosas y no las termina, o la que admira lo que han conseguido otros que en muchos casos todo lo que han tenido que hacer es comparecer cada día.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Porque comparecer, como dice Woody Allen, es el 80% del éxito.</i><br />
<i><br />Todo lo que el futuro nos tiene reservado es la destrucción del planeta y la aniquilación de la especie. Si quieres hacer cómics, o meditar, o correr maratones, o escribir libros, o aprender un idioma, o tocar un instrumento, o tener un trabajo mejor, o follar más o lo que sea, no esperes a que pase. No dejes que un pringado mediocre como yo te gane sólo con poner el pie fuera de casa.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Who knows what could happen.</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Do what you do, just keep on laughing</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">One thing's true, there's always a brand new day</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br class="kix-line-break" /></span><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">So you go and make it happen</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Do your best just keep on laughing</span> </i></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">It's all on you, there's always a brand new day</span> </i> </blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
</blockquote>
<blockquote style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="font-size: 12pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Avril Lavigne, "Who Knows"</span></i></blockquote>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-17015174811430072202016-09-01T14:26:00.000+02:002016-09-04T14:26:56.443+02:00Val més ser cap d'arengada que coa de pagell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>(versión en castellano para lectores internacionales, más abajo)</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo6uQOCh4IXTXpJpKiz9RBjgjj1MVOJorpi_QMz3H-43nyuotXPA4tMfD81CP3D1SsiN3vRzxdt4WFcXkibOLiD-R_iWWvpYj8RmbB6k3Kckzsdmz6slRQvPV_Vx1S9JFF_T-VtQleBto/s1600/IMG_20160901_083711.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo6uQOCh4IXTXpJpKiz9RBjgjj1MVOJorpi_QMz3H-43nyuotXPA4tMfD81CP3D1SsiN3vRzxdt4WFcXkibOLiD-R_iWWvpYj8RmbB6k3Kckzsdmz6slRQvPV_Vx1S9JFF_T-VtQleBto/s640/IMG_20160901_083711.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Jueves 1 de septiembre de 2016</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Otra vez es septiembre, y eso quiere decir que es año nuevo, al menos por lo que se refiere a los objetivos de mi vida.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Hoy se cumplen 19 años desde que empecé a trabajar como programador, y 13 desde que empecé a programar videojuegos. Si me retirara a los 60 años, ya no tendría forma de haber pasado más tiempo dibujando cómics que programando, así que más vale que me ponga las pilas en mi proyecto de cambiar de carrera, como llevo tantos años diciendo que quería hacer. Parece que dejar atrás un montón de decisiones que tomé cuando era joven e inconsciente no será tan fácil.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Pero por si algo recordaré este año 2015-2016 será por haber estado haciendo mi primer curso oficial para aprender a dibujar cómics. Fueron 8 meses muy bien aprovechados, en los cuales tal vez no aprendí gran cosa que no supiera ya, pero conocí a mucha buena gente, y parece que estoy dibujando mejor que antes.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Eso sí, no he acabado ningún cómic nuevo durante este año, una cosa vaya por la otra.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>Por otro lado, este año he aprendido muchas cosas sobre mí mismo, he casi completado un nuevo proyecto en mi trabajo (el oficial) y he ganados 6 kilos que antes no tenía. Ugh.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjWxJstRNxIWEUdUAFYRaTpv7y-8nMCervNeWmalaVhkgbdgjxG-ww_f3jcY-NwpHIUazVpV1sHTeNuuSD-D0gpg-u2HLhyphenhyphentLWiGJdAU9gWeg_4zm3RKkLkWUnivz-S9J3LxNU9SK8wVs/s1600/IMG_20160901_083720.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjWxJstRNxIWEUdUAFYRaTpv7y-8nMCervNeWmalaVhkgbdgjxG-ww_f3jcY-NwpHIUazVpV1sHTeNuuSD-D0gpg-u2HLhyphenhyphentLWiGJdAU9gWeg_4zm3RKkLkWUnivz-S9J3LxNU9SK8wVs/s640/IMG_20160901_083720.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>¿Y ahora qué? ¿Qué es lo que puedo proponerme hacer ahora que comienza el nuevo año?</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Para empezar, terminar lo que he empezado. No sólo mi curso de cómic y el número de Huérfanos que estoy dibujando ahora. Seguir adelante en mi propósito de cambiar de carrera profesional, sin importar cuánto tiempo me lleve. Seguir aprendiendo cosas sobre mí mismo, y poner a prueba mis creencias más arraigadas.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Viajar. Este año, cortesía de mi esposa, he sumado Copenhague y Malmö a la lista de ciudades que conozco, y tengo intención de añadir algunas más. Para empezar, Angoulème, donde se celebra el año que viene el salón de cómic más importante de Europa. Os mantendré informados.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Ponerme en forma, que buena falta me hace. Recuperar mi ritmo de ejercicio y volver a correr 10 km en una hora, como era capaz de hacer hasta hace unos meses, cuando me empezó a crecer la tripa y el trasero.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Pero si tengo que hacerme un propósito de año nuevo realmente importante, sería el de recuperar las fuerzas. Estos últimos meses han sido en general agotadores, y he acabado cada día con sensación de estar drenado de energía. No ha sido tanto por la sensación de haber estado haciendo muchas cosas sino por tener un poco sensación de que no...</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgsLSRaLji7sfjX6jNKjSuKh-qOEQO3dWnAAjgFkBzFt6irbxaV30f_HTDCo7C8Purp-kXB7iZVQi4E0AcA2DiC1jJYiCFNdisOMRiMFXnAmKCrpBSbjOI8Mfn1PkJp-lMT1fTt9aFE8/s1600/IMG_20160901_083729.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgsLSRaLji7sfjX6jNKjSuKh-qOEQO3dWnAAjgFkBzFt6irbxaV30f_HTDCo7C8Purp-kXB7iZVQi4E0AcA2DiC1jJYiCFNdisOMRiMFXnAmKCrpBSbjOI8Mfn1PkJp-lMT1fTt9aFE8/s640/IMG_20160901_083729.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>...estaba progresando. Este último año quizás he perdido un poco del entusiasmo que solía tener en años anteriores. Tal vez sea que me estoy haciendo mayor. Tal vez sea que no me estoy poniendo objetivos que realmente me estimulen. Algo que he aprendido de mí mismo es que con la motivación adecuada, nada me ha detenido de hacer cosas, ir a sitios y cumplir objetivos.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>Y tengo la inmensa suerte de tener en casa el mejor modelo posible, una persona que además de una paciencia infinita, tiene la habilidad de llegar hasta donde se propone, cueste lo que cueste. La misma que ha leído más de 70 libros este año, y que hace tantos años se inventó una excusa para venir a vivir a Barcelona, y cada año se inventa otra para pasar su cumpleaños en otro país. En un mundo donde vivimos rodeados de gente que se acomoda o se conforma, tengo la suerte de vivir con una persona que nunca se rinde, y que un año tras otro me inspira a sacar la mejor de mí mismo. E incluso cuando yo mismo no estoy seguro de lo que soy capaz de hacer, ella siempre me recuerda que nunca ha dejado de creer en mí, incluso cuando yo ya no estoy tan seguro.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<i>¿Mi deseo de año nuevo? Que encontréis a una persona en vuestra vida que os inspire tanto como a mí mi mujer. Va por ti, Pili :)</i></div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-61278120797836040602016-08-13T19:27:00.000+02:002016-08-13T19:27:00.554+02:00Si no arregles sa gotera, hauràs d'arreglar sa teulada<div style="text-align: center;">
<i>(traducción al español para lectores internacionales, más abajo)</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfAOMK_qIDDBC4AGjAHMg8iULODo8gRGBuSYaZfX5soW6xyBdS8C_2qfiuoJwN_4VXn2MdJuDjc3s2Y21lGl0K-9l8CiPWEVpjp64wlIx557oJ4YpNrKYwUql1D3N0BCqYP62XW8-5RN8/s1600/mindfulness-1024x537.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfAOMK_qIDDBC4AGjAHMg8iULODo8gRGBuSYaZfX5soW6xyBdS8C_2qfiuoJwN_4VXn2MdJuDjc3s2Y21lGl0K-9l8CiPWEVpjp64wlIx557oJ4YpNrKYwUql1D3N0BCqYP62XW8-5RN8/s400/mindfulness-1024x537.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Des de fa ja uns quants mesos, si veniu a la meva feina de bon matí, o just després de dinar, és habitual trobar-me assegut a una terrasseta, amb els ulls tancats, i uns auriculars a les orelles. Però en contra del que podríeu pensar, no estic dormint ni escoltant música ni (per descomptat) resant.<br />
<br />
Però abans d'explicar-vos de què va tot això, deixau que vos conti com va començar.<br />
<br />
Ja he parlat prou en aquest blog de la meva història personal amb l'ansietat, una condició que tenc controlada, però que de forma més o menys subtil sempre està allà, com una mosca vironera que mai se n'acaba d'anar.<br />
<br />
I com ja havia contat aquí, aquesta ansietat no és més que un símptoma de qualque cosa no acaba de funcionar més endins, com el pilot de l'oli del cotxe. De res serveix queixar-se de que s'hagi encès la llumeta, el que t'hauries de fer és canviar l'oli. I resulta que d'un temps ençà, jo anava perdent oli.<br />
<br />
(potser aquesta frase no ha sortit com l'havia imaginada, però vos deixaré fer-ne broma una estona, ja enteneu el que vull dir)<br />
<br />
Com ja vos vaig contar una vegada, un no ha d'esperar a tenir un infart per a començar a fer dieta i exercici. I de la mateixa manera, no has d'esperar a tenir un atac de pànic per a començar a fer dieta i exercici, en aquest cas mental. I així és com vaig descobrir la meditació.<br />
<br />
Per als qui em coneguin, la idea de la meditació (tipus amb túniques, músiques zen i “oms”) pot resultar antitètica amb la meva coneguda postura escèptica, racional i gens espiritual. I no us equivocaríeu, a mi tampoc em va emocionar la idea (sobretot per desconeixement, com després vaig descobrir).<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz2jYgMtEYk_am8kKDN8KOfVesntMQWCexsHOzZhyphenhyphendEjw63G6P6Qnxap3m1jZXu_GnwAJ_kwLDY8ynUQVfubEESS-6nU8gCs2vCjlpXNVE6-n7qmepLid3pzQMlZQPZvHyRPDh10KUyKQ/s1600/today.png" imageanchor="1"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz2jYgMtEYk_am8kKDN8KOfVesntMQWCexsHOzZhyphenhyphendEjw63G6P6Qnxap3m1jZXu_GnwAJ_kwLDY8ynUQVfubEESS-6nU8gCs2vCjlpXNVE6-n7qmepLid3pzQMlZQPZvHyRPDh10KUyKQ/s400/today.png" width="400" /></a></div>
<br />
Recomanat per una amiga, la primavera de l'any passat vaig apuntar-me a un curset de meditació i mindfulness. L'experiència va ser divertida, però molt poc seriosa. La professora, que a demés d'aquestes classes practica el reiki i el tarot (true story) era una xarlatana del mateix pelatge que els vidents amb els que vaig treballar fa tants d'anys.<br />
<br />
Però aquesta és la part interessant: encara que el rerefons de les seves sessions no tenia ni cap ni peus, la pràctica del mindfulness em va resultar molt interessant. Així que una vegada acabat el curs, vaig fer el que qualsevol faria, cercar a internet què hi havia de veritat i què de superstició darrera de tota aquella parafernàlia d'encens, mantres i cançonetes en sànscrit. I com de costum, internet no em va decebre.<br />
<br />
Resulta que encara que la meditació està tradicionalment associada a certes pràctiques espirituals (notablement les budistes) des de fa uns quants anys s'ha estat investigant de forma rigorosa i científica què hi ha de cert i saludable en aquesta pràctica. I ho sé per experiència pròpia, resulta que molt.<br />
<br />
Per començar, oblidau-vos dels mantres, les túniques i l'encens. El mindfulness es practica fonamentalment en silenci, en qualsevol lloc i sense cap equipament especial. No has de posar-te en cap postura especial (només que estiguis còmode i amb l'esquena recta, més que res per no dormir-se) ni has de recitar cap text sagrat. De fet ni tant sols has de xerrar.<br />
<br />
Tot el que has de fer és tancar els ulls i respirar. Literalment, tancar els ulls i respirar.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-PNVcNSOqcINp2aK6_eitr4ohgaz_3GeV8dACHlvK50XYGCZ7r5f7yN4xi4JUsvCi-1Id6ce1mplhJSM6M_Rh_tkgJ1ZQ_aQsZhJB3JaOicRH088zAiM_J3YmLFLzwjcNxVsJN2cPSyQ/s1600/o-MINDFULNESS-BENEFITS-facebook.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-PNVcNSOqcINp2aK6_eitr4ohgaz_3GeV8dACHlvK50XYGCZ7r5f7yN4xi4JUsvCi-1Id6ce1mplhJSM6M_Rh_tkgJ1ZQ_aQsZhJB3JaOicRH088zAiM_J3YmLFLzwjcNxVsJN2cPSyQ/s400/o-MINDFULNESS-BENEFITS-facebook.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Per als que no ho conegueu, jo em vaig quedar amb la mateixa cara de beneit quan ho vaig llegir. Resulta que el remei més eficaç que ha trobat la ciència en els darrers anys per a combatre l'estrès, l'insomni, certes addiccions i trastorns mentals crònics com l'ansietat i la depressió... és una antiga tècnica practicada pels budistes des de fa 3000 anys, i que a més és gratuïta?<br />
<br />
Com que el meu esperit escèptic és ben conegut, abans d'arriscar-me a perdre el temps practicant pseudomedicina, vaig documentar-me sobre el fons de la història. Vaig llegir llibres d'autors com Mark Epstein, Sharon Salzberg o Sam Harris, que abundaven tant en la tècnica com en els principis psicològics en què es basa (i Sam Harris és un reconegut autor escèptic) i sobretot un llibre del periodista americà Dan Harris, que conta el seu viatge cap a la meditació partint del punt més reticent possible.<br />
<br />
Però el que em va acabar de convèncer dels beneficis de meditar no va ser cap llibre, sinó la pràctica diària. Amb certa incomoditat al principi (no tothom et mira com si el que estàs fent fos el més normal del món) i després amb tota naturalitat, vaig adoptar l'hàbit diari, vaig començar a usar una aplicació pel mòbil (Headspace, si us interessa) i en poques setmanes vaig començar a experimentar els beneficis.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0J1lccuUzADmX4yF4nvWxa97o5kUrJp5bGCoXaJegv37Vr4ThBM3KC6_octvnsVJmJAq0FOgCyGSz35bojEigDs6VJ9bJ7y9wUcXt_w6DJmLO2eMaNW59pdv3Qu5ynzppHCWSc7KsLNE/s1600/ThinkstockPhotos-77742590.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0J1lccuUzADmX4yF4nvWxa97o5kUrJp5bGCoXaJegv37Vr4ThBM3KC6_octvnsVJmJAq0FOgCyGSz35bojEigDs6VJ9bJ7y9wUcXt_w6DJmLO2eMaNW59pdv3Qu5ynzppHCWSc7KsLNE/s400/ThinkstockPhotos-77742590.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
I aquí és on vaig haver de començar a deixar enrere moltes de les meves creences sobre com funciona la ment, i la meva en particular, i el que la meditació podia fer per jo. Tal i com explica Andy Puddicombe, creador i narrador de Headspace, la meditació ni és el mateix que relaxació (encara que és una bona forma de relaxar-se), ni es tracta de deixar de pensar (que és impossible), ni pretén canviar els nostres pensament i emocions (que per qualcuns de nosaltres requeriria més aviat d'un electroxoc).<br />
<br />
El propòsit de la meditació és desenvolupar una habilitat que molta gent ignora, que és la de l'atenció. Amb això vull dir no només estar atent (a un llibre, a una pel·lícula, a una conversa) sinó estar completament present, en el moment actual, sense que la teva ment estigui constantment pensant en el passat, en el futur, en un altre lloc o situació, o en qualsevol altra cosa que no sigui el que està passant aquí i ara.<br />
<br />
Aquesta qualitat de la presència ha estat explorada per nombrosos autors (notablement Eckhart Tolle a The Power of Now) però per més que puguis llegir sobre el tema, només la pràctica formal ens pot ajudar a estar ni que sigui una mica més presents amb el que estam fent, i amb el que ens està passant, i el que sentim, en el moment.<br />
<br />
I si et penses que prestar atenció és fàcil i no té cap secret, prova a fer-ho ara mateix. Només cinc minuts. Només tanca els ulls i concentra't en una sola cosa, com ara el batec del cor, o la teva respiració. No hi pensis, no ho analitzis, no intentis canviar-ho, només observa. I em jugaré el que vulguis en que no tardaràs ni mig minut a perdre el focus i posar-te en pensar en quaranta-mil altres coses.<br />
<br />
Però tornar-se conscient de la teva pobra habilitat de posar atenció és només el principi. Diuen els budistes que “la ment és la font de tot patiment”. Jo ho he experimentat en persona, si no fos per les meves pors imaginàries i irracionals, hauria pogut tenir una vida totalment lliure de patiment.<br />
<br />
I això és el que està fent per jo aquest hàbit que fa més d'un any que he adoptat (quasi) a diari.<br />
<br />
Meditar no ha eliminat les emocions negatives, ni els pensaments obsessius. Meditar no et fa més feliç, ni més creatiu, ni més productiu, ni més pacient, ni més afectuós. Qualsevol llibre o curset que us conti això, menteix. I segurament després parlarà de txakres, mantres i cossos astrals.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioQjopItlAtfGzNjXCQicvWvtFUEeRGAzhupRwr_B5A14zRK_3yJQCZMnde7pRjUREM1JUb-09725fiUjKO7fVJ7s3YnGjDwM8EC5MsAbYxxr5BFtpu21aBYM1yFrHQifRu_4ZX4BGCQU/s1600/01.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioQjopItlAtfGzNjXCQicvWvtFUEeRGAzhupRwr_B5A14zRK_3yJQCZMnde7pRjUREM1JUb-09725fiUjKO7fVJ7s3YnGjDwM8EC5MsAbYxxr5BFtpu21aBYM1yFrHQifRu_4ZX4BGCQU/s400/01.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
El vertader regal de la meditació consisteix en descobrir que ja som feliços. I creatius, pacients i afectuosos. I que ja estam en pau i harmonia amb nosaltres mateixos. No cal cercar-ho a fora, només aprendre a observar i reconèixer tots aquest niguls de tempesta que, en forma de pensaments i pors, angoixes i laments, ens tapen l'espectacle del cel clar que ja tenim a dins. Observar-los amb curiositat, acceptar-los, i deixar-los passar igual que una vaca veu passar el tren. No intentar canviar-los, ni analitzar-los, ni molt menys deixar-se endur per ells – ni actuar empès per ells.<br />
<br />
Després de tota una vida atrapat dins el meu cap, meditar m'ha descobert la possibilitat d'un futur diferent. Si puc aprendre a acceptar les meves pors i angoixes, a reconèixer les meves emocions i deixar-les passar, si puc estar completament present en lloc de lamentar el passat, témer el futur, i preferir la fantasia a enfrontar la realitat – llavors potser un dia podré ser lliure.<br />
<br />
Tot el que he de fer és prestar atenció.<br />
<br />
I si jo puc aconseguir-ho, em podeu creure que tots vosaltres també.<br />
<br />
Ommmmm... ;)<br />
<br />
Bibliografia:<br />
Jon Kabat-Zinn, <i>Wherever You Go, There You Are Mindfulness Meditation In Everyday Life</i><br />
Sharon Salzberg, <i>Real Happiness: The Power of Meditation</i><br />
Joseph Goldstein, <i>Mindfulness; A Practical Guide to Awakening</i><br />
Sam Harris, <i>Waking Up: A Guide to Spirituality Without Religion</i><br />
Mark Epstein, <i>Going to Pieces without Falling Apart A Buddhist Perspective on Wholeness</i><br />
Dan Harris, <i>10% Happier: How I Tamed the Voice in My Head, Reduced Stress Without Losing My Edge, and Found Self-Help That Actually Works - A True Story</i><br />
<i><br /></i>
<i>--</i><br />
<i><br /></i>
<i>Desde hace ya varios meses, si vienes a mi trabajo por la mañana, o justo después de comer, es habitual encontrarme sentado en una terraza, con los ojos cerrados, y unos auriculares en los oídos. Pero en contra de lo que podría pensarse, no estoy durmiendo ni escuchando música ni rezando.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero antes de explicaros de qué va todo esto, dejad que os cuente cómo comenzó.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Ya he hablado bastante en este blog de mi historia personal con la ansiedad, una condición que tengo controlada, pero que de forma más o menos sutil siempre está allí, como una mosca cojonera que nunca se acaba de ir.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Y como ya había contado aquí, esta ansiedad no es más que un síntoma de algo no acaba de funcionar más adentro, como el piloto del aceite del coche. De nada sirve quejarse de que se haya encendido la lucecita, lo que deberías hacer es cambiar el aceite. Y resulta que de un tiempo a esta parte, yo iba perdiendo aceite.</i><br />
<i><br /></i>
<i>(Quizás esta frase no ha salido como pretendía, pero os dejaré hacer broma un rato, ya entendéis lo que quiero decir)</i><br />
<i><br /></i>
<i>Como ya conté una vez, uno no debe esperar a tener un infarto para empezar a hacer dieta y ejercicio. Y del mismo modo, no tienes que esperar a tener un ataque de pánico para empezar a hacer dieta y ejercicio, en este caso mental. Y así es como descubrí la meditación.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Para los que me conozcan, la idea de la meditación (tipo con túnicas, músicas zen y "oms") puede resultar antitética con mi conocida postura escéptica, racional y nada espiritual. Y no se equivocarían, a mí tampoco me emocionó la idea (sobre todo por desconocimiento, como después descubrí).</i><br />
<br />
<i>Recomendado para una amiga, la primavera del año pasado me apunté a un curso de meditación y mindfulness. La experiencia fue divertida, pero muy poco seria. La profesora, que además de estas clases practica el reiki y el tarot (true story) era una charlatana del mismo pelaje que los videntes con los que trabajé hace tantos años.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero esta es la parte interesante: aunque el trasfondo de sus sesiones no tenía ni pies ni cabeza, la práctica del mindfulness me resultó muy interesante. Así que una vez terminado el curso, hice lo que cualquiera haría, buscar en internet que había de verdad y qué de superstición detrás de toda aquella parafernalia de incienso, mantras y canciones en sánscrito. Y como de costumbre, internet no me decepcionó.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Resulta que aunque la meditación está tradicionalmente asociada a ciertas prácticas espirituales (notablemente las budistas) desde hace varios años se ha estado investigando de forma rigurosa y científica que hay de cierto y saludable en esta práctica. Y lo sé por experiencia propia, resulta que mucho.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Para empezar, olvivaos de los mantras, las túnicas y el incienso. El mindfulness se practica fundamentalmente en silencio, en cualquier lugar y sin ningún equipamiento especial. No tienes que ponerte en ninguna postura especial (sólo que estés cómodo y con la espalda recta, más que nada para no dormirse) ni debes recitar ningún texto sagrado. De hecho ni siquiera tienes que hablar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Todo lo que tienes que hacer es cerrar los ojos y respirar. Literalmente, cerrar los ojos y respirar.</i><br />
<br />
<i>Para los que no lo conozcáis, yo me quedé con la misma cara de tonto cuando lo leí. Resulta que el remedio más eficaz que ha encontrado la ciencia en los últimos años para combatir el estrés, el insomnio, ciertas adicciones y trastornos mentales crónicos como la ansiedad y la depresión ... es una antigua técnica practicada por los budistas desde hace 3000 años, y que además es gratuita?</i><br />
<i><br /></i>
<i>Como mi espíritu escéptico es bien conocido, antes de arriesgarme a perder el tiempo practicando pseudomedicina, me documenté sobre el fondo de la historia. Leí libros de autores como Mark Epstein, Sharon Salzberg o Sam Harris, que abundaban tanto en la técnica como en los principios psicológicos en que se basa (y Sam Harris es un reconocido autor escéptico) y sobre todo un libro del periodista estadounidense Dan Harris , que cuenta su viaje hacia la meditación partiendo del punto más reticente posible.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero lo que me terminó de convencer de los beneficios de meditar no fue ningún libro, sino la práctica diaria. Con cierta incomodidad al principio (no todo el mundo te mira como si lo que estás haciendo fuera lo más normal del mundo) y después con toda naturalidad, adopté el hábito diario, empecé a usar una aplicación para el móvil (Headspace, por si os interesa) y en pocas semanas empecé a experimentar los beneficios.</i><br />
<br />
<i>Y aquí es donde tuve que empezar a dejar atrás muchas de mis creencias sobre cómo funciona la mente, y la mia en particular, y lo que la meditación podía hacer por mí. Tal y como explica Andy Puddicombe, creador y narrador de Headspace, la meditación ni es lo mismo que relajación (aunque es una buena forma de relajarse), ni se trata de dejar de pensar (que es imposible), ni pretende cambiar nuestros pensamiento y emociones (que para alguno de nosotros requeriría más bien de un electroshock).</i><br />
<i><br /></i>
<i>El propósito de la meditación es desarrollar una habilidad que mucha gente ignora, que es la de la atención. Con esto no sólo quiero decir estar atento (a un libro, una película, a una conversación) sino estar completamente presente, en el momento actual, sin que tu mente esté constantemente pensando en el pasado, en el futuro, en otro lugar o situación, o en cualquier otra cosa que no sea lo que está pasando aquí y ahora.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Esta cualidad de la presencia ha sido explorada por numerosos autores (notablemente Eckhart Tolle en The Power of Now) pero por más que puedas leer sobre el tema, sólo la práctica formal puede ayudarnos a estar ni que sea un poco más presentes en lo estamos haciendo, y con lo que nos está pasando, y lo que sentimos, en el momento.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Y si crees que prestar atención es fácil y no tiene ningún secreto, prueba a hacerlo ahora mismo. Sólo cinco minutos. Sólo cierra los ojos y concéntrate en una sola cosa, como el latido del corazón, o tu respiración. No pienses, no lo analices, no intentes cambiarlo, sólo observa. Y me voy a apostar lo que quieras a que no tardarás ni medio minuto a perder el foco y ponerte en pensar en cuarenta y mil otras cosas.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Pero volverse consciente de tu pobre habilidad de poner atención es sólo el principio. Dicen los budistas que "la mente es la fuente de todo sufrimiento". Yo lo he experimentado en persona, si no fuera por mis miedos imaginarias e irracionales, habría podido tener una vida totalmente libre de sufrimiento.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Y eso es lo que está haciendo por mí este hábito que hace más de un año que he adoptado (casi) a diario.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Meditar no ha eliminado las emociones negativas, ni los pensamientos obsesivos. Meditar no te hace más feliz, ni más creativo, ni más productivo, ni más paciente, ni más cariñoso. Cualquier libro o curso que te cuente esto, miente. Y seguramente después hablará de chakras, mantras y cuerpos astrales.</i><br />
<i><br /></i>
<i>El verdadero regalo de la meditación consiste en descubrir que ya somos felices. Y creativos, pacientes y cariñosos. Y que ya estamos en paz y armonía con nosotros mismos. No hay que buscarlo fuera, sólo aprender a observar y reconocer todas esas nubes de tormenta que, en forma de pensamientos y miedos, angustias y lamentos, ocultan el espectáculo del cielo despejado que ya tenemos dentro. Observarlos con curiosidad, aceptarlos, y dejarlos pasar igual que una vaca ve pasar el tren. No intentar cambiarlos, ni analizarlos, ni mucho menos dejarse llevar por ellos - ni actuar empujado por ellos.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Después de toda una vida atrapado en mi cabeza, meditar me ha descubierto la posibilidad de un futuro diferente. Si puedo aprender a aceptar mis miedos y angustias, a reconocer mis emociones y dejarlas pasar, si puedo estar completamente presente en lugar de lamentar el pasado, temer el futuro, y preferir la fantasía a enfrentar la realidad - entonces tal vez un día podré ser libre.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Todo lo que tengo que hacer es prestar atención.</i><br />
<i><br /></i>
<i></i><br />
<i>Y si yo puedo lograrlo, me puede creer que todos vosotros también.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Ommmm... ;)</i><br />
<i><br /></i>
<i>Bibliografía:</i><br />
<br />
Jon Kabat-Zinn, <i>Wherever You Go, There You Are Mindfulness Meditation In Everyday Life</i><br />
Sharon Salzberg, <i>Real Happiness: The Power of Meditation</i><br />
Joseph Goldstein, <i>Mindfulness; A Practical Guide to Awakening</i><br />
Sam Harris, <i>Waking Up: A Guide to Spirituality Without Religion</i><br />
Mark Epstein, <i>Going to Pieces without Falling Apart A Buddhist Perspective on Wholeness</i><br />
Dan Harris, <i>10% Happier: How I Tamed the Voice in My Head, Reduced Stress Without Losing My Edge, and Found Self-Help That Actually Works - A True Story</i>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-52240628193264830372016-03-01T09:00:00.000+01:002016-03-01T09:53:13.456+01:00Tant li és pegar a n'es clau com a sa ferradura<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-68c221e9-3161-4163-5fe9-f36850f206f9" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">(versión en español para lectores internacionales más abajo)</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ja han passat sis mesos des de</span><a href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2015/09/tot-pot-ser-menos-es-collons-tornar.html" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"> la meva darrera remesa de propòsitsd'any nou</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> (que com tothom sap comença el setembre), aquella on per primera vegada no em feia cap propòsit concret, sinó que ho deixava tot al que el destí em tengués preparat... o això almenys és el que us vaig voler fer creure.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Siguem sincers, un no perd l'hàbit de fer-se propostes concretes d'un dia per un altre, i enguany no va ser cap excepció. El que no vaig fer aquesta vegada va ser posar-los per escrit ni publicar-los com a mesura de pressió. Potser la majoria de la gent necessita tècniques d'automotivació, fer llistes, posar-se objectius concrets, amb dates d'entrega, i si pot tenir la pressió social de qualcú empenyent-lo encara millor.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><img height="207" src="https://lh5.googleusercontent.com/hD3bIW3hP7_CCXudwdRDtK0Q3rCoGccRpSNmJsByM_phecu8KkYVxcR9Es1fmIWqswNsipTv-QVPU72rtTpBz9421Szzta-aUiZJTRqxnbaClg7r6pv1IqmI2FopTmz5NpLxgBIC" style="-webkit-transform: rotate(0.00rad); border: none; transform: rotate(0.00rad);" width="533" /></span></div>
<br /><br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ara fa poc justamente escrivia sobre això al meu</span><a href="http://magarciascomics.blogspot.com/2016/02/inspiracion-traspiracion.html" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"> blog de còmics</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">, i ja hi deixava clar que la gent que necessita trampes per a fer qualque cosa (jo mateix, uns anys enrera) el que té són les prioritats girades, o el que es pitjor, les seves intencions no estan alineades amb els seus desitjos. Aquestes intencions som com la somera que volem fer estirar d'un carro. Pero la somera no té ganes d'estirar, té ganes de menjar o de jeure o de boixar, o de fer lo que els faci ganes fer a les someres. Per això a la somera l'hem de fermar, i l'hem de fuetejar. Si la somera volgués estirar del carro per ella mateixa, no mos faria falta tanta comèdia.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Si t'has pensat que no ets cap somera, però no trobes mai el temps o les ganes de posar-te a fer les coses que t'agradaria, torna a pensar. I especialment, mira a veure si aquests són els teus projectes o els de qualcú altre. Mira que no t'hagin enganxat a un carro del qual realment no tens cap ganes d'estirar.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Jo en aquests sis mesos des de l'1 de setembre, he començat un curs de còmic, he estat dibuixant el següent episodi del Huérfanos, vaig fer neteja de quasi tota la meva col·lecció de còmics regalant-los als amics o posant-los a la venda, però també he llegit més còmics (digitals, sobretot) que en els sis anys anteriors. I just fa una setmana donava un discur a</span><a href="http://ignitebcn.es/" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"> un event Ignite</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> on xerrava... sobre còmics.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Que hi notau cap patró?</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">No, no es tracta de cap obsessió, i tampoc és l'única cosa que he estat fent. També he segut fent feina programant videojocs, i al contrari que en altres èpoques, fins i tot ho he gaudit. He estat fent exercici, veient els amics, anant a Toastmasters (molt menys, però el que s'ha pogut), veient sèries i pel·lícules, i passant temps amb la meva dona que m'estima molt i que em dona suport per totes les meves bogeries – i que s'enfada si no surt almenys una vegada a cada post del meu blog; ja he complit per aquest. I en fi, moltes altres coses sense importància.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Però el més important que he estat fent els darrers mesos no ha estat res d'això. I per molt que m'agradin els còmics o la meva dona (i no per aquest ordre) l'activitat més rellevant a la que he dedicat pràcticament tot el meu temps ha estat una de ben diferent.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">M'he dedicat a respirar.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Però aquesta és una altra història que es mereix una altra ocasió per ella tota sola.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">--</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ya han pasado seis meses desde</span><a href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2015/09/tot-pot-ser-menos-es-collons-tornar.html" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"> mi última remesa de propósitos de añonuevo</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> (que como todo el mundo sabe comienza en septiembre), aquella donde por primera vez no me hacía ningún propósito concreto, sino que lo dejaba todo a lo que el destino me tuviera preparado ... o eso al menos es lo que os quería hacer creer.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Seamos sinceros, uno no pierde el hábito de hacerse propuestas concretas de un día para otro, y este año no fue una excepción. Lo que no hice esta vez fue ponerlos por escrito ni publicarlos como medida de presión. Quizás la mayoría de la gente necesita técnicas de automotivación, hacer listas, ponerse objetivos concretos, con fechas de entrega, y si puede tener la presión social de alguien empujándolo aún mejor.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><img height="208" src="https://lh5.googleusercontent.com/Rs07HSyJenDF8ZpccSIvLmkYq8txlbHvnY4Xxh-gNxP3Y0W25nhXW_aKuzg-BNnBSWO-GDe3dJRHoFSLFVQQpMHbcZVksP-n0GKqOKt8yJgS-nVG6o80Q1Fo3swdy-zRoOQnLMBD" style="-webkit-transform: rotate(0.00rad); border: none; transform: rotate(0.00rad);" width="533" /></span></div>
<br /><br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Hace poco escribía justo sobre esto en mi</span><a href="http://magarciascomics.blogspot.com/2016/02/inspiracion-traspiracion.html" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"> blog de cómics</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">, y ya dejaba claro que la gente que necesita trampas para hacer algo (yo mismo, unos años atrás) lo que tiene son las prioridades giradas, o lo que es peor , sus intenciones no están alineadas con sus deseos. Estas intenciones son como el burro que queremos hacer tirar de un carro. Pero el burro no tiene ganas de estirar, tiene ganas de comer o de echarse o de aparearse, o lo que sea que les haga ganas hacer a los burros. Por eso al burro lo hemos de atar y azotar. Si el burro quisiera tirar del carro por sí mismo, no nos haría falta tanta complicación.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Si has pensado que no eres ningún burro, pero no encuentras nunca el tiempo o las ganas de ponerte a hacer las cosas que te gustaría, vuelve a pensar. Y especialmente, mira a ver si esos son tus proyectos o los de otro. Cuidado que no te hayan enganchado a un carro del que realmente no tienes ganas de estirar.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Yo en estos seis meses desde el 1 de septiembre, he empezado un curso de cómic, he estado dibujando el siguiente episodio de Huérfanos, hice limpieza de casi toda mi colección de cómics regalándolos a los amigos o poniéndolos a la venta, pero también he leído más cómics (digitales, sobre todo) que en los seis años anteriores. Y justo hace una semana daba un discurso en</span><a href="http://ignitebcn.es/" style="text-decoration: none;"><span style="background-color: transparent; color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"> un evento Ignite</span></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> donde charlaba ... sobre cómics.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">¿Alguien ha notado algún patrón?</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">No, no se trata de ninguna obsesión, y tampoco es lo único que he estado haciendo. También he seguido trabajando programando videojuegos, y al contrario que en otras épocas, incluso lo he disfrutado. He estado haciendo ejercicio, viendo a los amigos, yendo a Toastmasters (mucho menos, pero lo que se ha podido), viendo series y películas, y pasando tiempo con mi mujer, que me quiere mucho y que me apoya en todas mis locuras - y que se enfada si no sale al menos una vez cada post de mi blog; ya he cumplido por éste. Y en fin, muchas cosas sin importancia.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pero lo más importante que he estado haciendo en los últimos meses no ha sido nada de esto. Y por mucho que me gusten los cómics o mi mujer (y no por este orden) la actividad más relevante a la que he dedicado prácticamente todo mi tiempo ha sido una muy diferente.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Me he dedicado a respirar.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pero esta es otra historia que merece otra ocasión para ella sola.</span></div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0Barcelona, Barcelona, Spain41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-63253701702098098692015-09-01T09:49:00.002+02:002015-09-01T09:49:15.694+02:00Tot pot ser menos es collons tornar carabasses<i>(versión en español para lectores internacionales, abajo)</i><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsR0JGTTvtY7Kv2H02DxxUDDDCRnlkZTMAgitnHQu7OC-nOgqJ9u1BwbdCv7WeCxRBMgcpz73Ds1QcW-c2jN_e59qfv2B-5cqe97ej3-Nz85qaWd2d2Zsh6VLQax5xQNQsVADZFhfrQQQ/s1600/11921829_10207462406217463_4621152976457003746_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsR0JGTTvtY7Kv2H02DxxUDDDCRnlkZTMAgitnHQu7OC-nOgqJ9u1BwbdCv7WeCxRBMgcpz73Ds1QcW-c2jN_e59qfv2B-5cqe97ej3-Nz85qaWd2d2Zsh6VLQax5xQNQsVADZFhfrQQQ/s640/11921829_10207462406217463_4621152976457003746_o.jpg" width="640" /></a>Un any més, un altre 1 de setembre. Ja sabeu com va això, els meus anys productius, des de la meva època escolar (o sigui des de sempre) comencen el setembre, així que després d'unes merescudes vacances, torna a tocar fer inventari dels meus objectius acomplits (o no) aquest any passat, i de proposar-me en què centrar els meus esforços durant els pròxims dotze mesos. I aquest darrer ha estat un any intens i ple de fites. Sense ser exhaustiu, des del passat 1 de setembre:<br />
<ul>
<li>he fet de professor a la universitat (una xerrada al grau i tres classes al màster de videojocs de la UPC)</li>
<li>he corregut la meva primera mitja marató</li>
<li>he baixat 8 kg a base de dieta i exercici (encara que aquestes darreres vacances he desfet una mica d'aquest camí, hehe)</li>
<li>he acabat el número 5 d'un còmic per primera vegada, fita que he celebrat amb un tom recopilatori que vam presentar amb gran èxit (<a href="https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1596637327265740.1073741849.1422693521326789&type=3" target="_blank"><b>fotos aquí</b></a>)</li>
<li>he afegit dues noves ciutats al meu mapa de viatges, Amsterdam i Dublin</li>
<li>i el més important, m'han fet padrí jove d'una nina preciosa, que nom Fátima i que em recorda cada dia des de la pantalla del meu mòbil que per mal dia que tingui, sempre hi ha esperança en el futur</li>
</ul>
Ha estat un any ple d'experiències, reptes i fites assolides. Un any intens. I un any que m'ha deixat una mica més esgotat del que hauria volgut. No és fàcil perseguir tota classe de metes durant tant de temps seguit, i encara menys perseguir-se a un mateix, sense que el cos, i sobretot el cap no acabin per dir basta i demanar un descans. I de vegades, més que demanar-ho, ho exigeixen.<br /><br />Per això, la meva llista de propòsits per aquest any que ara comença és una mica més curta:<br />
<ul>
<li>fer el que em doni la gana.</li>
</ul>
Ok, potser tenc projectes específics que qualque dia us compartiré, però ara mateix el que vull és experimentar la sensació de llibertat que dóna tenir obertes totes les opcions, i gaudir del moment sense haver de tenir el cap constantment fixat en complir objectius, assolir reptes i demostrar-li al món del que som capaç. Crec que ja ha quedat prou clar, del que som capaç, i ara em meresc un any, o dos, o vint, de disfrutar sense la pressió d'estar constantment assolint fites cada vegada més altes. Ja n'he tengut prou, de carreres i lluites. Què tal si ara em dedic només a ser feliç?<br /><br />Al cap i a la fi, que no era d'això del que es tractava?<br /><br />Feliç any a tots ;)<br />
<br />
-- <br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqugYgKxWH9Pm_1RNUWBAt-6gvgjWpl1vqnNnQnDwzsS8Cgf6-TFlehDSb9Kdj1mf3Ru3m5WyupbmRWQEq6ZcGS1usxXtc8O7lrS1Kss4xk0SE-TGfeFsElMgztEO2CUXaGAdWxFc3jC0/s1600/11921829_10207462406217463_4621152976457003746_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqugYgKxWH9Pm_1RNUWBAt-6gvgjWpl1vqnNnQnDwzsS8Cgf6-TFlehDSb9Kdj1mf3Ru3m5WyupbmRWQEq6ZcGS1usxXtc8O7lrS1Kss4xk0SE-TGfeFsElMgztEO2CUXaGAdWxFc3jC0/s640/11921829_10207462406217463_4621152976457003746_o.jpg" width="640" /></a><br /><br /><i>Otro año, otro 1 de septiembre. Ya sabéis cómo va esto, mis años productivos, desde mi época escolar (o sea desde siempre) comienzan en septiembre, así que después de unas merecidas vacaciones, vuelve a tocar hacer inventario de mis objetivos cumplidos (o no) este año pasado, y de proponerme en qué centrar mis esfuerzos durante los próximos doce meses. Y este último ha sido un año intenso y lleno de hitos. Sin ser exhaustivo, desde el pasado 1 de septiembre:</i><br />
<ul>
<li><i>he hecho de profesor en la universidad (una charla en el grado y tres clases en el máster de videojuegos de la UPC)</i></li>
<li><i>he corrido mi primera media maratón</i></li>
<li><i>he bajado 8 kg a base de dieta y ejercicio (aunque estas últimas vacaciones he deshecho un poco de este camino, jeje)</i></li>
<li><i>he terminado el número 5 de un cómic por primera vez, hito que he celebrado con un tomo recopilatorio que presentamos con gran éxito (<a href="https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1596637327265740.1073741849.1422693521326789&type=3" target="_blank"><b>fotos aquí</b></a>)</i></li>
<li><i>he añadido dos nuevas ciudades a mi mapa de viajes, Amsterdam y Dublín</i></li>
<li><i>y lo más importante, me han hecho padrino de una niña preciosa, que se llama Fátima y que me recuerda cada día desde la pantalla de mi móvil que por mal día que tenga, siempre hay esperanza en el futuro</i></li>
</ul>
<i>Ha sido un año lleno de experiencias, retos y logros. Un año intenso. Y un año que me ha dejado un poco más agotado de lo que hubiera querido. No es fácil perseguir toda clase de metas durante tanto tiempo seguido, y menos perseguirse a uno mismo, sin que el cuerpo, y sobre todo la cabeza no terminen para decir basta y pedir un descanso. Y a veces, más que pedirlo, lo exigen.<br /><br />Por ello, mi lista de propósitos para este año que ahora comienza es un poco más corta:</i><br />
<ul>
<li><i>hacer lo que me dé la gana</i></li>
</ul>
<i>Ok, tal vez tengo proyectos específicos que algún día os compartiré, pero ahora mismo lo que quiero es experimentar la sensación de libertad que da tener abiertas todas las opciones, y disfrutar del momento sin tener que tener la cabeza constantemente fijada en cumplir objetivos, alcanzar retos y demostrarle al mundo de lo que soy capaz. Creo que ya ha quedado suficientemente claro, de lo que soy capaz, y ahora me merezco un año, o dos, o veinte, de disfrutar sin la presión de estar constantemente logrando metas cada vez más altas. Ya he tenido suficiente, de carreras y luchas. ¿Qué tal si ahora me dedico sólo a ser feliz?<br /><br />Al fin y al cabo, ¿no era de eso de lo que se trataba?<br /><br />Feliz año nuevo a todos ;)</i><br />
<br />
<br />M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-76321731402483599752015-01-14T12:44:00.000+01:002015-01-17T12:42:40.607+01:00S'ha d'aprofitar sa cera quan cau<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">(versión en castellano para lectores internacionales, abajo)</span></i></div>
<br />
<br />
I finalment va arribar. El dia que tant de temps havia anat anticipant. El meu 40è aniversari ha vengut i se n'ha anat. Ja he canviat de dècada, senyores i senyors. A partir d'aquí, tot és costa abaix. Ja només queda gaudir de les fites assolides, consolidar els èxits i preparar-se per a l'inevitable declivi. A partir d'ara el cervell perd la plasticitat, les articulacions suporten malament l'exercici, i la teva vida ja està més o menys encaminada. Sic transit gloria mundi.<br />
<br />
O no és així?<br />
<br />
Els qui em seguiu des de fa temps ja deveu saber que si una cosa se'm dona malament, és conformar-me amb l'inevitable. Ja vaig passar per aquest procés ara fa 10 anys, quan vaig celebrar els 30, amb el convenciment de que ja no em faltava res per aconseguir, i preparat per a enfrontar la maduresa amb resignació. Tot aquest temps després, me'n record amb tendresa d'aquell al·lotet innocent que no tenia ni idea de tot el que se li venia a damunt. Me'n record de tota la gent amb qui vaig celebrar aquell aniversari, dels qui ja no hi són, o s'han perdut de vista – i molts d'altres que hi segueixen estant, tot i la distància (almenys en això, sempre li estaré agrait al Facebook). I no em deixa de resultar irònic que la persona que ara és la més important de la meva vida, i amb qui he passat aquest darrer aniversari a soles, en aquell moment ni tant sols la coneixia. Si com diu la meva dona, aquell 2005 hagués pogut mirar al futur, al dia d'avui, com qui guaita darrera d'una cortina, no hauria estat capaç d'entendre com havia arribat fins aquí. Una altra vegada, el destí demostra que si hi ha una cosa segura del futur, és que no hi ha res de segur.<br />
<br />
Per a aquest aniversari, em vaig posar com a repte complir els 40 amb l’agenda buida, sense cap compromís, viatge o cita amb data fixa. Aquest passat any he tengut 6 bodes i 7 viatges, i la veritat, ja necessitava arribar a casa sense saber quan seria la pròxima vegada que hauria d’agafar un avió o posar-me un <i>traje</i>. Tot i així, aquest any que comença no em ressignaré a veure-les venir. Aquest aniversari marca també el punt d'arribada dels meus objectius “d'any nou” d'aquell setembre de 2013 en què, com deia John Lennon, la vida va tornar ser el que em passa mentre feia uns altres plans.<br />
<br />
Ja vaig confessar aquí que en aquell moment <b><a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/09/per-fer-es-collo-no-fan-pagar-res.html" target="_blank">les meves previsions</a></b> van anar una mica errades pel que fa als meus projectes, però sempre és millor fer plans encara que et surtin torts, o que arribin tard, que no fer-ne cap i que el temps se te'n vagi. Ho diu l’autor de la novel·la gràfica dels 20 anys, així que creu-me que sé de què estic xerrant.<br />
<br />
Per això, i per a la meva probable vergonya futura, he tornat a fer-me uns propòsits d'any nou (del meu any nou, si més no), a veure fins on puc arribar.<br />
<br />
<ol>
<li>acabar i publicar un còmic (Huérfanos nº5), i començar-ne un altre.</li>
<li>llegir tots els llibres i còmics que tenc a casa.</li>
<li>continuar la meva carrera en paral·lel fent classes.</li>
<li>mantenir els meus hàbits de dieta i exercici, i córrer la meva primera mitja marató</li>
<li>preparar-me per al futur</li>
</ol>
Aquesta darrera segurament necessita qualque explicació, perquè bàsicament això ho feim tots sense haver-nos-ho de proposar, no? Quan xerr del futur, em referesc a les voltes que, amb tota probabilitat, farà la vida durant els propers 5 o 10 anys, i que com vaig comprovar en aquell juliol de 2013, encara no estic preparat per a enfrontar. Estic xerrant de Derry, de Helsinki, de l’ansietat, del Dark Muppet, i de seguir empenyent per a sortir-me dels meus límits i ser lliure de viure allà on em vengui de gust, sense que els meus fantasmes imaginaris ho decideixin per jo.<br />
<br />
Segurament, aquest no és un projecte per un any ni per dos (o sí, mai se sap) però s’ha convertit en el centre dels meus plans de vida a mig i llarg termini. No puc ni imaginar què hi trobaria si guaitàs darrera d’aquella cortina al futur que deia la meva dona, i em vegés a jo mateix el dia en què compliré els 50. Però igual que he superat moltes proves que no imaginava que passaria quan en vaig complir 30, no puc imaginar que 10 anys en el futur, aquesta ferida segueixi oberta.<br />
<br />
Ja ho vaig escriure <b><a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2014/09/la-mar-quant-mes-te-mes-brama.html" target="_blank">al seu moment</a></b>: el Dark Muppet ha de morir, i la crònica d’aquesta mort anunciada ja ha començat.<br />
<br />
Aquest darrer mes, a més d’unes merescudes vacances, he tengut l’oportunitat de conèixer a una altra criatura que no tenc cap dubte que qualque dia serà molt important a la meva vida. Ara tot just mideix uns 50 cm i no xerra gaire.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgydqcbZr3SewBvYjjA3jL_wRxfXpU-Z1RQOcBL_KKhztv6xYs1vkhDVW6P6D0KjtROP4oaQiPmgg_K7M8mM_BCk8pweFh6p14Ig4we3bu2BgZVnkdmBKylbZMzEFawekmNS2lL-8NJghY/s1600/IMG-20141214-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgydqcbZr3SewBvYjjA3jL_wRxfXpU-Z1RQOcBL_KKhztv6xYs1vkhDVW6P6D0KjtROP4oaQiPmgg_K7M8mM_BCk8pweFh6p14Ig4we3bu2BgZVnkdmBKylbZMzEFawekmNS2lL-8NJghY/s1600/IMG-20141214-WA0001.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
La meva primera fillola nom Fátima, és la segona filla dels meus cunyats Santiago i Lorena, que ens han triat a na Pili i a jo com a padrins (<i>padrins joves </i>si em llegiu des de Mallorca) per a vetllar pel seu benestar interior, i ser-ne guies de moral i bones conductes. Encara que allà d'on jo venc ser padrí no implica gaire responsabilitat, em prenc molt seriosament la tasca de ser el referent d’aquesta nina, que un dia creixerà i s’enfrontarà a tots els dubtes, pors i frustracions que la vida ens té reservats. Ho sé, perquè als meus 40 anys jo encara m’hi estic enfrontant. I per això, un dia hauré de tenir l’autoritat de donar consells a la meva fillola sobre el que significa somiar, esforçar-se, superar-se, vèncer les teves pors i arribar on t’havien dit que no se podia.<br />
<br />
I tot això, que encara no ho he aconseguit per jo mateix, ho vull fer per na Fátima. Perquè quan un dia em miri als ulls i em demani: <i>“tu qualque vegada has tengut por?” </i>li pugui contestar: <i>“És clar que sí. Però no la vaig deixar guanyar”.</i><br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Barcelona, gener 2015 </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i>--</i></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-afe683b4-e834-4726-299b-fcb8b6db7014" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Y finalmente llegó. El día que tanto tiempo había ido anticipando. Mi 40 aniversario ha llegado y se ha ido. Ya he cambiado de década, señoras y señores. A partir de ahí, todo es cuesta abajo. Ya sólo queda disfrutar de los logros alcanzados, consolidar los éxitos y prepararse para el inevitable declive. A partir de ahora el cerebro pierde la plasticidad, las articulaciones soportan mal el ejercicio, y tu vida ya está más o menos encaminada. Sic transit gloria mundi.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">¿O no es así?</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Los que me seguís desde hace tiempo ya debéis saber que si algo se me da mal, es conformarme con lo inevitable. Ya pasé por este proceso hace 10 años, cuando celebré los 30, con el convencimiento de que ya no me faltaba nada para conseguir, y preparado para enfrentar la madurez con resignación. Todo este tiempo después, me acuerdo con ternura de aquel joven inocente que no tenía ni idea de todo lo que se le venía encima. Me acuerdo de toda la gente con la que celebré aquel cumpleaños, de los que ya no están, o se han perdido de vista - y muchos otros que siguen estando, a pesar de la distancia (al menos en eso, siempre le estaré agradecido a Facebook). Y no deja de resultar irónico que la persona que ahora es la más importante de mi vida, y con el que he pasado este último cumpleaños a solas, en ese momento ni siquiera la conocía. Si como dice mi mujer, aquel 2005 hubiera podido mirar al futuro, al día de hoy, como quien se asoma tras una cortina, no habría sido capaz de entender cómo había llegado hasta aquí. Una vez más, el destino demuestra que si hay algo seguro del futuro, es que no hay nada seguro.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Para este aniversario, me puse como reto cumplir los 40 con la agenda vacía, sin ningún compromiso, viaje o cita con fecha fija. Este pasado año he tenido 6 bodas y 7 viajes, y la verdad, ya necesitaba llegar a casa sin saber cuándo sería la próxima vez que tendría que coger un avión o ponerme un traje. Sin embargo, este año que comienza no me resignaré a verlas venir. Este aniversario marca también el punto de llegada de mis objetivos "de año nuevo" de aquel septiembre de 2013 en el que, como decía John Lennon, la vida volvió fue lo que me pasa mientras hacía otros planes.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ya confesé aquí que en ese momento <b><a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/09/per-fer-es-collo-no-fan-pagar-res.html" target="_blank">mis previsiones</a></b> fueron algo inexactas con respecto a mis proyectos, pero siempre es mejor hacer planes aunque te salgan torcidos, o que lleguen tarde, que no hacer ninguno y que el tiempo se te vaya. Lo dice el autor de la novela gráfica de los 20 años, así que creedme que sé de qué estoy hablando.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Por ello, y para mi probable vergüenza futura, he vuelto a hacerme unos propósitos de año nuevo (de mi año nuevo, por lo menos), a ver hasta dónde puedo llegar.</span></div>
<ol>
<li><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span>t<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">erminar y publicar un cómic (Huérfanos n.5), y comenzar otro.</span></li>
<li><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">leer todos los libros y cómics que tengo en casa.</span></li>
<li><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">consolidar mi carrera en paralelo dando clases.</span></li>
<li><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">mantener mis hábitos de dieta y ejercicio, y correr mi primera media maratón</span></li>
<li><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">prepararme para el futuro</span></li>
</ol>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Esta última seguramente necesita algún explicación, porque básicamente eso lo hacemos todos sin habérnoslo de proponer, verdad? Cuando hablo del futuro, me refiero a las vueltas que con toda probabilidad dará la vida durante los próximos 5 o 10 años, y que como comprobé en aquel julio de 2013, aún no estoy del todo preparado para afrentar. Estoy hablando de Derry, de Helsinki, de la ansiedad, del Dark Muppet, y de seguir empujando para salir de mis límites y ser libre para vivir allí donde me venga en gana, sin que mis fantasmas imaginarios lo decidan por mí.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Seguramente, este no es un proyecto para un año ni para dos (o sí, nunca se sabe) pero se ha convertido en el centro de mis planes de vida a medio y largo plazo. No puedo ni imaginar qué encontraría si me asomase tras aquella cortina al futuro que decía mi mujer, y me viera a mí mismo el día en que cumpliré 50 años. Pero al igual que he superado muchas pruebas que no imaginaba cuando cumplí los 30, no puedo concebir que otros 10 años en el futuro, esta herida siga abierta.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ya lo escribí <a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2014/09/la-mar-quant-mes-te-mes-brama.html" target="_blank">en su momento</a>: El Dark Muppet debe morir, y la crónica de esta muerte anunciada ya ha comenzado.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Este último mes, además de unas merecidas vacaciones, he tenido la oportunidad de conocer a otra criatura que no tengo ninguna duda de que algún día será muy importante en mi vida. Ahora apenas mide unos 50 cm y no habla mucho.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgydqcbZr3SewBvYjjA3jL_wRxfXpU-Z1RQOcBL_KKhztv6xYs1vkhDVW6P6D0KjtROP4oaQiPmgg_K7M8mM_BCk8pweFh6p14Ig4we3bu2BgZVnkdmBKylbZMzEFawekmNS2lL-8NJghY/s1600/IMG-20141214-WA0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgydqcbZr3SewBvYjjA3jL_wRxfXpU-Z1RQOcBL_KKhztv6xYs1vkhDVW6P6D0KjtROP4oaQiPmgg_K7M8mM_BCk8pweFh6p14Ig4we3bu2BgZVnkdmBKylbZMzEFawekmNS2lL-8NJghY/s1600/IMG-20141214-WA0001.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Mi primera ahijada se llama Fátima, es la segunda hija de mis cuñados Santiago y Lorena, que nos han elegido a Pili y a mí como padrinos para velar por su bienestar interior, y ser guías de moral y buenas conductas. Aunque de donde yo vengo ser padrino no implica mucha responsabilidad, me tomo muy en serio la tarea de ser el referente de esta niña, que un día crecerá y se enfrentará a todas las dudas, miedos y frustraciones que la vida nos tiene reservados. Lo sé, porque a mis 40 años yo todavía estoy en ello. Y por eso, un día tendré que tener la autoridad de dar consejos a mi ahijada sobre lo que significa soñar, esforzarse, superarse, vencer tus miedos y llegar donde te habían dicho que no se podía.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Y todo ello, que todavía no he conseguido para mí mismo, quiero hacerlo por Fátima. Porque cuando un día me mire a los ojos y me pregunte: "padrino, tú alguna vez has tenido miedo?" Le pueda responder: "Claro que sí. Pero no le dejé ganar".</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: right;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Barcelona, enero 2015</span></i></div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-1418257978000964142014-09-01T11:11:00.000+02:002014-09-01T11:11:00.123+02:00La mar quant més té, més brama<i>(versión en castellano más abajo) </i><b><br /></b><br />
<br />
<b>Pròleg</b><br />
<b><br /></b>
Aquest passat 21 d'agost, vaig
acomiadar-me d'un vell amic després de 12 anys. Amb ell vaig passar
molts de bons moments, vaig viure experiències, i vaig compartir
amistats. Però al final, quan ja no em servia de res, i mantenir-lo
em costava més que desfer-me'n, vaig fer el que hauria d'haver fet
fa molt de temps, i me'l vaig treure de damunt. Per si qualcú s'ha
pensat que som una persona horrible, aquest és el meu amic:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9aZYD6ep_ABWtoBuAE_NObu5USu-pFY9cNyNArdCIH7IR5H05Y9HxxBjpQEgvBxbIY4qHvyL4J4BP2LL3TLe2GJWxbiEdj6PJFq2lWhJ6YSyoRDZvI_9kbafAb2-SL81FRm2cyD6HxSo/s1600/Mi+Fiesta+y+yo_crop.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9aZYD6ep_ABWtoBuAE_NObu5USu-pFY9cNyNArdCIH7IR5H05Y9HxxBjpQEgvBxbIY4qHvyL4J4BP2LL3TLe2GJWxbiEdj6PJFq2lWhJ6YSyoRDZvI_9kbafAb2-SL81FRm2cyD6HxSo/s1600/Mi+Fiesta+y+yo_crop.jpg" height="318" width="320" /></a></div>
<br />
Vaig vendre el meu Ford Fiesta per una
dècima part del que em va costar, i encara en don gràcies. Aquests
darrers anys, vaig haver-me d'avesar a anar cada setmana a moure el
maleit cotxe (que tenia aparcat a L'Hospitalet, lluny de ca meva i de
la feina) per a evitar que se li descarregàs la bateria. Apart
d'aquesta carrera de manteniment (l'equivalent mecànic de treure a
passejar el ca), aquest darrer any només el vaig fer servir quatre
vegades. Per això, ni em sap greu ni sent nostàlgia d'haver
venut el cotxe. El que sent, és alleujament.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
. . . . .</div>
<br />
Ara fa un any vos proposava <b><a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/09/per-fer-es-collo-no-fan-pagar-res.html" target="_blank">els meus projectes per a l'any nou</a></b> (que com tothom que ha estudiat sap,
comença l'1 de setembre), i revisant-los ara que es compleix la data
que m'havia marcat, me'n don compte que vaig ser més aviat
optimista, com a qualsevol bona llista de bons propòsits.<br />
<br />
En lloc d'un llibre al mes, he llegit
menys de dos llibres en tot aquest any, i encara estic encallat al 81%
del segon (A Dance With Dragons, si en tenies la curiositat). El
número 5 de Huérfanos està <b><a href="http://www.facebook.com/magarciascomics" target="_blank">molt avençat</a></b> – llapis complet i 12
pàgines a tinta – però encara queda feina per a publicar-lo. He
après a dibuixar digitalment – el Huérfanos 5 està completament
entintat amb Manga Studio – però em queda molt per aprendre.
Seguesc fent la mateixa feina, encara que no a la mateixa empresa
(vaig canviar d'estudi el passat abril) encara que he après almenys
una tecnologia nova. Respecte a la dieta i l'exercici, he millorat
molt respecte al punt on vaig començar, però aquest matí encara
estava als 75 Kg, i només em queden 4 mesos per a complir el meu
propòsit – 70 Kg l'11 de gener de 2015 – amb dos períodes de
vacances inclosos: una boda i un nadal, les pitjors èpoques per a
mantenir la línia.<br />
<br />
A canvi de tot el que no he fet, vaig
tornar a Toastmasters el passat setembre, on he fet <a href="https://www.youtube.com/user/magarcias/videos" target="_blank">tots els discursos que em faltaven</a> dels meus manuals avençats, i amb això he
completat el meu ACB (Advanced Communicator Bronze). I també he
estat desenvolupant unes idees per a futurs còmics – projectes que suposadament havia
descartat per manca de temps. El canvi de feina ha suposat un
trasbals a la meva rutina, però m'ha tornat a estimular
intel·lectualment, que em feia falta per a evitar la sensació
d'estancament. Vaig estar a Las Vegas el desembre, i a Londres el
març. També he anat a cinc bodes – entre el 3 de maig i el 21 de
juny!<br />
<br />
Si hagués de decidir quins plans
tenia l'univers per a impedir-me deixar el país l'estiu passat, tota
aquesta activitat frenètica (sobretot les cinc bodes) podria ser una
bona raó. Potser no hauria fet tots aquests discursos, ni dibuixat
un nou còmic, ni començat aquesta nova feina, ni estaria tan en
forma, i venir a totes aquestes bodes hauria estat un repte logístic
més complicat. Potser ni tant sols tindria un smartphone!<br />
<br />
Però no us enganyaré, ni a vosaltres
ni a jo mateix. L'univers no en tenia cap, de pla, ni per jo ni per
ningú. He fet totes aquestes coses perquè vaig decidir treure'n el
millor de la fatalitat, i que ja que vaig haver de canviar de plans,
que almenys valgués la pena.<br />
<br />
Però que quedi clar, no va ser
l'univers qui em va fer quedar a Barcelona. Va ser l'ansietat.<br />
<br />
L'any passat per aquestes dates jo
m'havia d'haver mudat a Helsinki, Finlàndia, on el 2 de setembre
havia de començar a treballar a Rovio (els dels Angry Birds) com a Lead Programmer d'un
selecte equip de desenvolupament de nous projectes. Tant si sortia bé
com si no, aquesta havia de ser una de les experiències,
professional i vital, més importants de la meva vida.<br />
<br />
Però <a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/12/encara-no-has-vist-el-mon-per-un-forat.html" target="_blank"><b>com ja vaig contar extensament</b></a>,
el Dark Muppet tenia altres plans.<br />
<br />
Si, ha estat un bon any. Sí, ha
valgut la pena quedar-me a Barcelona. No hauria volgut perdre'm totes
aquestes coses bones. No em penedesc en absolut de la meva decisió
de rendir-me a l'ansietat i quedar-me. Si no vaig seguir endavant, és
perquè no estava preparat.<br />
<br />
Però aquesta història no s'acaba
aquí. Mentre jo no aconsegueixi complir amb el meus plans de passar
un temps vivint a l'estranger, i superar de una vegada per totes
l'ansietat que em genera aquesta experiència (o com va passar l'any
passat, només la idea!), la meva lluita no s'haurà acabat.
<br />
<br />
No importa quants còmics dibuixi,
quants discursos faci, quants kilòmetres corri.<br />
<br />
El Dark Muppet ha de morir.<br />
<br />
I per a matar-lo, un dia hauré de fer
les maletes, preparar-me per marxar – a un altre lloc, a una altra
ciutat, a un altre país – i esperar a que surti. I he d'estar
preparat per a passar-ho pitjor que totes les vegades anteriors –
aquesta és la força de l'ansietat: cada vegada que et rendeixes, es
fa més forta.<br />
<br />
Però avui no és aquest dia. Aquesta
setmana quan feia els tràmits de traspàs del meu cotxe, un tràmit
burocràtic se'ns va encallar, i només aquest inconvenient – que es
va arreglar amb vàries cridades i corregudes – em va provocar un
enorme estrès. Si en lloc de vendre el meu cotxe, m'hagués posat a
desmuntar ca meva i fer les maletes per a anar-me'n a Helsinki, no
vull ni imaginar fins a on se m'hauria disparat la serotonina.<br />
<br />
Definitivament, avui no és el dia en
què faig les maletes. Però aquest any que comença, quan estic a
pocs mesos de complir els 40, vull fer un propòsit d'any nou molt
especial, per als anys vinents: el de preparar-me – física, mental
i psicològicament – per a guanyar la meva batalla més important:
la de la meva ment contra les meves pors imaginàries, el Dr. Jekyll
contra Mr. Hyde. M.A. Garcías contra el Dark Muppet.<br />
<br />
I no importa quant de temps, esforç o
patiment em calgui, aquesta batalla l'he de lluitar, una vegada i una
altra, fins que la guanyi. Si vaig dedicar 20 anys i grans esforços
a dibuixar una novel·la gràfica, assolir el meu major repte vital
no es pot merèixer menys que seguir-ho intentant, costi el que
costi.<br />
<br />
I com va dir el <b><a href="http://www.brainyquote.com/quotes/keywords/never_give_up.html">Winston Churchill</a></b>: <i>"mai, mai, mai rendir-se"</i>.<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<i><b>Prólogo</b><br /><br />Este pasado 21 de agosto, me despedí de un
viejo amigo después de 12 años. Con él pasé muchos buenos momentos, viví
experiencias, y compartí amistades. Pero al final, cuando ya no me
servía de nada, y mantenerlo me costaba más que deshacerme de él, hice
lo que debería haber hecho hace mucho tiempo, y me lo saqué de encima.
Por si alguien ha pensado que soy una persona horrible, este es mi
amigo:</i> <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIDyxrW5qJAd6XzVXRuJLy8eD30rCiBRTCTcUUAWh4g9rPAmNXVtcJTuCE5FTGNc0BuyjkPxC5jxxgcN-stSjEf62nUxIQnAKAu3ZUdNj9Z1MlsUNUW7i3Po_Zod5HFH8uK9hDiVMHxo0/s1600/Mi+Fiesta+y+yo_crop.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIDyxrW5qJAd6XzVXRuJLy8eD30rCiBRTCTcUUAWh4g9rPAmNXVtcJTuCE5FTGNc0BuyjkPxC5jxxgcN-stSjEf62nUxIQnAKAu3ZUdNj9Z1MlsUNUW7i3Po_Zod5HFH8uK9hDiVMHxo0/s1600/Mi+Fiesta+y+yo_crop.jpg" height="318" width="320" /></a></div>
<br />
<i>Vendí mi Ford Fiesta por una décima parte de lo que me costó, y aún doy gracias. Estos últimos años, tuve que acostumbrarme a ir cada semana a mover el maldito coche (que tenía aparcado en L'Hospitalet, lejos de mi casa y del trabajo) para evitar que se le descargara la batería. Aparte de esta carrera de mantenimiento (el equivalente mecánico de sacar a pasear al perro) este último año sólo lo usé cuatro veces. Por eso, ni lo lamento ni siento nostalgia de haber vendido el coche. Lo que siento, es alivio.</i><i> </i><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>. . . . .</i></div>
<i><br />Hace un año os proponía mis <a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/09/per-fer-es-collo-no-fan-pagar-res.html" target="_blank"><b>proyectos para el año nuevo</b></a> (que como todo el mundo que ha estudiado sabe, comienza el 1 de septiembre), y revisándolos ahora que se cumple la fecha que me había marcado, me doy cuenta que fui más bien optimista, como cualquier lista de buenos propósitos que se precie.<br /><br />En lugar de un libro al mes, he leído menos de dos libros en todo este año, y todavía estoy atascado al 81% del segundo (A Dance With Dragons, si tenías la curiosidad). El número 5 de Huérfanos está <a href="https://www.facebook.com/magarciascomics" target="_blank">muy avanzado</a> - lápiz completo y 12 páginas a tinta - pero aún queda trabajo para publicarlo. He aprendido a dibujar digitalmente - el Huérfanos 5 está completamente entintado con Manga Studio - pero me queda mucho por aprender. Sigo haciendo el mismo trabajo, aunque no en la misma empresa (cambié de estudio el pasado abril) aunque he aprendido al menos una tecnología nueva. Respecto a la dieta y el ejercicio, he mejorado mucho respecto al punto donde empecé, pero esta mañana todavía estaba en los 75 Kg, y sólo me quedan 4 meses para cumplir mi propósito - 70 Kg el 11 de enero de 2015 - con dos períodos de vacaciones incluidos: una boda y un navidad, las peores épocas para mantener la línea.<br /><br />A cambio de todo lo que no he hecho, volví a Toastmasters el pasado septiembre, donde he hecho <a href="https://www.youtube.com/user/magarcias/videos" target="_blank"><b>todos los discursos que me faltaban</b></a> de mis manuales avanzados, y con ello he completado mi ACB (Advanced Communicator Bronze). Y también he estado desarrollando unas ideas para futuros cómics - dos proyectos que supuestamente había descartado por falta de tiempo. El cambio de trabajo ha supuesto un revés a mi rutina, pero me ha vuelto a estimular intelectualmente, que me hacía falta para evitar la sensación de estancamiento. Estuve en Las Vegas en diciembre, y en Londres en marzo. También he ido a cinco bodas - entre el 3 de mayo y el 21 de junio!<br /><br />Si tuviera que decidir qué planes tenía el universo para impedirme dejar el país el verano pasado, toda esta actividad frenética (sobre todo las cinco bodas) podría ser una buena razón. Quizá no habría dado todos estos discursos, ni dibujado un nuevo cómic, ni empezado este nuevo trabajo, ni estaría tan en forma, y venir a todas estas bodas habría sido un reto logístico más complicado. Quizá ni siquiera tendría un smartphone!<br /><br />Pero no os voy a engañar, ni a vosotros ni a mí mismo. El universo no tenía ningún plan, ni para mí ni para nadie. He hecho todas estas cosas porque decidí sacar lo mejor de la fatalidad, y que ya que tuve que cambiar de planes, que al menos valiera la pena.<br /><br />Pero que quede claro, no fue el universo el que me hizo quedar en Barcelona. Fue la ansiedad.<br /><br />El año pasado por estas fechas yo me tenía que haber mudado a Helsinki, Finlandia, donde el 2 de septiembre debía empezar a trabajar en Rovio (Angry Birds) como Lead Programmer de un selecto equipo de desarrollo de nuevos proyectos. Tanto si salía bien como si no, esta debía ser una de las experiencias, profesional y vital, más importantes de mi vida.<br /><br />Pero <a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/12/encara-no-has-vist-el-mon-per-un-forat.html" target="_blank"><b>como ya conté extensamente</b></a>, el Dark Muppet tenía otros planes.<br /><br />Si, ha sido un buen año. Sí, ha valido la pena quedarme en Barcelona. No hubiera querido perderme todas estas cosas buenas. No me arrepiento en absoluto de mi decisión de rendirme a la ansiedad y quedarme. Si no seguí adelante, es porque no estaba preparado.<br /><br />Pero esta historia no termina aquí. Mientras yo no consiga cumplir con mis planes de pasar un tiempo viviendo en el extranjero, y superar de una vez por todas la ansiedad que me genera esta experiencia (o como ocurrió el año pasado, sólo la idea!), mi lucha no habrá acabado.<br /><br />No importa cuántos cómics dibuje, cuántos discursos haga, cuantos kilómetros corra.<br /><br />El Dark Muppet debe morir.<br /><br />Y para matarlo, un día tendré que hacer las maletas, prepararme para marchar - a otro lugar, a otra ciudad, a otro país - y esperar a que salga. Y tengo que estar preparado para pasarlo peor que todas las veces anteriores - esta es la fuerza de la ansiedad: cada vez que te rindes, se hace más fuerte.<br /><br />Pero hoy no es ese día. Esta semana cuando hacía los trámites de traspaso de mi coche, un trámite burocrático se nos atascó, y sólo este inconveniente - que se arregló con varias llamadas y carreras - me provocó un enorme estrés. Si en lugar de vender mi coche, me hubiera puesto a desmontar mi casa y hacer las maletas para irme a Helsinki, no quiero ni imaginar hasta donde se me habría disparado la serotonina.<br /><br />Definitivamente, hoy no es el día en que hago las maletas. Pero este año que comienza, cuando estoy a pocos meses de cumplir los 40, quiero hacer un propósito de año nuevo muy especial, para los próximos años: el de prepararme - física, mental y psicológicamente - para ganar mi batalla más importante: la de mi mente contra mis miedos imaginarios, el Dr. Jekyll contra Mr. Hyde. M.A. Garcías contra el Dark Muppet.<br /><br />Y no importa cuánto tiempo, esfuerzo o sufrimiento me sea necesario, esta batalla la he de luchar, una y otra vez, hasta que la gane. Si dediqué 20 años y enormes esfuerzos a dibujar una novela gráfica, alcanzar mi mayor reto vital no se puede merecer menos que seguir intentándolo, a toda costa.<br /><br />Y como dijo Winston Churchill: "nunca, nunca, nunca rendirse".</i> M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com3Barcelona, Barcelona, España41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-19422424371983288972013-12-24T07:19:00.000+01:002013-12-24T18:30:19.758+01:00Encara no has vist el món per un forat<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
(Versión en castellano más abajo)<br />
<br />
Ja fa cinc anys. Cinc anys que me'n vaig anar de la meva illa per venir a Barcelona.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I encara que només venia aquí a estar-me una curta temporada, devers un any, mira com han anat, les coses.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Casat, dibuixant els meus còmics, fent vida social, superant reptes. Feliç.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però ja no en xerraré més, d'aquestes coses.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
En lloc d'això, vull xerrar de trens. De trens, i de monstres.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Aquest estiu passat, vaig estar a punt d'agafar un tren.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Era un tren que duia un temps esperant que passàs, i finalment es va presentar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Aquest tren anava a un lloc una mica enfora. Un lloc anomenat <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> és un lloc ple de promeses i esperances. Un lloc ple d'emoció, aventura i risc.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> té coses dolentes, també.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Per començar, <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> (com indica el seu nom) está lluny.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
A més és un lloc fred, desconegut, on les coses no són ben bé com les que coneixem.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Amb el temps, <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> pot ser un lloc tan acollidor i entranyable com ca nostra.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però mentre un s'hi va avesant, <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> pot resultar tot un repte.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I no tots els dies són agradables a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>. De fet, hi ha dies molt durs.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
S'ha d'estar molt segur, per anar a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>. I no tothom està preparat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Com vos deia, aquest estiu finalment vaig decidir agafar aquest tren a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però quan ja només quedava fer la darrera passa, una cosa m'ho va impedir.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Comença com una petita molèstia, com una mosca vironera que no fa més que emprenyar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Poc a poc, la petita molèstia creix, i es va fent més i més incòmoda, com un gra al cul.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No tarda molt a estar amb tu a totes hores, tocant els nassos, sense deixar-te descansar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Sense deixar-te que te n'oblidis de la seva presència.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I així segueix creixent.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I com més creix, més intentes ignorar-lo. I menys ho aconsegueixes.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Fins que un dia, comença a cridar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I no és un crit qualsevol. És un crit que no pots fer callar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I no pots fer res més que escoltar lo que vol.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I sigui el que sigui, estás disposat a donar-li, per tal de que se calli.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
L'heu tenguda mai, aquesta sensació?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
La de que dins del vostre cap hi ha una altra veu, una que no se calla i que no pots ignorar?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Jo per desgràcia, ja la conec bé, aquesta veu. Som vells coneguts. Vells enemics.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Jo li he posat un nom, a la meva. En dic el Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet és com una d'aquelles titelles de la televisió, peluda i amb la boca gran.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però el Dark Muppet no el pots veure ni tocar. El Dark Muppet nomes el pots sentir.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I quan el Dark Muppet vol que el sentis, té maneres de fer-se escoltar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Qui és, aquesta veu? Des de quan ens coneixem, el Dark Muppet i jo?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
La primera vegada que ens vam trobar va ser en els meus primers anys d'universitat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Estudiar a la universitat va ser una experiència traumàtica per jo.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Em va treure de la zona de comfort que havien estat sempre els meus estudis.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
De sobte, em trobava en un territori desconegut.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Allà va ser on ens vàrem conèixer, el Dark Muppet i jo.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No és que fós una gran companyia. I sens dubte, no m'ajudava gaire.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però em vaig acostumar a la seva presència, i tampoc molestava gaire.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Almenys, no molestava fins el 1999.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
A finals d'agost d'aquell any, vaig deixar la meva feina, la meva casa i la meva illa, per anar-me'n a Madrid.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
A estudiar. I a fer feina. A viure experiències. I a tenir aventures.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però no me'n vaig anar tot sol. El Dark Muppet m'hi va acompanyar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I en un temps extraordinàriament breu de 23 dies, vaig tornar-me'n a casa.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però no vaig ser jo, qui ho va decidir. Va ser el Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I jo vaig decidir fer-li cas, deixar-ho anar i reprendre la vida que havia deixat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Acabar la carrera, tornar a fer feina, i (vés per on) començar a dibuixar un còmic que havia començat a escriure uns anys abans. Però aquesta és una altra historia...</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet va desaparéixer de la meva vida durant una llarga temporada.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però seguia visitant-me de tant en tant.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Ho va fer quan vaig preferir estar tot sol abans que arriscar-me a ser ferit per amor.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Ho va tornar a fer quan vaig anar-me'n a viure a un lloc allunyat de tothom.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Hi va tornar un diumenge qualsevol d'estiu, mentre conduïa el meu cotxe.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I ho heu endevinat. Va venir amb jo de viatge. Una setmana d'octubre de 2007...</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet va venir amb jo a Irlanda.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I allà va ser quan vaig saber del que era capaç.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Allà va ser quan el vaig sentir cridar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El pitjor del Dark Muppet no és que cridi. El pitjor és que s'espera a fer-ho.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Els primers dies d'endinsar-te, lluny de la zona de comfort, el Dark Muppet sembla que no hi sigui.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tu estàs massa ocupat, pensant en tot el que t'envolta, acostumant-te les noves sensacions.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I mentre tens el cap en totes aquestes coses, el Dark Muppet et deixa estar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Supòs que pensa que estàs de vacances, que això és temporal.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però un dia en que el Dark Muppet se'n dona compte de que l'has enredat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
De que l'has ficat en un lloc on no vol estar, per qualque raó que només ell sap.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I és llavors quan el Dark Muppet comença a cridar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No us penseu que el Dark Muppet sigui gaire valent. En realitat, és al contrari.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet només es creix quan et proposes ser agoserat, espontani i lliure.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
És clar que de natural jo no ho som, cap d'aquestes coses. M'hi he d'obligar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Les persones que mai han deixat de ser agoserats, d'assumir riscs i de llençar-se, mai han hagut de sentir cridar al Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
O potser sí, però una altra veu a dins crida més fort.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
O senzillament, han après a no deixar-se enredar per aquest ninot emprenyós.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I quan apareix, tanquen els ulls, apreten les dents, i tremolen d'excitació.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Fan el que haguin de fer, però no s'aturen d'anar endavant.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Perquè això és el que vol el Dark Muppet, que et quedis on estàs. Un lloc segur i conegut.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Després de tornar d'Irlanda, el Dark Muppet em va deixar tranquil. Almenys per un temps.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I a més vaig tenir oportunitat de parlar molt sobre ell. En aquest blog, concretament</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I així va ser com vaig començar a entendre què era, el Dark Muppet, i perquè estava aquí.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet no apareix espontàniament.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet neix i creix. I per a crèixer, necessita alimentar-se.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I què menja, el Dark Muppet, us demanareu?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Bona pregunta. Perquè el Dark Muppet s'alimenta de tot allò que no hauríeu de menjar vosaltres.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Hamburgueses? Pastissos? Muffins? No ben bé, però aprop.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Igual que menjar porqueries ens fa crèixer la panxa, la cintura, el cul i les cuixes, però no resulta gaire nutritiu (que m'ho diguin a jo darrerament...)</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Consumir porqueries mentals tampoc resulta gaire nutritiu per a la ment.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Saps quan voldries saltar a una piscina però et fas enrera pel que pugui passar?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Saps quan voldries demanar una cita a una al·lota (o al·lot) i no t'hi atreveixes per no patir un rebuig?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Saps quan tries els estudis amb més sortides en lloc del que realment t'apassiona?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Saps quan et deixes ofendre per un company agressiu sense plantar-li cara?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Saps quan no demanes el que cerques per no quedar malament?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan deixes que el teu cap abusi de la seva posició?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan no crides als teus amics si et trobes malament per no molestar?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan no li dius al teu amic que t'ha ofès?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan no li dius als teus pares que els estimes?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tot el que feim, el que vivim, ens deixa una marca. Es converteix en part del que som.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El que hem fet bé, el que hem fet malament. El que no hem fet però voldriem.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I totes aquestes coses alimenten parts de nosaltres.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El que llegim o estudiam, alimenta el nostre intelecte.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Els nostres esforços alimenten l'autoestima, la nostra voluntat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Els nostres èxits alimenten la nostra seguretat, els fracasos la humilitat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Les persones de les que cuidam alimenten el nostre afecte, i la nostra responsabilitat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I al contrari, cada trampa que feim, cada mentida que deim, o cada persona que decebem ens priva una mica de totes aquestes coses.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I què passa amb els nostres dubtes? Les nostres angoixes? Els somnis que no hem perseguit?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Què alimenten aquests? No és com si haguéssim robat o matat a qualcú, no pot ser tan dolent.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Sí i no. No és cap delicte, tenir por i viure amb dubtes i complexos.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però no us equivoqueu, sí que ténen conseqüències. Son porqueries que vos ficau al cap, i han d'anar-se a qualque lloc, igual que el greix als mitxelins.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet és com els mitxelins de l'ànima. El resultat inútil i lleig d'una mala alimentació.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I no importa com estiguis de sa, mentre estigui allà, qualsevol dia podrà passar-te factura.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tot això era per explicar-vos la història del tren.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Idò jo estava allà, preparat per agafar aquell tren a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Havia fet els deures, estava preparat, estava decidit.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tot el que havia de fer era comprar els billets.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I després d'anys sense haver sabut res d'ell, va tornar. El Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I aquesta vegada no se va aguantar. Va cridar des del primer dia.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Supòs que el Dark Muppet, com jo, ja s'ha fet major, i no està per molts de pròlegs.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Simplement va aparèixer del no res, i em va dir: “Te n'havies oblidat, de jo? Te pensaves que no me tornaries a veure?”</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I com quan et retrobes amb un vell enemic, tu intentes plantar cara, i evitar una baralla.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
“Tu ja no hauries de ser, aquí. No t'he alimentat des de fa anys, no pots seguir amb jo.”</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
“Això és el que et pensaves, però és que he vist que te'n volies anar a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>. És cert, això?”</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
“Sí, és cert. Me'n vaig a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>, és una oportunitat que he estat esperant molt de temps i ningú m'ho impedirà. Ni tant sols tu.”</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
“N'estàs segur, d'això?”</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I al final no ho pots evitar, hi ha una baralla.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Per desgràcia, és una batalla desigual, perquè mentre la lluites, tu has de fer la teva vida.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però el Dark Muppet no te res més que fer que tocar-te els collons.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Un dia darrera de l'altre. Nit darrera nit. I aquí és on ja comences a entendre què no serà tan fàcil agafar-lo, aquest tren.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan el Dark Muppet es proposa una cosa, és molt difícil dur-li la contrària.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Almenys, no sense ajuda.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Aixi que això és el que vaig fer, vaig demanar ajuda per enfrontar-me al Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però està vist que em vaig equivocar de moment.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No és quan un té un infart, que s'ha de posar a dieta i a fer exercici.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Al Dark Muppet no se'l pot derrotar quan ja ha començat a cridar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Així que ja no era una qüestió de si podria agafar-lo, aquest tren. Era una qüestió de quan tardaria el Dark Muppet a derrotar-me.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I va ser el 1 de juliol passat, ara fa dos mesos. Em va guanyar per K.O.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Em va dur uns dies més acceptar la meva derrota en veu alta.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però al final ho vaig haver de reconèixer: Va tornar a guanyar, i no el vaig agafar, aquell tren.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però aquest no és el final de la història.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet ha guanyat, però aquesta vegada he après una cosa molt important.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Finalment, li he vist la cara. Ja sé qui és, el Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Va passar al llarg d'aquelles nits d'insomni interminables.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet no aturava de cridar, dia i nit.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I jo vaig fer el que qualsevol faria en aquestes circunstàncies: tancar els ulls i anar-me a un altre lloc.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I aquesta va ser una experiència profunda, sorprenent, i a la vegada molt familiar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Vaig tornar enrera en el temps.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Ja sé que això pot semblar una cosa estranya a fer, quan no et deixa dormir una criatura invisible que només tu pots sentir cridar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però així és com va anar. I el que vaig descobrir va ser revelador.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No hi vaig trobar res de fosc, terrible ni dolorós al meu passat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No havia patit cap experiencia traumàtica, cap privació ni cap tragèdia.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Al meu passat no hi havia més que bons records, anècdotes memorables i moments tendres.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
És clar que havia passat per coses que a ningú li agrada havia viscut.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Crèixer és dur, és clar. Hi ha decepcions, dubtes, conflictes i períodes complicats. No sempre les coses estaven tot lo bé que t'agradaria.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però sabeu què? Al final tot va sortir bé. Pot ser més tard, de forma inesperada, i al lloc menys sospitat. Però al final tot estava on havia d'estar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Els meus amics, la meva família, els meus còmics, la meva feina. Tot estava on havia d'estar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Potser no on jo hauria imaginat que estaria, però no estava malament.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però som jo qui vaig les coses complicades. Jo, i la meva mania de pensar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Si, m'heu entès bé, pensar fa les coses complicades. Pensar massa, concretament.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Llegint el meu blog no tendreu cap dubte de que som una persona reflexiva, que li dona voltes a les coses i mira d'entendre-les i donar-los un sentit.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Perquè això és el que fan les persones sensates, no? Entendre les coses que els passen, meditar les decisions importants, i donar-li moltes voltes a les situacions, anticipant tot el que pugui passar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No consisteix en això, fer-se adult?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
La resposta, la sabeu tant bé com jo. Això en el que consisteix, es en fer-se bolles al cap.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I aquestes bolles alimenten el Dark Muppet. O almenys, això era el que jo pensava.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Perquè en aquelles nits de juliol, quan el meu cap tornava al passat, vaig conèixer al Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br />
<span style="font-size: 13px;">Potser qualcun de vosaltres recorda una història que he contat vàries vegades.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Fa anys, la meva amiga Cristina e<span style="font-size: 13px;">m va dir que se n'havia enrecordat de jo llegint un llibre: </span><span style="font-size: 13px;">“El Dr. Jekyll i Mr. Hyde”.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I el que li havia recordat a jo d'aquest llibre era com semblava que tenia dues personalitats, i que de tant en tant la fosca sortia a la llum.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Supòs que els qui hagueu llegit la meva novel·la gràfica haureu pensat el mateix.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però sí que hi ha qualque cosa de cert, en això del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I el Dark Muppet m'ho va recordar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan vaig tornar al passat fugint del Dark Muppet, em vaig trobar amb el meu jo més jove.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tècnicament, no el vaig trobar, és que era jo mateix, s'entén, no?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
O no ho era?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Quan vaig recórrer el paisatge mental de la meva vida, de la meva infantesa i dels meus records, era com si no fóssin meus. Com si fóssin els de qualcú altre... Com el Dr. Jekyll i...</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Oh vaja.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Aixi va ser com vaig trobar el meu nèmesis. Estava allà mateix, mirant-me des de l'altre costat del mirall.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tot aquest temps pensant que el Dark Muppet era el meu enemic, i era al revés.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Jo era el Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Jo era el que m'havia estat alimentant d'hamburgueses mentals, de dubtes, angoixes, i paranoies.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
De pensaments circulars, d'incerteses absurdes, de conflictes imaginaris.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I de por, sobretot això. Molta por.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I així va ser com vaig convertir el que podia haver estat una experiència emocionant ... en una qüestió de vida o mort.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I així és com el Dark Muppet va tornar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Jo em vaig convertir en el Dark Muppet. Una altra vegada.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I així és com vaig deixar passar el tren que anava a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I així com va venir, el Dark Muppet se'n va tornar a anar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però ara almenys, sabia una cosa. Sabia que mai se n'aniria del tot. Que mai se n'havia anat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I que no se'n podia anar, perquè el Dark Muppet no era més que un producte de la meva ment analítica i reflexiva, duita fins a les seves darreres conseqüències.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I ara què passarà? Ja no me n'aniré a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>? O a qualsevol lloc?</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Idò ara lo que toca fer és lo mateix que si fumàs, begués i menjàs massa, i hagués tengut un infart.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Ara toca recuperar-se, descansar, i tornar-me a posar en forma.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Fer dieta, fer exercici, i treure tota la merda que hi tenc a dins del cos, o en el meu cas, de la ment.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
No pensar tant en el futur, disfrutar del moment i fer les coses que em fan ganes, aquí i ara.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tornar a dibuixar còmics, llegir bons llibres, posar-me en forma, millorar en la meva feina, veure els meus amics, estar amb la meva dona, i moltes més coses que se m'aniran ocorreguent.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Atrevir-me a tenir experiències noves, donar-me permis per equivocar-me, per ser espontani.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>, com la Viena de Billy Joel, pot esperar-me.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Perquè <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> no és un lloc real, <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> és un estat d'ànim.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> és el desig íntim de canviar, sigui de lloc, de feina o de vida.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> és anar-se de ca els pares, començar una nova feina, començar una relació.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> és mudar-se a Barcelona, deixar una feina tòxica, dibuixar una novel·la gràfica i casar-se.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> també és Madrid, Derry o el lloc que sigui. Llocs estranys, llunyans i fascinants, però per als quals un ha d'estar preparat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Perquè el tren que va a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span> només és d'anada.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Pots agafar un avió a la Xina, a Suïssa o a Finlàndia, pots trobar la millor feina del món o conèixer a la persona perfecta.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però per a poder-t'hi quedar, primer has d'anar-te'n a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
La teva ment ha d'estar allà, abans que el teu cos en pugui viure l'experiència.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I mentre el Dark Muppet no em deixi, no me n'hi aniré mai, a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Ara que ja sé qui és, el Dark Muppet, i de què té tanta por, no puc ignorar-lo per més temps.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I ja no puc alimentar-lo més. Prou de reflexions, prou de filosofia.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I per desgracia, això vol dir, prou d'aquest blog. Almenys, en aquest format.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Vaig començar l'aventura d'escriure aquest diari quan me n'anava a Irlanda, per estar en contacte amb els meus amics, però ja fa un temps que s'ha convertit en una altra cosa.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Aquest blog m'ha ajudat a posar en ordre les meves idees, compartir les meves sensacions, i esperava que a animar a molts de vosaltres a millorar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El problema és que totes aquestes reflexions i meditacions han acabat per disparar-se per la culata.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I no puc córrer el risc de tornar a alimentar al Dark Muppet.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Seguiré escrivint, és clar, però em concentraré en els meus còmics.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Si la meva novel·la gràfica m'ha ensenyat qualque cosa, és que tenc moltes coses que contar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I qui sap, potser un dia en podré fer qualque cosa, d'aquestes històries que he compartit aqui.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Crec que són bones històries, i esper que les hagueu disfrutat.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I potser un dia tornaré a contar-ne, quan sàpiga que el Dark Muppet ja no pot tornar.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Però ara mateix, aquest és un risc que no puc córrer.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Així que a partir d'ara, em podeu seguir al Twitter, al Facebook personal i al de còmics, i al meu blog de còmics. I per e-mail, per telèfon, per whatsapp, i per tots els llocs tradicionals.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I ja sabeu on trobar-me per prendre un cafè, fer una xerrada, o menjar un bon sopar (light).</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I a tots aquells a qui aquesta història del Dark Muppet li resulti familiar, recordau que tots tenim un Dark Muppet a dins.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I que alimentar-lo i fer-lo crèixer, només depèn de nosaltres.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
I encara que no sigui una visita agradable, als qui hagueu tengut la mala sort de conèixer-lo, recordau que no està aquí per fer-vos la vida impossible.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
El Dark Muppet està aquí per recordar-nos que en qualque punt al llarg del camí, hem agafat la bifurcació equivocada.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Aixi que feu-li cas i tornau enrera.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Perquè mai és massa tard, per anar-vos a <span class="il" style="background-color: #ffffcc;">Caunaputa</span>.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
M.A. Garcias</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Barcelona, 30 Agost 2013</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
--</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Ya hace cinco años. Cinco años que me fui de mi isla para venir a Barcelona.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Y aunque solo venía aquí a pasar una breve temporada, alrededor de un año, mira como han salido las cosas.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Casado, dibujando mis comics, haciendo vida social, superando retos. Feliz.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Pero ya no hablaré más de estas cosas.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
En lugar de eso, quiero hablar de trenes. De trenes, y de monstruos.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<div>
<br /></div>
<div>
Este verano estuve a punto de tomar un tren.</div>
<div>
Era un tren que llevaba algún tiempo esperando a que pasara, y finalmente apareció.</div>
<div>
Este tren iba a un lugar un poco lejano. Un lugar llamado Tomarporsaco.</div>
<div>
Tomarporsaco es un lugar lleno de promesas y esperanzas. Un lugar lleno de emociones, aventura y riesgo.</div>
<div>
Pero Tomarporsaco tiene cosas malas también.</div>
<div>
Para empezar, Tomarporsaco (como indica su nombre) está lejos.</div>
<div>
Además es un lugar frío, desconocido, donde las cosas no son exactamente como las que conocemos.</div>
<div>
Con el tiempo, Tomarporsaco puede llegar a ser un lugar tan acogedor y entrañable como nuestra propia casa.</div>
<div>
Pero mientras uno se acostumbra, Tomarporsaco puede resultar todo un reto.</div>
<div>
Y no todos los días son agradables en Tomarporsaco. De hecho, hay días muy duros.</div>
<div>
Se ha de estar muy seguro, para irse a Tomarporsaco. Y no todo el mundo está preparado.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Como os decía, este verano finalmente decidí tomar ese tren a Tomarporsaco.</div>
<div>
Pero cuando solo me faltaba dar el último paso, algo me lo impidió.</div>
<div>
Empieza como una pequeña molestia, como una mosca cojonera que no hace más que fastidiar.</div>
<div>
Poco a poco, la pequeña molestia crece, y va haciéndose más y más incómoda, como un grano en el culo.</div>
<div>
No tarda mucho en estar contigo a todas horas, tocando las narices, sin dejarte descansar.</div>
<div>
Sin dejar que te olvides de su presencia.</div>
<div>
Y así sigue creciendo.</div>
<div>
Y cuanto más crece, más intentas ignorarlo. Y menos lo consigues.</div>
<div>
Hasta que un día empieza a gritar.</div>
<div>
Y no es un grito cualquiera. Es un grito que no puedes hacer callar.</div>
<div>
Y no puedes hacer más que escuchar lo que quiere.</div>
<div>
Y sea lo que sea, estás dispuesto a dárselo con tal de que se calle.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Alguna vez habéis tenido esa sensación?<br />
La de que dentro de vuestra cabeza hay otra voz, una que no se calla, y no puedes ignorar?<br />
Yo por desgracia, conozco bien esa voz. Somos viejos conocidos. Viejos enemigos.<br />
Yo le he puesto nombre a la mía. La llamo El Dark Muppet.<br />
<br />
El Dark Muppet es como uno de esos muñecos de la televisión, peludo y con la boca grande.<br />
Pero al Dark Muppet no lo puedes ver ni tocar. Al Dark Muppet sólo lo puedes oír.<br />
Y cuando el Dark Muppet quiere que lo oigas, tiene formas de hacerse escuchar.<br />
<br />
Quién es esa voz? Desde cuándo nos conocemos el Dark Muppet y yo?<br />
La primera vez que nos encontramos fue en los primeros años de universidad.<br />
Estudiar en la universidad fue una experiencia traumática para mí.<br />
Me sacó de la zona de confort que siempre habían sido mis estudios.<br />
De repente, me encontraba en territorio desconocido.<br />
Ahí fue donde el Dark Muppet y yo nos conocimos.<br />
<br />
No es que fuera una gran compañía. Y sin duda, no me ayudaba mucho.<br />
Pero me acostumbré a su presencia, y tampoco molestaba tanto.<br />
Al menos, no molestaba hasta el verano de 1999.<br />
A finales de aquel agosto, dejé mi trabajo, mi casa y mi isla, para irme a Madrid.<br />
A estudiar, y a trabajar. A vivir experiencias, y a tener aventuras.<br />
Pero no me fui solo. El Dark Muppet me acompañó.<br />
Y en el plazo extraordinariamente breve de 23 días, me volví a casa.<br />
Pero no fui yo quien lo decidí. Fue el Dark Muppet.<br />
Y yo decidí hacerle caso, dejarlo correr y retomar la vida que había dejado.<br />
Acabar la carrera, volver a trabajar, y (mira tú por dónde) empezar a dibujar un cómic que había empezado a escribir unos años antes. Pero esa es otra historia...<br />
<br />
El Dark Muppet desapareció de mi vida durante una larga temporada.<br />
Pero me seguía visitando de vez en cuando.<br />
Lo hizo cuando preferí estar solo antes arriesgarme a sufrir por amor.<br />
Volvió a hacerlo cuando me fui a vivir a un lugar alejado de todos.<br />
Y otra vez un domingo cualquiera de verano, mientras conducía mi coche.<br />
Y lo habéis adivinado. Vino conmigo de viaje, una semana de octubre de 2007.<br />
El Dark Muppet vino conmigo a Irlanda.<br />
Y allí fue cuando supe de qué era capaz.<br />
Allí fue cuando lo oí gritar.<br />
<br />
Lo peor del Dark Muppet no es que grite. Lo peor es que se espera a hacerlo.<br />
Los primeros días de internarse lejos de la zona de confort, el Dark Muppet parece que no esté.<br />
Tú estás demasiado ocupado, pensando en todo lo que te rodea, acostumbrándote a las nuevas sensaciones.<br />
Y mientras tienes la cabeza en todas estas cosas, el Dark Muppet te deja tranquilo.<br />
Supongo que cree que estás de vacaciones, que esto es temporal.<br />
Pero llega un día en el que el Dark Muppet se da cuenta de lo has engañado.<br />
De que lo has metido en un lugar en el que no quiere estar, por alguna razón que sólo él conoce.<br />
Y es entonces cuando el Dark Muppet empieza a gritar.<br />
<br />
No penséis que el Dark Muppet sea muy valiente. En realidad es al revés.<br />
El Dark Muppet solo se crece cuando te propones ser atrevido, espontáneo y libre.<br />
Claro que de natural yo no soy ninguna de estas cosas. Me tengo que obligar.<br />
Las personas que nunca han dejado de ser atrevidas, de asumir riesgos y de lanzarse, nunca han oído gritar al Dark Muppet.<br />
O quizás sí, pero otra voz dentro de ellos grita más fuerte.<br />
O simplemente, han aprendido a no dejarse enredar por este muñeco pesado.<br />
Y cuando aparece, cierran los ojos, aprietan los dientes y tiemblan de emoción.<br />
Hacen lo que haga falta, pero no dejan de avanzar.<br />
Porque eso es lo que quiere el Dark Muppet, que te quedes donde estás. Un lugar seguro y conocido.<br />
<br />
Después de regresar de Irlanda, el Dark Muppet me dejó tranquilo. Un tiempo al menos.<br />
Y además tuve oportunidad de hablar mucho sobre él. En este blog, concretamente.<br />
Y así fue como empecé a entender qué era el Dark Muppet, y por qué estaba aquí.<br />
El Dark Muppet no aparece espontáneamente.<br />
El Dark Muppet nace y crece. Y para crecer, necesita alimentarse.<br />
Y qué come el Dark Muppet, os preguntaréis?<br />
Buena pregunta. Porque el Dark Muppet se alimenta de todo aquello que no deberíais comer vosotros.<br />
Hamburguesas? Pasteles? Muffins? No exactamente, pero cerca.<br />
<br />
Igual que comer porquerías nos hace crecer la barriga, la cintura, el trasero y los muslos, pero no resulta demasiado nutritivo (que me lo digan a mí últimamente...)<br />
Consumir porquerías mentales tampoco resulta demasiado nutritivo para la mente.<br />
Sabes cuando querrías saltar a la piscina pero te echas atrás por lo que pueda pasar?<br />
Sabes cuando querrías pedir una cita a una chica (o chico) y no te atreves para que no te rechace?<br />
Sabes cuando escoges los estudios con más salida en lugar de los que realmente te apasiona?<br />
Sabes cuando te dejas ofender por un compañero agresivo sin plantar cara?<br />
Sabes cuando no pides por lo que buscas para no quedar mal?<br />
Cuando dejas que un mal jefe abuse de su posición?<br />
Cuando no llamas a tus amigos si te encuentras mal para no molestar?<br />
Cuando no le dices a un amigo que te ha ofendido?<br />
Cuando no dices a tus padres que los quieres?<br />
<br />
Todo lo que hacemos, todo lo que vivimos, nos deja una marca. Se convierte en parte de lo que somos.<br />
Lo que hemos hecho bien, lo que hemos hecho mal. Lo que no hemos hecho pero querríamos.<br />
Y todas esas cosas alimentan partes de nosotros.<br />
Lo que leemos o estudiamos, alimenta nuestro intelecto.<br />
Nuestros esfuerzos alimentan nuestra autoestima, nuestra voluntad.<br />
Nuestros éxitos alimentan nuestra seguridad, los fracasos la humildad.<br />
Las personas de las que cuidamos alimentan nuestro afecto y nuestra responsabilidad.<br />
Y al contrario, cada trampa que hacemos, cada mentira que decimos, o cada persona que decepcionamos nos priva un poco de todas estas cosas.<br />
<br />
Y qué pasa con nuestras dudas? Nuestras angustias? Los sueños que no hemos perseguido?<br />
Qué alimentan estos? No es como si hubiéramos robado o matado a alguien, no puede ser tan malo.<br />
Sí y no. No es ningún crimen tener miedo y vivir con dudas y complejos.<br />
Pero no os equivoqueis, sí que tienen consecuencias. Son porquerías que te metes en la cabeza, y han de irse a alguna parte, igual que la grasa a los michelines.<br />
El Dark Muppet, la ansiedad, es como los michelines del alma. El resultado feo e inútil de una mala alimentación.<br />
Y no importa como estés de sano, mientras estén ahi cualquier día podrán pasarte factura.<br />
<br />
Todo esto era para contaros la historia del tren.<br />
Pues ahí estaba yo, preparado para tomar aquel tren a Tomarporsaco.<br />
Había hecho mis deberes, estaba preparado, estaba decidido.<br />
Todo lo que tenía que hacer era comprar los billetes.<br />
Y después de años sin haber sabido nada de él, regresó. El Dark Muppet.<br />
Y esta vez no se contuvo. Gritó desde el primer día.<br />
Supongo que el Dark Muppet, como yo, se ha hecho mayor, y no está para muchos prolegómenos.<br />
Simplemente apareció de la nada, y me dijo: "te habías olvidado de mí? Pensabas que no volverías a verme?"<br />
Y como cuando te reencuentras con un viejo enemigo, tú intentas plantar cara, y evitar una pelea.<br />
"Tú ya no deberías estar aquí. No te he alimentado desde hace años, no puedes seguir aquí conmigo"<br />
"Eso es lo que tú creías, pero es que he visto que te querías ir a Tomarporsaco. Es cierto?"<br />
"Sí, es cierto. Me voy a Tomarporsaco, es una oportunidad que he estado esperando mucho tiempo y nadie me lo impedirá. Ni siquiera tú."<br />
"Estás seguro de eso?"<br />
<br />
Y al final no puedes evitarlo, hay una pelea.<br />
Por desgracia, es una lucha desigual, porque mientras la libras tú has de hacer tu propia vida.<br />
Pero el Dark Muppet no tiene nada mejor que hacer que tocarte las pelotas.<br />
Un día tras otro. Noche tras noche. Y aquí es donde empiezas a entender que no será tan fácil tomar ese tren.<br />
Cuando el Dark Muppet se propone algo, es muy difícil llevarle la contraria.<br />
Al menos, no sin ayuda.<br />
<br />
Así que eso fue lo que hice, pedí ayuda para enfrentarme al Dark Muppet.<br />
Pero está visto que me equivoqué de momento.<br />
No es cuando uno tiene un infarto, que tiene que ponerse a dieta y a hacer ejercicio.<br />
Al Dark Muppet no se le puede derrotar cuando ya ha empezado a gritar.<br />
Así que ya no era una cuestión de si podría tomar ese tren. Era cuestión de cuánto tardaría el Dark Muppet en derrotarme.<br />
Y fue el pasado 1 de julio, hace dos meses, cuando me ganó por K.O.<br />
Me llevó unos días aceptar mi derrota en voz alta.<br />
Pero al final tuve que reconocerlo. Volvió a ganar, y no me subí a aquel tren.<br />
<br />
Pero este no es el final de la historia.<br />
El Dark Muppet ha ganado, pero esta vez he aprendido algo muy importante.<br />
Finalmente le he visto la cara. Ya sé quien es el Dark Muppet.<br />
<br />
Pasó a lo largo de aquellas noches de insomnio interminables.<br />
El Dark Muppet no paraba de gritar, día y noche.<br />
Y yo hice lo que cualquiera en aquellas circunstancias: cerrar los ojos e irme a otro lugar.<br />
Y fue una experiencia profunda, sorprendente, y a la vez muy familiar. Volví atrás en el tiempo.<br />
Ya sé que esto puede resultar algo extraño que hacer, cuando no te deja dormir una criatura invisible que solo tú puedes oír gritar.<br />
Pero eso fue lo que pasó. Y lo que descubrí fue revelador.<br />
<br />
No encontré nada oscuro, terrible ni doloroso en mi pasado.<br />
No había sufrido ninguna experiencia traumática, ninguna privación ni tragedia.<br />
En mi pasado no había más que buenos recuerdos, anécdotas memorables y momentos tiernos.<br />
Claro que había pasado por cosas que a nadie le gusta haber vivido.<br />
Crecer es duro, claro. Hay decepciones, dudas, conflictos y períodos complicados. No siempre las cosas estaban tan bien como me habría gustado.<br />
Pero sabéis qué? Al final salió todo bien. Puede que más tarde, de forma inesperada, y en el sitio menos pensado. Pero al final todo estaba donde debía.<br />
Mis amigos, mi familia, mis cómics, mi trabajo, todo estaba donde tenia que estar.<br />
Puede que no donde yo habría imaginado, pero no estaba nada mal.<br />
<br />
Pero fui yo el que hizo las cosas complicadas. Yo, y mi manía de pensar.<br />
Si, lo habéis leído bien, pensar hace las cosas complicadas. Pensar demasiado, concretamente.<br />
Leyendo mi blog no os cabrán dudas de que soy una persona reflexiva, que les doy vueltas a las cosas, que trata de entenderlas y darles un sentido.<br />
Porque eso es lo que hacen las personas sensatas, no? Entender las cosas que les pasan, meditar las decisiones importantes, y darles muchas vueltas a las situaciones, anticipando todo lo que te pueda pasar.<br />
No consiste en eso, hacerse adulto?<br />
La respuesta la conocéis tan bien como yo. Eso es en lo que consiste hacerse bolas en la cabeza.<br />
Y estas bolas alimentan al Dark Muppet. O al menos, eso era lo que yo pensaba.<br />
Porque en aquellas noches de junio, cuando mi cabeza volvía al pasado, conocí al Dark Muppet.<br />
<br />
Hace años mi amiga Cristina me dijo que se acordó de mí leyendo un libro: "El Dr. Jekyll y Mr. Hyde"<br />
Me dijo que le parecía que yo tenía dos personalidades, y que de vez en cuando mi parte oscura salía a la luz.<br />
Supongo que los que hayáis leído mi novela gráfica habréis pensado lo mismo.<br />
Pero sí que hay algo de cierto, en eso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde.<br />
Y el Dark Muppet me lo volvió a recordar.<br />
<br />
Cuando volví al pasado huyendo del Dark Muppet, me encontré con mi yo más joven.<br />
Técnicamente no lo encontré, es que era yo mismo, se entiende, no?<br />
O no lo era?<br />
Cuando recorrí el paisaje mental de mi vida, de mi infancia y de mis recuerdos, era como si no fueran los míos. Como si fueran los de otra persona, como el Dr. Jekyll y...<br />
Oh vaya.<br />
Así fue como encontré a mi némesis. Estaba allí mismo, mirándome desde el otro lado del espejo.<br />
<br />
Todo este tiempo creyendo que el Dark Muppet era mi enemigo, y era al revés.<br />
Yo era el Dark Muppet.<br />
Yo era el que me había estado alimentando de hamburguesas mentales, de dudas, angustias y paranoias.<br />
De pensamientos circulares, de incertidumbres absurdas, de conflictos imaginarios.<br />
Y de miedo, sobre todo. Mucho miedo.<br />
Y así fue como convertí lo que podía haber sido una experiencia emocionante... En una cuestión de vida o muerte.<br />
Y así fue como el Dark Muppet regresó.<br />
Yo me convertí en el Dark Muppet. Otra vez.<br />
Y así fue como dejé pasar el tren que iba a Tomarporsaco.<br />
Y así como vino, el Dark Muppet se volvió a ir.<br />
Pero esta vez al menos, sabía algo. Sabía que nunca se iría del todo. Que nunca se había ido.<br />
Y que no se podía marchar, porque el Dark Muppet no era más que un producto de mi mente analítica y reflexiva, llevada a sus ultimas consecuencias.<br />
<br />
Y ahora qué va a pasar? Ya no me iré a Tomarporsaco? O a cualquier sitio?<br />
Pues lo que toca hacer ahora es lo mismo que si fumara, bebiera y comiera demasiado, y hubiera tenido un infarto.<br />
Ahora toca recuperarse, descansar, y volver a ponerme en forma.<br />
Hacer dieta, hacer ejercicio, y sacar toda la basura que tengo en el cuerpo, o en mi caso, en la cabeza.<br />
No pensar tanto en el futuro, disfrutar el momento y hacer las cosas que me apetece, aquí y ahora.<br />
Volver a dibujar cómics, leer buenos libros, ponerme en forma, mejorar en mi trabajo, ver a los amigos, estar con mi esposa, y muchas más cosas que se me irán ocurriendo.<br />
Atreverme a tener experiencias nuevas, darme permiso para equivocarme, para ser espontáneo.<br />
Y Tomarporsaco, como la Viena de Billy Joel, puede esperarme.<br />
<br />
Porque Tomarporsaco no es un lugar real, es un estado de ánimo.<br />
Tomarporsaco es el deseo íntimo de cambiar, sea de lugar, de casa o de vida.<br />
Tomarporsaco es irse de casa de los padres, empezar un nuevo trabajo, iniciar una relación.<br />
Tomarporsaco es mudarse a Barcelona, dejar un trabajo tóxico, dibujar una novela gráfica y casarse.<br />
Pero Tomarporsaco también es Madrid, Derry o el lugar que sea. Lugares extraños, lejanos y fascinantes, pero para los cuales uno ha de estar preparado.<br />
Porque el tren a Tomarporsaco es solo de ida.<br />
Puedes tomar un avión a China, a Suiza o a Finlandia, puedes encontrar el mejor trabajo del mundo o conocer a la persona perfecta.<br />
Pero para poderte quedar, que dure, primero has de irte a Tomarporsaco.<br />
Tu mente ha de estar allí, antes de que tu cuerpo pueda vivir la experiencia.<br />
Y mientras el Dark Muppet no me deje, nunca me iré a Tomarporsaco.<br />
<span style="font-size: 13px;"><br /></span>
Ahora que ya sé quién es el Dark Muppet, y de qué tiene tanto miedo, no puedo ignorarlo por más tiempo.<br />
Y ya no puedo alimentarlo más. Basta de reflexiones, basta de filosofía.<br />
Y por lo tanto, basta de este blog. Al menos, en este formato.<br />
<span style="font-size: 13px;">Empecé la aventura de escribir este diario cuando me iba a Irlanda, para estar en contacto con los amigos, pero ya hace tiempo que se ha convertido en otra cosa.</span><br />
<span style="font-size: 13px;">Este blog me ha ayudado a poner en orden mis ideas, compartir mis sensaciones, y espero que a animar a muchos de vosotros a mejorar.</span><br />
<span style="font-size: 13px;">El problema que todas estas reflexiones y meditaciones han acabado por dispararse por la culata.</span><br />
<span style="font-size: 13px;">Y no puedo el riesgo de seguir alimentando al Dark Muppet.</span><br />
<span style="font-size: 13px;"><br /></span>
Seguiré escribiendo, claro, pero me concentraré en los comics.<br />
Si mi novela gráfica me ha enseñado algo, es que tengo muchas cosas que contar.<br />
Y quien sabe, puede un día pueda hacer algo con las historias que he compartido aquí.<br />
Creo que son buenas historias, y espero que las hayáis disfrutado.<br />
Y puede que un día vuelva a contar otras, cuando sepa que el Dark Muppet ya no puede volver.<br />
Pero ahora mismo, este es un riesgo que no puedo correr.<br />
Así que desde ahora, me podéis seguir en twitter, facebook, y por email, teléfono, Whatsapp, y demás medios tradicionales.<br />
Y ya sabéis donde encontrarme para tomar un café, charlar o comer una buena cena (light).<br />
<br />
Y a todos aquellos a quienes esta historia del Dark Muppet les resulte familiar, recordad que todos tenemos un Dark Muppet dentro.<br />
Y que alimentarlo y hacerlo crecer, solo depende de nosotros.<br />
Y aunque no sea una visita agradable, a los que hayáis tenido la mala fortuna de conocerlo, recordad que no está aquí para haceros la vida imposible.<br />
El Dark Muppet está aquí para recordarnos que en algún punto a lo largo del camino, hemos tomado la bifurcación equivocada.<br />
Así que hacedle caso y volved atrás.<br />
Porque nunca es demasiado tarde, para iros a Tomarporsaco.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
M.A. Garcias</div>
<div>
Barcelona, 30 Agost 2013</div>
</div>
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-41138705715064126412013-09-01T19:06:00.001+02:002013-09-01T22:44:28.211+02:00Per fer es colló no fan pagar res<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(versión en español para lectores internacionales, <b><i><a href="http://translate.google.com/translate?js=n&sl=ca&tl=es&u=http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2013/09/per-fer-es-collo-no-fan-pagar-res.html" target="_blank">aquí</a></i></b>)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És 1 de setembre una altra vegada. I tal dia com avui fa 10 anys, un nou estudi de videojocs va posar-se en marxa a un lloc tan improbable com Mallorca, just el lloc on vivia un jove (bé, no tant) de 28 anys que 15 anys enrera havia desitjat dedicar-se a programar videojocs. I amb aquesta estranya fligrana del destí, la meva inesperada i tardana carrera de desenvolupador de videojocs va posar-se en marxa. Mai hauria pogut imaginar totes les forces que aquell dia es van posar en marxa, i que al cap del temps m'han conduit on estic ara, tant personal com professionalment.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però no vull celebrar aquest 1 de setembre rememorant el passant (si més no, perquè <a href="http://vatuadellordie.blogspot.com.es/2010/04/de-porcs-i-de-senyors-nhan-de-venir-de.html" target="_blank"><i><b>ja ho vaig fer</b></i></a>) sinó planejant el futur. I demanant la vostra col·laboració per escriure les pàgines dels propers 10 anys de la meva vida, començant a comptar des d'avui. Avui faré el que molt poca gent s'atreveix a fer els caps d'anys: publicaré els meus desitjos d'any nou (d'any acadèmic en el meu cas) i tot el que heu de fer vosaltres és ser-ne testimonis, i contribuir a la presió social per a obligar-me a complir-los.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sí, ja sé que hem jugat a això abans, però és que és 1 de setembre! I a la meva vida, totes les coses bones (i qualcunes de lamentables) han començat tal dia com avui. Jugam? Idò aquí els teniu:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<h2>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large;">Els meus propòsits d'any nou 2013-2014</span></h2>
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1. dieta i exercici</span></h3>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimwsVaXfa60Kk_GUC1W3Zl-iwUYgvlSbW3zfVzAY1gDC-NKq_Q3RN9vTwZcshnOm-ECyuIzR-QoyG0wSyx4VCo7EHuuPsRMMqPw1GW7VuaOzjxg1Eugi_r2X4fDGeB-Xk-oHz-LUpIC-k/s1600/DIET-AND-EXERCISE.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimwsVaXfa60Kk_GUC1W3Zl-iwUYgvlSbW3zfVzAY1gDC-NKq_Q3RN9vTwZcshnOm-ECyuIzR-QoyG0wSyx4VCo7EHuuPsRMMqPw1GW7VuaOzjxg1Eugi_r2X4fDGeB-Xk-oHz-LUpIC-k/s320/DIET-AND-EXERCISE.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des del passat mes de desembre, que bàsicament el vaig passar menjant, la meva forma física ha anat a menys. La darrera i traumàtica experiència d'assejar-me roba que em quedàs més o manco ajustada al cos m'ha fet acceptar finalment això: necessit posar-me en forma. Em vaig casar amb 74 Kg i des de llavors no he tornat veure aquesta xifra a la bàscula.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He començat un règim de dieta i exercici estrictes, amb la intenció de davallar, i estabilitzar-me, als... <i><b>70 Kg</b>, </i>una xifra que no he pesat en tota la meva edat adulta. I vull aconseguir això <b><i>per quan compleixi 40 anys</i></b>, d'aquí a exactament 1 any, 4 mesos i 10 dies.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2. lectura</span></h3>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoKSVQD8ZoIrYDz2-vhWy7qMOxTsOngSL4uKpVhPXJu3WI2GFmg-IEukT9PRnN8ux21nSrvpAH2Ag_9786H-YaECt98pYITlbQ2KNmnjh5LmTiaxhuFmeJdizIK0vwndjgnANi7qH7pmk/s1600/reading.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="171" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoKSVQD8ZoIrYDz2-vhWy7qMOxTsOngSL4uKpVhPXJu3WI2GFmg-IEukT9PRnN8ux21nSrvpAH2Ag_9786H-YaECt98pYITlbQ2KNmnjh5LmTiaxhuFmeJdizIK0vwndjgnANi7qH7pmk/s200/reading.jpg" width="200" /></span></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pot semblar ridicul haver de posar això en una llista, però el darrer llibre que he acabat m'ha costat un any d'acabar. Val que ha estat l'any en què he acabat la meva novel·la gràfica, però també és l'any del mes de vacances als EUA i Mèxic, d'esperes al tren, i de llargs cafès al bar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per tant, i començant pel llibre que començaré en acabar d'escriure això, m'he proposat llegir <b><i>no menys d'un llibre cada mes</i></b>. I no valen llibres de la feina ni còmics, vull dir novel·les de les que et fan mal si et cauen al peu. I si a més puc llegir les dotzenes de còmics pendents, val com a bonus.</span><br />
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">3. còmic</span></h3>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid6DNGC7JSD-et0JzO8RNvziv4o8Mx23Vy8ucqMXRJpSccu1mnMEBViz-eSmO4VLamodkZQy69z9BGz2NAw2Bs7jO-BvMCRV-mp8sPuG-sLQpZfRUUcfZbkzNMJFB65P85YEwggNrZD6k/s1600/making-comics.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid6DNGC7JSD-et0JzO8RNvziv4o8Mx23Vy8ucqMXRJpSccu1mnMEBViz-eSmO4VLamodkZQy69z9BGz2NAw2Bs7jO-BvMCRV-mp8sPuG-sLQpZfRUUcfZbkzNMJFB65P85YEwggNrZD6k/s200/making-comics.jpg" width="131" /></span></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després del temps que m'ha costat acabar la meva novel·la gràfica, pensaríeu que n'estava fart per una llarga temporada. Jo també ho pensava, però la veritat és que em mor de ganes de comenar el següent projecte.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I com ja havia promès, aquest serà el <b><i>número 5 de Huérfanos</i></b>, la sèrie que vam començar n'Enric i jo fa més de 12 anys, i amb aquest número romprem la maldició de les publicacions amateurs. El número està escrit, tendrà unes 25 pàgines i encara que no sembli un repte gaire gran, recordau que vaig tardar 7 anys en dibuixar el número 4, i que el meu guionista està treballant en dues obres més a la vegada: una per publicar, i una altra que ha d'alimentar, educar i canviar els bolquers.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Huérfanos 5 ha d'estar acabat i publicat <b><i>a finals de juny del 2014.</i></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">4. dibuixar</span></h3>
<div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKVBq6ySKntvJe0OwfFeZR9vISfzTCuc63YQP5m4eCGMIpHPsyt1AUKFUEWmFRlZTWC-U8ivT8DQMqALQfjADrnaT5Mep6eo1vKeTqX2VYp_wK6NYvr8tv33K9hbr-Ieab6RmzuyA4GFo/s1600/6a011570db639d970b0133f119b1ee970b-450wi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKVBq6ySKntvJe0OwfFeZR9vISfzTCuc63YQP5m4eCGMIpHPsyt1AUKFUEWmFRlZTWC-U8ivT8DQMqALQfjADrnaT5Mep6eo1vKeTqX2VYp_wK6NYvr8tv33K9hbr-Ieab6RmzuyA4GFo/s200/6a011570db639d970b0133f119b1ee970b-450wi.jpg" width="200" /></span></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No, no m'estic repetint. L'experiència més frustrant de la meva novel·la gràfica ha estat dibuixar-la a la manera tradicional, a llapis i tinta. En el món on vivim, tot això és temps tudat de forma inacceptable, quan la meitat de la feina la pot fer una màquina.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I per això aquest és l'any, amics meus, en què <b><i>aprendré a dibuixar digitalment</i></b>. Des de que vaig fer un curset d'il·lustració amb Photoshop l'estiu passat, ja he començat, netejant i composant amb el les pàgines de la novel·la a l'ordinador, però ha arribat l'hora d'aprendre a fer còmics sense embrutar-se les mans de tinta... excepte potser el Huérfanos, que ja no hi seré a temps de dibuixar-lo directament en digital. Però <b><i>d'aquí al setembre de 2014</i></b>, tenc intenció de ser capaç de fer un còmic completament en photoshop (o illustrator, o manga studio, o el que sigui). <b><i>I també a color!</i></b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">5. feina</span></h3>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTuUmVldaiYG6ohdlnJD7v_bmMsH_BY5WAa6TO19AG1F6SMDJeEm6HTCj7wVlavThckG7LsEFnMMra6l41sGVb7dLTxx2biymGx0Vgxk0G52-nmeVldzsHDnFb8oUMBLupV92EeMN8AE/s1600/Computer+Programmer_1f9a61_4043005.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTuUmVldaiYG6ohdlnJD7v_bmMsH_BY5WAa6TO19AG1F6SMDJeEm6HTCj7wVlavThckG7LsEFnMMra6l41sGVb7dLTxx2biymGx0Vgxk0G52-nmeVldzsHDnFb8oUMBLupV92EeMN8AE/s200/Computer+Programmer_1f9a61_4043005.jpg" width="200" /></span></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara que sembli que no m'hagui de quedar gaire temps, encara he guardat espai per seguir creixent en la meva carrera. M'agradi o no acceptar-ho, després de 10 anys és evident que he fet de programar videojocs la meva professió, i no tenc intenció de quedar-m'hi estancat, tant per no avorrir-me, com per estar preparat pel que sigui que m'esperi d'aquesta feina al futur.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha vàries àrees on vull millorar els meus coneixements i habilitats tècniques, però no les puc compartir tant perquè no n'entendríeu res, com per no violar la clàusula de confidencialitat del meu contracte. Així que aquesta queda entre el meu cap i jo, però en un any vull dominar <b><i>una nova àrea de experiència</i></b> a la meva professió, de la qual qualque dia esper poder-vos-ne contar coses.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I així és com comença aquest nou any acadèmic, amic meus! Sense consells, sense reflexions i sense històries personals, només amb deures i projectes probablement inassolibles. Voleu apostar a que no ho aconseguiré? I encara més, us atreviu a fer el mateix amb els vostres projectes?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja m'imaginava jo que no. Pussies...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">PS. si us pensau que aquesta és una llista llarga i poc realista, no està de més que sapigueu els projectes que he deixat fora per falta de temps: </span><br />
<br />
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">fer la meva web personal, amb el meu curriculum com dibuixant, portfolio, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">posar-me al dia de les sèries de TV que estava seguint</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">preparar un curs de programació de gràfics</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">acabar els meus manuals avançats de toastmasters</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">aprendre un nou llenguatge de programació</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">escriure un guió per un futur còmic</span></li>
</ul>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">...i altres que entren a la categoria de ciència-ficció, com per exemple: fer el meu propi videojoc. Potser un any d'aquests...</span>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-78470307591347441122013-07-27T19:20:00.000+02:002013-07-27T19:20:05.555+02:00Aguanta i seràs cabo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Versión en castellano para mis lectores internacionales, abajo.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOXC_FQGXAYIpuevtfObfN-OzsoH_UQwdInAZUl_4Lsm0C8ceZhyphenhyphenhwG2ylSf8nONDdEnooCAEd2gbxov7F6CBMHYUpPhHyHuiLPNfes8J_a9dg5L68xQePooyl7vApS3q7qksJ7erlqSQ/s1600/001-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOXC_FQGXAYIpuevtfObfN-OzsoH_UQwdInAZUl_4Lsm0C8ceZhyphenhyphenhwG2ylSf8nONDdEnooCAEd2gbxov7F6CBMHYUpPhHyHuiLPNfes8J_a9dg5L68xQePooyl7vApS3q7qksJ7erlqSQ/s320/001-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWv8Ms9oWWAZTtq2NkJ98b-LLju4FXu_nNmU14LTz24OezHs69Dz29yha6N08Ep02vSytr3qBlsRGJLtWwlYQEH8pTFDRHQL82z-hzsm5t8EEoUGuW4bqtN_C-Qjn5I80AcO1ROotktTo/s1600/001-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWv8Ms9oWWAZTtq2NkJ98b-LLju4FXu_nNmU14LTz24OezHs69Dz29yha6N08Ep02vSytr3qBlsRGJLtWwlYQEH8pTFDRHQL82z-hzsm5t8EEoUGuW4bqtN_C-Qjn5I80AcO1ROotktTo/s320/001-2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijsQy9BeSHFiKuad7S_KTwRIdZn-jZFXHiq4FT-GBonXkI1jC0EkMJKnKksc2g7nbxhoP7nwJGLrk3DPUpj36ZbQ2Lb1-Ux8DPIJHcDT6pQTyK3E45X9-P5skDDO5Ca3VupDij4HQo0Ak/s1600/002-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijsQy9BeSHFiKuad7S_KTwRIdZn-jZFXHiq4FT-GBonXkI1jC0EkMJKnKksc2g7nbxhoP7nwJGLrk3DPUpj36ZbQ2Lb1-Ux8DPIJHcDT6pQTyK3E45X9-P5skDDO5Ca3VupDij4HQo0Ak/s320/002-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDRQwG_QKvp6o_2HEwuUkUGNDlp3qqdlTax0p_BLPtvRtKdoiPPVaABg65Yfi_sCj6g4WoJMFYvazgck36JqDfetMNCgt4vNm2KAcQGXMIKtp2YlFm3178utkm83zkCSXTDTpXVD5wfGk/s1600/002-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDRQwG_QKvp6o_2HEwuUkUGNDlp3qqdlTax0p_BLPtvRtKdoiPPVaABg65Yfi_sCj6g4WoJMFYvazgck36JqDfetMNCgt4vNm2KAcQGXMIKtp2YlFm3178utkm83zkCSXTDTpXVD5wfGk/s320/002-2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjil2SR5DStMNYTij8cgesa5QrPTkS_QEcnsxvPi7yzn1szzO7-ueSLctuln_VDxCn2T4QMYrL-7hVhDlhPYCQiiCdGomDAZ7bSe_5JnAcDnZ3Dn-KYamUf3ioausdV-WXUnp54DJZPyuI/s1600/003-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjil2SR5DStMNYTij8cgesa5QrPTkS_QEcnsxvPi7yzn1szzO7-ueSLctuln_VDxCn2T4QMYrL-7hVhDlhPYCQiiCdGomDAZ7bSe_5JnAcDnZ3Dn-KYamUf3ioausdV-WXUnp54DJZPyuI/s320/003-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWza2gVSDu37EY8_qXNuQz8SKR6PRaHHkssz-EoIvX5n4GT48IE5asapmj8vkLWZ4SNpPmhnFX9wMaoR2bhJucZXdej-JIVUYCIaYMPJaG40iwR4moGlDaCltrH1Ghb0Xx76qqmbL3Vbc/s1600/003-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWza2gVSDu37EY8_qXNuQz8SKR6PRaHHkssz-EoIvX5n4GT48IE5asapmj8vkLWZ4SNpPmhnFX9wMaoR2bhJucZXdej-JIVUYCIaYMPJaG40iwR4moGlDaCltrH1Ghb0Xx76qqmbL3Vbc/s320/003-2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc9_4Ac5HmdoYWkMUnKA-34jtzfRG7IhILxwXoAleIEgZNWbEPxb_Ry0Z82b6b7xpYVAZAk_5IcMrpYFRfHgj-zfKZz5SjEMQn0PDJoFZJPY_qRq2rLlsqQQtW0EM0fJpyvxBWyV1f0Tw/s1600/004-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc9_4Ac5HmdoYWkMUnKA-34jtzfRG7IhILxwXoAleIEgZNWbEPxb_Ry0Z82b6b7xpYVAZAk_5IcMrpYFRfHgj-zfKZz5SjEMQn0PDJoFZJPY_qRq2rLlsqQQtW0EM0fJpyvxBWyV1f0Tw/s320/004-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE6wtTuLH5yBzaif8F7t6XarrnXii-1-631Fm2gIUZUoMrnJPXF-hchBbsK8BbANUmyzn2SNdVDhHg4TrJ6yH3TTKmaHkqD2Yfx0WL4A9o1zsbElg7pD1xl8bRBwJaWfu00Ho1N6mLIRs/s1600/004-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE6wtTuLH5yBzaif8F7t6XarrnXii-1-631Fm2gIUZUoMrnJPXF-hchBbsK8BbANUmyzn2SNdVDhHg4TrJ6yH3TTKmaHkqD2Yfx0WL4A9o1zsbElg7pD1xl8bRBwJaWfu00Ho1N6mLIRs/s320/004-2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo6HFH1szAcXbREBY4JbALrxIVI-ugyAsRBDJD8xexnGUN9JU5BepUU35pm5yI7yER8NHbGOSvZHblKsVYf8C9XiMEFC1YwqLMSlWQiQ0-JbYBD5deuDup7K-b8CHmuplsEIqQtJL3O1Y/s1600/005-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo6HFH1szAcXbREBY4JbALrxIVI-ugyAsRBDJD8xexnGUN9JU5BepUU35pm5yI7yER8NHbGOSvZHblKsVYf8C9XiMEFC1YwqLMSlWQiQ0-JbYBD5deuDup7K-b8CHmuplsEIqQtJL3O1Y/s320/005-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnydaZJpQhNZFvor1q47hw5zLolBEeI9894GtESSouXDBXoammMxgmgQHczOcBudobaN44E38TuKVlzuM5EpWB8F8SuHruKe9IQYLwhV6pEMBSxleXUJlfWukaR8-FR1CqxqyWz1w9Sns/s1600/005-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnydaZJpQhNZFvor1q47hw5zLolBEeI9894GtESSouXDBXoammMxgmgQHczOcBudobaN44E38TuKVlzuM5EpWB8F8SuHruKe9IQYLwhV6pEMBSxleXUJlfWukaR8-FR1CqxqyWz1w9Sns/s320/005-2.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="issuuembed" data-configid="1720548/4202519" style="height: 525px; width: 525px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.lulu.com/shop/ma-garcias/una-piscina-de-mierda-en-el-infierno/paperback/product-21022014.html" target="_blank">Comprar en español aquí</a> * <b><i><a href="http://www.lulu.com/shop/ma-garcias/a-pool-of-shit-in-hell/paperback/product-21115896.html" target="_blank">Buy in english here</a></i></b></span><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjohCMQ5U7DaP4uj7y_yYtG-W-kcFZri8H__6NpZ1RgRhhqmBr2M26D47vT7KN2Ah1UgILeM_8P7RV3sEf5M8KgLDg7-5Ok_kDz83MMl9X_3xQN1CmLTWHgjnSVX-tQFBqga6GGnfL0_tQ/s1600/006-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjohCMQ5U7DaP4uj7y_yYtG-W-kcFZri8H__6NpZ1RgRhhqmBr2M26D47vT7KN2Ah1UgILeM_8P7RV3sEf5M8KgLDg7-5Ok_kDz83MMl9X_3xQN1CmLTWHgjnSVX-tQFBqga6GGnfL0_tQ/s320/006-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHvxP9Ogctd6Wz2CM0bK1wdjil1zGt0kat8dok6G7t0wsSHbBVKnwCq-dZmsINJ6qSa1NBNbwNuwfPtSeCl-8GQ77xVrlrzP9qwVWRpaCItCiYqUVStf-JAfwUEoLt59Lcu1BEpC9dzWs/s1600/006-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHvxP9Ogctd6Wz2CM0bK1wdjil1zGt0kat8dok6G7t0wsSHbBVKnwCq-dZmsINJ6qSa1NBNbwNuwfPtSeCl-8GQ77xVrlrzP9qwVWRpaCItCiYqUVStf-JAfwUEoLt59Lcu1BEpC9dzWs/s320/006-2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9iPjV1hoTzYl3sW2tOEIykz84HeLVU-hW4FDEjOdtEn4qhTHSUaxLXqdosmG8lqwFvsP4pf1NQ2F-FOEreyephmSWSkLqaVF8-dReKTWuWJdgiHWsIKkDHEwZ-2bmWgNgKqRz2BgsPLw/s1600/006-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9iPjV1hoTzYl3sW2tOEIykz84HeLVU-hW4FDEjOdtEn4qhTHSUaxLXqdosmG8lqwFvsP4pf1NQ2F-FOEreyephmSWSkLqaVF8-dReKTWuWJdgiHWsIKkDHEwZ-2bmWgNgKqRz2BgsPLw/s320/006-3.jpg" width="320" /></a></div>
(1)<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Mirad! Arriba en el cielo!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Es Superman! - Es Moisés que
viene de hablar con Dios!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No, es...!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Que no, tontos, que soy yo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Sí, ya sé que hacía
unos meses que no había vuelto por aquí.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pero a estas alturas ya deberíais
saber por qué. / Pero por si acaso aún queda alguien
que no se ha enterado, volveré a reptirlo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(2)
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- He terminado mi novela gráfica!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Dejad que lo repita, que creo que
aún no se ma oído bien.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- HE TERMINADO MI NOVELA GRÁFICA!!!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(3)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y cuando digo terminada, esta vez
quiero decir del todo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Está toda dibujada, retocada,
rotulada, compuesta, subida a Lulu, en español e inglés.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Ya hay más de 60 ejemplares
vendidos, y otra treintena en camino.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Para los que aún no puedan
entender qué significa esto, esta es la historia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Empecé a escribir este cómic
hace 20 años, cuando acababa de cumplir los 18...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- A dibujarla en 1999</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(4)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y he estado trabajando más o
menos seguido en ella los últimos cuatro años, desde
que dejé Gameloft en mayo de 2009.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Este proyecto ha estado conmigo más
de la mitad de mi vida.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Tiene más años que la
mayoría de mis amistades. [Mira, hago cómics, quieres
ser mi amigo?]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Cuando lo empecé, no había
terminado la universidad, ni cobrado un sueldo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No había vivido fuera de
Mallorca, y apenas había salido de allí. [Mira, el
mar!]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Nunca había tenido pareja...
[Deja de perseguirme!]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(5)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y por supuesto, mi esposa nunca me
ha conocido sense trabajar en él.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Si sumara todo el tiempo que le he
dedicado, serían unos tres años de trabajo
ininterrumpido, pero distribuidos en 20 años.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y todo esto, para qué?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- A lo largo de este tiempo, no he
encontrado editor o distribuidor [ni buscado mucho, para qué
engañarnos].</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y en mi página de comics en
Facebook conozco a la mayoría de mis fans.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Entonces, por qué le he
dedicado todo este tiempo, todo este esfuerzo?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(6)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Recordáis la película
Wonder Boys (Jóvenes Prodigiosos) con Michael Douglas?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- En un momento de la cinta, le
preguntan al profesor Tripp que interpreta Douglas por qué ha
escrito una novela de más de 2000 páginas.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y él responde: “Porque no
podía parar”</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Tal vez esperábais una razón
más profunda, y de hecho tenía intención de
hacer todo un discurso inspirador...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- ...animandoos a perseguir vuestros
propios sueños, a trabajar incansablemente en vuestros
proyectos, a creer en vosotros mismos.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Todo eso está muy bien, y
podéis encontrar toda clase de consejos de productividad
parecidos por todo Internet.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(7)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pero la verdad es que ninguna de
esas gilipolleces funciona... lo sé porque he probado unas
cuantas.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- La cruda realidad es que aparte de
obligaciones profesionales, el único proyecto personal, grande
o pequeño, que conseguiréis terminar, será aquel
que os obsesione.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y que quede claro, no he dico “que
os guste”, “que os interese”, ni siquiera “que os fascine”,
porque de estos habrá muchos, pero que os obsesione sólo
habrá un par* [*un par mallorquín, o sea 3 o más]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y sí, ya sé que la
obsesión tiene mala prensa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pero la verdad es que los grandes
hechos de la historia y los grandes genios de la humanidad...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- han sido fruto de esta pasión
única por una idea, hasta el punto de no poder sacársela
de la cabeza.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(8)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y este es, chicas y chicas, el único
secreto para sacar adelante un proyecto como éste.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Lo he hecho porque me apetecía,
porque no me lo podía sacar de la cabeza.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y de qué va, esta historia
que me ha estado persiguiendo por toda Mallorca y hasta Barcelona?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pues es una historia de crímenes
y misterio, una historia oscura y sórdida.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Una historia de secretos y
obsesiones, de sexo y violencia, de relaciones dolorosas y amor no
correspondido. 186 páginas en las que todo lo que pasa es
inquietante, cruel o perturbador.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y esta es la historia que he tenido
en la cabeza todo este tiempo?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(9)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pues sí, amigos míos.
Nunca hagáis algo así.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Ningún ser humano debería
vivir tanto tiempo con toda esa oscuridad dentro.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Esta oscuridad tiene su propia
historia, y algún día os la contaré.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pero ahora ya está fuera, y
como artista tengo la suerte de haber podido sacar lo mejor de ella.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- La oscuridad está conjurada,
y ahora tengo el placer de poderla compartir con todos vosotros...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Con toda su espectacularidad...
violencia...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(10)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Humor negro...
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Grosería...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Ternura...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y muchas más cosas que os
invito a conocer de primera mano.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y quiero desearos que al menos una
vez en la vida podáis disfrutar de la satisfacción de
una obra hecha por el mero placer de crear.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Con todos ustedes (con perdón),
“Una piscina de mierda en el infierno”.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Leer preview en español: [<a href="http://issuu.com/magarcias/docs/unapiscinademierdaenelinfierno">http://issuu.com/magarcias/docs/unapiscinademierdaenelinfierno</a>]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Read preview in english:</span><a href="http://issuu.com/magarcias/docs/apoolofshitinhell" style="font-family: Verdana, sans-serif;">http://issuu.com/magarcias/docs/apoolofshitinhell</a><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Comprar aquí: </span><a href="http://www.lulu.com/shop/ma-garcias/una-piscina-de-mierda-en-el-infierno/paperback/product-21039419.html" style="font-family: Verdana, sans-serif;">http://www.lulu.com/shop/ma-garcias/una-piscina-de-mierda-en-el-infierno/paperback/product-21039419.html</a><br />
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Buy here in english: <a href="http://www.lulu.com/shop/ma-garcias/a-pool-of-shit-in-hell/paperback/product-21115896.html">http://www.lulu.com/shop/ma-garcias/a-pool-of-shit-in-hell/paperback/product-21115896.html</a></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(11)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Epílogo.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Y ahora qué, os preguntaréis? Qué haces
ahora, cuando la has hecho tan gorda? No se me hará pequeño
cualquier otro proyecto por comparación?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Para empezar, quiero dibujar el siguiente número de
Huérfanos. Mi guionista ha sido padre en el tiempo que ha
pasado desde el anterior, como siga así será abuelo
antes del siguiente.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pero he de reconocer que ahora mismo me siento un poco triste.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Acabar esta obra es un sueño hecho realidad. Y con todo
lo que contiene, es un alivio que esté fuera.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Pero ocupaba un lugar en mi corazón, y en ese lugar ahora
hay un hueco.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Un hueco que quiero volver a llenar de ilusiones y proyectos.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(12)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Ahora tengo una familia, y este es un proyecto más grande
que cualquier comic que pueda dibujar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Así que lo único que quiero ahora es descansar,
pasar tiempo con mi esposa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Concentrarme en el trabajo, ponerme en forma, leer un buen
libro.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Ver a gente con la que hace tiempo que no hablo.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Volver a la vida que he puesto en pausa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Ya habrá tiempo de ver cuál será mi
siguiente proyecto.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(13)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- No sea cosa que mientras me dedico a hacer planes y pensar en el
futuro...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Me olvide de disfrutar de todo lo que ya tengo, de lo que ya he
conseguido....</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Aquí y ahora.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Fin de la temporada 4 – Barcelona, diciembre 2010-julio 2013</i></span>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-4761133897385057702012-11-15T08:32:00.000+01:002012-11-15T14:01:54.911+01:00Per massa pa no hi ha mal any<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">[Versión traducida para lectores internacionales, abajo]</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMjQSQzJYmyqX19Qa_Dwfw2BTkHzzswu9GatrsamBsagXpexhtRvKtW_0Q3VcF6KytQT6Jc4GeLSSxAuWkQOYMNYadwHG_euYFkRaRMaWOA-vUyCbqWWP7o2rha53yQ-D7jqzY9kBx5to/s1600/001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMjQSQzJYmyqX19Qa_Dwfw2BTkHzzswu9GatrsamBsagXpexhtRvKtW_0Q3VcF6KytQT6Jc4GeLSSxAuWkQOYMNYadwHG_euYFkRaRMaWOA-vUyCbqWWP7o2rha53yQ-D7jqzY9kBx5to/s320/001.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gFs7xyhFUrCf4H2nBKKNOGF0QlgY_oZevJVQSVAPZXEw-EvLKxZn_UV6SP2Ti0iKzxlTiEs0xg0HQxLkcGE5gQ_WX8iZtRaiG-zvhQv9eymDylIfbbxHmoct6H1bMa2Otdc5WUofxIA/s1600/002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gFs7xyhFUrCf4H2nBKKNOGF0QlgY_oZevJVQSVAPZXEw-EvLKxZn_UV6SP2Ti0iKzxlTiEs0xg0HQxLkcGE5gQ_WX8iZtRaiG-zvhQv9eymDylIfbbxHmoct6H1bMa2Otdc5WUofxIA/s320/002.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgwTn8HIVP3BD9yUsd1FnRQkhQYqIHgkO3vivdtWYAh1x3hBQiMxBe_ieTcBfdCNgHtqVhzD1VvmzgtLNZdTVlV6RgwgiFjIeuAsXVP5NFjuzPzoszAD1OCBiGI7p7ZvAjAnViH1YueNo/s1600/003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgwTn8HIVP3BD9yUsd1FnRQkhQYqIHgkO3vivdtWYAh1x3hBQiMxBe_ieTcBfdCNgHtqVhzD1VvmzgtLNZdTVlV6RgwgiFjIeuAsXVP5NFjuzPzoszAD1OCBiGI7p7ZvAjAnViH1YueNo/s320/003.jpg" width="222" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0w8cBagSknJMV0HSqLgSi-IPVZC-hhv5Hlh2Bnth4AK80dZBtv_TBfJsEZsefyAvDlIIE62TfQLdE9dHg1eWsIDm_-bX96L8POr_ykXakeDKUiGJ2kuz5lRMlLZn8ulhckPjDQu_lXI0/s1600/004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0w8cBagSknJMV0HSqLgSi-IPVZC-hhv5Hlh2Bnth4AK80dZBtv_TBfJsEZsefyAvDlIIE62TfQLdE9dHg1eWsIDm_-bX96L8POr_ykXakeDKUiGJ2kuz5lRMlLZn8ulhckPjDQu_lXI0/s320/004.jpg" width="223" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">[Página 1]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Permitidme que comparta con vosotros una de mis costumbres.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Vivo en el barrio de Gracia de Barcelona… pero dos o tres veces por semana, al salir del trabajo… me voy hasta L'Hospitalet de Llobregat, donde vivía antes, a correr.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Claro que cuando vivía en L'Hospitalet solo tenía que bajar a la calle…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- …mientras que ahora tengo que coger un metro de ida y otro de vuelta…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- …en total unos 80 minutos extra de desplazamientos, cada vez.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Y todo, por una actividad que podría hacer igual al lado de casa.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- O aún más, que podría no hacer en absoluto.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Solo volver a casa, tirarme en el sofá, mirar la tele y no hacer nada.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Además de esta peregrinación en días laborables, los domingos hago lo mismo</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Me pongo la ropa de correr, tomo el metro y me voy a L'Hospitalet.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Pero los domingos, lo hago a las 7 de la mañana.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">[Página 2]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Sabéis a qué huele el metro de Barcelona, en un domingo a las 7?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Y yo ahí, como un campeón, bostezando.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Cuando podría estar en la cama, durmiendo hasta la hora que quisiera.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Y por qué lo hago?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Quién se molesta en hacer estos esfuerzos i recorrer estas distancias para hacer cosas que podría hacer más fácilmente, o no hacerlas en absoluto?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Creo que a estas alturas, ha quedado claro que no se me da bien hacer las cosas fáciles.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Esta semana se han cumplido cinco años de mi regreso de Irlanda…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- la gran aventura con la que empecé este blog…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- …i que terminé viviendo con mis padres, sin trabajo y con un cuadro de ansiedad.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Después de aquello, mucha gente se habría cuidado de seguir haciendo el tonto.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Hubiera podido quedarme donde estaba, buscar trabajo y tener una existencia tranquila.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Pero en vez de eso, decidí ponérmelo más difícil.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">[Página 3]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Así que vine a Barcelona, volví a trabajar haciendo juegos…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Y cuando lo dejé, me dediqué a (qué si no) dibujar un comic de casi 200 páginas…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- y me metí en un club a aprender a dar discursos.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- No puedo explicar por qué hice todas esas cosas…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Habría podido quedarme en casa, viendo pasar la vida…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- en vez de salir a vivirla.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Pero tengo la sospecha de que si no hubiera hecho todo esto, estaría en el mismo sitio que hace cinco años.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- En inglés, a las opciones fáciles las llaman "low hanging fruit", las oportunidades que están más a mano.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Pero claro, estas oportunidades que están al alcance de todos, no marcan ninguna diferencia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Algunas de las personas de más éxito que conozco han ido muy lejos para conseguir lo que querían, como mis amigos Ricardo, Laia, Carles, José Luis, Mateu, Javi, Ismael…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- …que se fueron a rincones remotos del planeta para hacer el trabajo que soñaban, vivir en el sitio que les fascinaba, o estar con la persona que amaban…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">[Página 4]</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Por experiencia, he aprendido que es muy duro dejar atrás tu tierra. Si algo he aprendido de ellos, es que vale la pena.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Que se lo pregunten a mi mujer, que vino a Barcelona desde México…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- …y recorrió toda un circuito de obstáculos para quedarse en el lugar que escogió.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Ir hasta L'Hospitalet a correr ya no parece tan lejos, eh?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Conformarse con la opción más fácil puede parecer una idea atractiva…</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- …pero no tiene premio.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Además, los que prefieran una existencia tranquila, que no se preocupen.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Para eso, tenemos un momento y un lugar reservado para todos nosotros.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Y cuando he acabado de escribir este post, he pensado: y ahora tengo que dibujar todo esto?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Y por qué tenía que hacer mi blog en cómic en lugar de en texto como todo el mundo?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Oh, vaya…</span><br />
M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-86129049616823923662012-10-22T09:00:00.003+02:002012-10-22T09:00:30.697+02:00No s'ajunten que no se semblin<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Seré breu. Avui fa un any que em vaig casar, i vull aprofitar aquesta ocasió per a compartir-vos (o tornar-vos a compartir) el còmic amb que vam convidar tots els nostres amics i familiars a compartir amb nosaltres el començament de la nostra nova vida. Per a tots els meus lectors, aquesta va ser la nostra invitació de boda, una invitació que, com els events que anunciava, no va ser gens convencionals. Que la gaudiu.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>Seré breve. Hoy hace un año que me casé, y quiero aprovechar esta ocasión para compartir (o volver a compartir) el comic con el que invitamos a nuestros amigos y familiares a compartir con nosotros el principio de nuestra nueva vida. Para todos mis lectores, esta fue nuestra invitación de boda, una invitación que, como los events que anunciaba, no fue nada convencional. Que la disfrutéis.</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp5Ejp26hyphenhyphensl7bxFz-gjc_MNiY38yJ3MWRdXKe6f1Ale2h_pEWgLDhqNIvbB2xlmN_yMyG7p8dKjECBUBqWfV2_L3_urKSKbu7RS_ZG2aNhjq7b2wBXVKpXG5N0PzLpneHiq5te83ojJY/s1600/001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp5Ejp26hyphenhyphensl7bxFz-gjc_MNiY38yJ3MWRdXKe6f1Ale2h_pEWgLDhqNIvbB2xlmN_yMyG7p8dKjECBUBqWfV2_L3_urKSKbu7RS_ZG2aNhjq7b2wBXVKpXG5N0PzLpneHiq5te83ojJY/s640/001.jpg" width="359" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjICvSGvhWBwa1ze1ULFpoNTgzkbNiY1rM3yYeGm-6XP8fpOvVZmnFlATHycHKjoGXoxNJkki5sE83xMTtJb89QP7x_Ul90tLZuq4Beocy9hfUjJ_ilPEW0VzETYyGaqmf9aMLwEH461Eo/s1600/002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjICvSGvhWBwa1ze1ULFpoNTgzkbNiY1rM3yYeGm-6XP8fpOvVZmnFlATHycHKjoGXoxNJkki5sE83xMTtJb89QP7x_Ul90tLZuq4Beocy9hfUjJ_ilPEW0VzETYyGaqmf9aMLwEH461Eo/s640/002.jpg" width="346" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUy2FGZxAJwNkokYddLVYoMMe2Lu4BvS2L6owTEtOboKYsaUPwjXd9DrD_FI_uYHMU0FIOBsih-tnNOdQouY5ULE9bxAGOkLz6XYjxdcDJV0uIwiq0qmxhXzyGiPFTr80n3FN2FDI8Mqc/s1600/003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUy2FGZxAJwNkokYddLVYoMMe2Lu4BvS2L6owTEtOboKYsaUPwjXd9DrD_FI_uYHMU0FIOBsih-tnNOdQouY5ULE9bxAGOkLz6XYjxdcDJV0uIwiq0qmxhXzyGiPFTr80n3FN2FDI8Mqc/s640/003.jpg" width="352" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjyNpx83GlDA3ZbUWS6R4zv5TILUSL1Nvyk3sGOo2b3mwkI4kb_EdX3mQAwYjEnrENhdDhvQtHJLB-6kRabAgxybqFUewZ7oCtW9H_byJXLp_2Hb0kr8Lf3hSvMH5piLH8wsd7wjklQj0/s1600/004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjyNpx83GlDA3ZbUWS6R4zv5TILUSL1Nvyk3sGOo2b3mwkI4kb_EdX3mQAwYjEnrENhdDhvQtHJLB-6kRabAgxybqFUewZ7oCtW9H_byJXLp_2Hb0kr8Lf3hSvMH5piLH8wsd7wjklQj0/s640/004.jpg" width="352" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhD5Q1pUMv0IZTzn7e2Uu3iSesUByF-2LlO-2FCY6cmFOGUClVCz3z3i2pWFzjim-XnAjt9ucIP5JPV-VdaD1yfPnwgrN3Ok15MYnFcmu0012EsGIGifaWgB19GV7IftPu4zyQWP0jv-w/s1600/005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhD5Q1pUMv0IZTzn7e2Uu3iSesUByF-2LlO-2FCY6cmFOGUClVCz3z3i2pWFzjim-XnAjt9ucIP5JPV-VdaD1yfPnwgrN3Ok15MYnFcmu0012EsGIGifaWgB19GV7IftPu4zyQWP0jv-w/s640/005.jpg" width="344" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiErWLNS0-0eF-4ZjOXmQ9mNNxkDPKAD73Dom2FN3s2uCuxdOnREt31jTQqaeCpUUcZNShFBGa_BewS7W4y7MYGDFzJdcEtyFLqqPHhlCRiSVh7GRmEIakvnlUuk51aLEGjQ5493X_klr8/s1600/006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiErWLNS0-0eF-4ZjOXmQ9mNNxkDPKAD73Dom2FN3s2uCuxdOnREt31jTQqaeCpUUcZNShFBGa_BewS7W4y7MYGDFzJdcEtyFLqqPHhlCRiSVh7GRmEIakvnlUuk51aLEGjQ5493X_klr8/s640/006.jpg" width="336" /></a></div>
<br />M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-49828524972358505022012-05-29T10:09:00.002+02:002012-06-06T13:59:08.030+02:00Qui s'aixeca primer pixa allà on vol<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(Traducción para lectores internacionales más abajo)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmZ2ofkHhF8CM_iwK89g4_Db-NxOHINaB1HASyzpor87HOv5TTOvkfw4sqL5MFlQ7XornMieU3YpCySTdE-bWWG__xzcFHOI8Z47kLAPFnWZEy5h5UKHe3yv4gwvBGEyTfGdSFR__fO2s/s1600/001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmZ2ofkHhF8CM_iwK89g4_Db-NxOHINaB1HASyzpor87HOv5TTOvkfw4sqL5MFlQ7XornMieU3YpCySTdE-bWWG__xzcFHOI8Z47kLAPFnWZEy5h5UKHe3yv4gwvBGEyTfGdSFR__fO2s/s320/001.jpg" width="231" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdaGeUmZ8Xjohoz6cPzo7NsAR6tl56jPNexCRE6jFFkIaK2LZQdjl6poiVv00r-vT_gPCg5xBQeYe-_wC0OmOF-aIumzTPQmyVWX5MU3kRI57oMQM3wqTZGhyphenhyphenICIs0L2TTt8VBNde1ek/s1600/002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdaGeUmZ8Xjohoz6cPzo7NsAR6tl56jPNexCRE6jFFkIaK2LZQdjl6poiVv00r-vT_gPCg5xBQeYe-_wC0OmOF-aIumzTPQmyVWX5MU3kRI57oMQM3wqTZGhyphenhyphenICIs0L2TTt8VBNde1ek/s320/002.jpg" width="210" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW-_5KaXRqqtLjTwZlqqYdyKgeP-KiReEZROhhOr8MQmGN_IULJy9LZty4Y6erFugIEMN43_g4JwAaUbRgDGsLR_K06IG7e8OEf5pM7cr0R3dKKKFEkmFRB2smcBm7RRwdVQEPHbhqRmo/s1600/003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW-_5KaXRqqtLjTwZlqqYdyKgeP-KiReEZROhhOr8MQmGN_IULJy9LZty4Y6erFugIEMN43_g4JwAaUbRgDGsLR_K06IG7e8OEf5pM7cr0R3dKKKFEkmFRB2smcBm7RRwdVQEPHbhqRmo/s320/003.jpg" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0e2YU6dhJKXY2OcTBcpIm-7YelF6t6u2ze0l96jxrQKQ0qvcTbHNEql7dksi-9enht5x584Mx2PCkO9LtMlNGN5UXGYg2bfiMSZTJNCFrTNEMWS1ee6piGlg7lSP3MUWEeirTUqFXzsA/s1600/004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0e2YU6dhJKXY2OcTBcpIm-7YelF6t6u2ze0l96jxrQKQ0qvcTbHNEql7dksi-9enht5x584Mx2PCkO9LtMlNGN5UXGYg2bfiMSZTJNCFrTNEMWS1ee6piGlg7lSP3MUWEeirTUqFXzsA/s320/004.jpg" width="227" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(*) l'escena que es mostra és real: en Jaume improvisava els guions mentre jo dibuixava, i després ell es posava a llegir còmics.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">I ara que ja coneixeu millor en Jaume, si encara no heu llegit La Canción de la Lluvia, ja estau tardant a fer-ho. Què és de franc, vatualmón! GRATIS!!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div>
<object style="height: 289px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=100607083736-11a5262af2c1445b996894fb450e64b4" />
<param name="allowfullscreen" value="true"/>
<param name="menu" value="false"/>
<param name="wmode" value="transparent"/>
<embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:289px" flashvars="mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=100607083736-11a5262af2c1445b996894fb450e64b4" /></object><br />
<div style="text-align: left; width: 420px;">
<a href="http://issuu.com/magarcias/docs/lacanciondelalluvia?mode=window&backgroundColor=%23222222" target="_blank">Open publication</a> - Free <a href="http://issuu.com/" target="_blank">publishing</a> - <a href="http://issuu.com/search?q=adventure" target="_blank">More adventure</a><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><b>Traducción cortesía de Google Translate</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Bienvenidos otra vez!</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Este mes de mayo se han cumplido tres años desde que dejé mi trabajo en Gameloft…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …para volver a dibujar cómics, tres años que entré en Toastmasters…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …y que fui a mi primer salón del comic.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Este año volvimos a ir al salón pero esta fue una ocasión muy especial.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Hice cola para conseguir una firma de Craig Thompson * autor del primer comic que regalé a mi esposa.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Oí a David Lloyd contar cómo había creado uno de mis cómics favoritos / No lo conozco de nada!</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Fui testigo del éxito de mi compañero de trabajo y extraordinario artista Jordi Palomé…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …que lo petó con su primera obra publicada, una historia de Sherlock Holmes ambientada en Barcelona.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Pero si esta edición ha sido especial por algo ha sido por compartirla con la persona con la que descubrí los cómics.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Mi amigo Jaume * a quien quizás recordéis como el guionista de mi comic La Canción de la Lluvia</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- y sin quién seguramente no estaría dibujando, ni pensando en dedicarme a esto.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Hablando de lo cual…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …también probé suerte enviando muestras a editores…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …sin mucha suerte.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Y como cada vez que me he enfrentado a la situación, me he vuelto a acordar de algo importante</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- No puedo ganar. Nunca conseguiré que nadie publique mis cómics…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Siempre habrá gente más joven, con más técnica o que le ha dedicado más tiempo.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Así que más vale que lo deje, de todos modos no conseguiré nada.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Adios pues, hasta aquí este blog y mis cómics, espero que lo hayáis pasado bien.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Ah, que todavía estáis aquí?</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Dejad que os muestre un lugar, Gotham Comics, la tienda de Jaume en Palma.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Habéis visto cuántos comics?</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Aquí hay suficientes obras como para leer durante toda la vida.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- El mundo necesita más cómics, así como están las cosas?</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Dejad que os cuente una historia.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Cuando tenía 14 años gané por primera vez (y única) un concurso de cómic</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Podríais pensar que era muy bueno a los 14 años. Pero no.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Es que no había ningún otro participante</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Ganar es mucho más fácil cuando no tienes competencia</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- La idea es hacer algo que nadie haya hecho antes...</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …un título que llame la atención, una historia original…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- pero son así, mis cómics? (al menos en el título, me lo tenéis que conceder)</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- qué tienen de especial que no tengan otros?</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- puede que nada, puede que solo sea una cuestión de ego</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Dentro de muchos años, podría explicar que dejé de dibujar, y me rendí porque nadie me quería publicar…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …o contar a mis nietos que nunca dejé de dibujar…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- "y después de la novela gráfica adapté En busca del tiempo perdido de Proust, una guía de pedicura, un libro de cocina zen, una novela erótica lésbica…", "y el huérfanos?", "hice dos más" * nota para Enric: al paso que vamos…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Cuál de las dos quiero para mi futuro?</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Pase lo que pase, no puedo dejar de dibujar</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Eso es lo que hace un artista</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Y además, he de devolverle a Jaume todo su apoyo, y todo lo que he aprendido de él</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Sin él, no estaría haciendo esto, y cada dibujo que hago, de alguna manera es para él</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Y como el mayor experto en cómics que conozco, gracias por habernos acompañado en estos días en que los cómics nos han vuelto a hacer soñar…</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- …como cuando éramos pequeños *</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Gracias, colega!</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>- Gotham Comics no patrocina este blog, pero deberíais comprar allí de todos modos.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>* la escena que se muestra es real: Jaume improvisaba los guiones mientras yo dibujaba, y luego él se ponía a leer cómics.</i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>Y ahora que ya conocéis mejor a Jaume, si aún no habéis leído La Canción de la Lluvia, ya estáis tardando. Que es gratis, maldita sea! GRATIS!!!</i></span>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-79116095239937684172012-04-23T08:34:00.000+02:002012-05-29T10:11:24.045+02:00Qui no fa cas d'un dobler, quan l'ha de menester no el té<br />
(versión en español para mis lectores internacionales más abajo)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQMDDLg3Y4u2rkaqNHYhkQFBmXpPlkt7R-Fa2hDPusvkEtrziPnS8PazN97MLAGz_U1XEWdITtfg-m0kfEbv9Q1xJkSsPbSiL0Q2pDqTml896VfD-0g2H2X6EimCnxaTQtuVEuFfw800c/s1600/001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQMDDLg3Y4u2rkaqNHYhkQFBmXpPlkt7R-Fa2hDPusvkEtrziPnS8PazN97MLAGz_U1XEWdITtfg-m0kfEbv9Q1xJkSsPbSiL0Q2pDqTml896VfD-0g2H2X6EimCnxaTQtuVEuFfw800c/s320/001.jpg" width="264" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1-b94HUnjfqOumFpeuFIZPWMJUfgjrC6qwtcdJZ9F3UDvyv5zJQSrEGC15_E9_wWPgtGbNfrkzTN4_lg4xp4FU0Ewx7L915JRDIYRYEdlBLzjACbp2HS7wxXzjDd8dPfCaWQnSlBKZ7o/s1600/002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1-b94HUnjfqOumFpeuFIZPWMJUfgjrC6qwtcdJZ9F3UDvyv5zJQSrEGC15_E9_wWPgtGbNfrkzTN4_lg4xp4FU0Ewx7L915JRDIYRYEdlBLzjACbp2HS7wxXzjDd8dPfCaWQnSlBKZ7o/s320/002.jpg" width="244" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1RzHy_-wYnr7WuT9PNmqrBUoDL2uyz4jYWncLdqK7unHajwdJYE5yOVjA8dNAlUfdYdvrKqcuEjQuVu_CxaA8aWOcHNDPTBZBCKAsBpAjVz5k-fTnZh3HePKvK-Uz0b-PGbLOByd_Dzo/s1600/003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1RzHy_-wYnr7WuT9PNmqrBUoDL2uyz4jYWncLdqK7unHajwdJYE5yOVjA8dNAlUfdYdvrKqcuEjQuVu_CxaA8aWOcHNDPTBZBCKAsBpAjVz5k-fTnZh3HePKvK-Uz0b-PGbLOByd_Dzo/s320/003.jpg" width="259" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKVLpexZBR9bBsEZeAA3oQYziK3ZqtmAxcHpAygYYlsD34xtf6yAa4KBJN5ImiwIqwJwaS_Z-llJuUKP6OIEqDgiipZT5YcnwDMLrncjONkjXSf1qS0-odr3cHP_Xg3tBcuUy_Ln0dM_E/s1600/004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKVLpexZBR9bBsEZeAA3oQYziK3ZqtmAxcHpAygYYlsD34xtf6yAa4KBJN5ImiwIqwJwaS_Z-llJuUKP6OIEqDgiipZT5YcnwDMLrncjONkjXSf1qS0-odr3cHP_Xg3tBcuUy_Ln0dM_E/s320/004.jpg" width="250" /></a></div>
<br />
---<br />
Hoy hablaremos de economía.<br />
"Abajo el capital!"<br />
Ejem... Sí, eso también, pero no era lo que quería decir...<br />
<br />
Hace unos días, un compañero de trabajo me preguntaba qué hacía un dibujante como yo de programador...<br />
(Gracias por el cumplido, por cierto)<br />
Los que me leéis hace tiempo, ya sabéis la respuesta; el arte no paga facturas.<br />
<br />
Y la siguiente pregunta es obvia: para que dibujar cómics, si no gano nada con ello?<br />
Ey, es cierto, qué hacéis que no estáis pagando por leer esto!??<br />
Pero la verdad es que dibujar ha sido una de mis mejores inversiones... aunque no hubiera ganado un euro.<br />
<br />
Y si queréis entender por qué, dejadme repasar mi curriculum...<br />
1997-1999: programador junior (en una caja de ahorros)<br />
2000-2003: programador (software de gestión)<br />
...de estos trabajos no queda nada en uso.<br />
<br />
2003-2007: programador senior (en videojuegos)<br />
Ya he contado esta historia: tres años y medio de trabajo desechados que no se han vuelto a usar.<br />
2008-2009: programador senior (también en videojuegos)<br />
Al menos de aquí sacamos algo terminado...<br />
<br />
...aunque no puedo jugar con él porque no tengo iPhone<br />
(mi móvil)<br />
Del resto de trabajos recientes, en fin... es trabajo y eso es bueno...<br />
...igual que para el resto del mundo, no?<br />
<br />
Esto es lo que nos enseñan de economía a la mayoría: a cambiar nuestro tiempo por un sueldo.<br />
A los demás, a arruinar países para hacerse ricos.<br />
Pero ahora no vamos a hablar de eso, verdad, Karl?<br />
<br />
Si yo dibujo cómics el resto de mi vida sin ganar nada por ello, sería una inversión ruinosa...<br />
Si eso es lo que crees, no seré yo quien os contradiga...<br />
...pero solo por completar, dejad que repase mi OTRO curriculum...<br />
<br />
1993-1995: La Canción de la Lluvia, con guión de Jaume Albertí.<br />
2002-2011: Huérfanos 1 a 4, con guión de Enric Pujades<br />
Eso, y todo el resto de ilustraciones, posters e historias que he hecho durante más de 25 años...<br />
...el 100 % de los cuales hoy son perfectamente vigentes.<br />
<br />
De ninguno de mis trabajos pagados puedo decir lo mismo.<br />
Y dejé dos muy bien pagadas cuando peligraba mi salud...<br />
...queréis que os hable de inversiones ruinosas?<br />
<br />
En su libro sobre la preocupación, Dale Carnegie explica como el estrés y la angustia pueden costar la salud, y una muerte prematura...<br />
...y que lo más importante es decidir cuánto estrés quieres invertir...<br />
...y dejarlo si superas el límite.<br />
<br />
Aunque esto es cierto para el trabajo, también lo es para otras inversiones.<br />
Invertir en una relación o amistad no correspondida...<br />
(Sexo? Por un cubata? Qué te has creído??)<br />
O en un hábito que te perjudica...<br />
(Puedo dejarlo cuando quiera)<br />
<br />
Cuando inviertes tiempo en una actividad recreativa, puedes hacer una buena inversión.<br />
Si lo que obtienes es entretenimiento y satisfacción (hey, he pasado la fase)<br />
...o una inversión ruinosa si te pasas del límite* (solo una fase más)<br />
* excepto para mis jefes, en mi trabajo vivimos de esto.<br />
<br />
Y de mi curriculum anterior, quién saca beneficio?<br />
Yo, y mis jefes, que sacan provecho de la inversión en mi aprendizaje por parte de los que hicieron que me quemara...<br />
Y a eso yo sí que lo llamo una inversión ruinosa.<br />
<br />
Si alguien me vuelve a preguntar qué hago dibujando a cambio de "nada"...<br />
...ahora ya lo sabéis. Y al contrario que mi sueldo de cada mes...<br />
...este beneficio durará para siempre.<br />
(aquí yace M.A., estimado artista, 1975-2135 - fecha estimada)<br />
<br />
A˙n así, mi mejor inversión no ha sido dibujar.<br />
Ha sido una que no me ha costado nada, pero que me da rentabilidad garantizada todos los días...<br />
...y hasta el infinito.M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-91842771108797004472012-02-21T08:48:00.006+01:002012-02-22T09:34:58.394+01:00Volies ser merda i no arribes a pet<div><span >(puedes encontrar la versión traducida al castellano al final)</span></div><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGHwArSK5nlrOYOJHFNIHshYqhVt9m5qvu3IiGIWEe1LNYUmJoEAXtuLP4dGMnd2LYha-RiMIoZ3C70Fg_DIj9IRdx_xO0lXsqrJEzkC8FC66T5p-XVPh5zMKn58BX8p1FKBxclpiviSY/s1600/001.jpg" style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><img style="cursor:pointer; cursor:hand;width: 298px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGHwArSK5nlrOYOJHFNIHshYqhVt9m5qvu3IiGIWEe1LNYUmJoEAXtuLP4dGMnd2LYha-RiMIoZ3C70Fg_DIj9IRdx_xO0lXsqrJEzkC8FC66T5p-XVPh5zMKn58BX8p1FKBxclpiviSY/s400/001.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711492795784480930" /></a><br /><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguIscqX0pW69DKzbYIHhUKKrBL7YTreWN2qawnp1oC_8Xj-PEagKMrG0y9rkBvA3Fppq-pGtImHcViiJu3BZc8tKgPu7SFfM63shIKK-tp4cmV-LNXb7qtBQEbRXBogoUgCdBkqMkZKD8/s1600/002.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguIscqX0pW69DKzbYIHhUKKrBL7YTreWN2qawnp1oC_8Xj-PEagKMrG0y9rkBvA3Fppq-pGtImHcViiJu3BZc8tKgPu7SFfM63shIKK-tp4cmV-LNXb7qtBQEbRXBogoUgCdBkqMkZKD8/s400/002.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711492819523631330" style="cursor: pointer; width: 298px; height: 400px; " /></a></div><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKK7wlSUgwFdsQl5HtUV58K_tnBL0lmFnlkjKhn6Ksk08dHhy5gNM_8s9VLr8W13zorlOUShGCfODT_wBMuCbByMrth-Odq3NvItc-hLgI32D626ZHDaNWjwQP308yv-bkd9nB_D9YaI0/s1600/003.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKK7wlSUgwFdsQl5HtUV58K_tnBL0lmFnlkjKhn6Ksk08dHhy5gNM_8s9VLr8W13zorlOUShGCfODT_wBMuCbByMrth-Odq3NvItc-hLgI32D626ZHDaNWjwQP308yv-bkd9nB_D9YaI0/s400/003.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711492850502567538" style="cursor: pointer; width: 298px; height: 400px; " /></a></div><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><br /></div><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOm_bIvGp1akoCby5d_fxy8KbhmFyTXdEmuayJmi7xfkBY3FtocpiTP_hC4R-f7XgyYZhhLVo2j9L7H-iiDXEUl_9yx2EMHoSs4ichAE5ySTDrTIV9FrrsCtKPxEl_4LX_Uze3H9lMgxA/s1600/004.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOm_bIvGp1akoCby5d_fxy8KbhmFyTXdEmuayJmi7xfkBY3FtocpiTP_hC4R-f7XgyYZhhLVo2j9L7H-iiDXEUl_9yx2EMHoSs4ichAE5ySTDrTIV9FrrsCtKPxEl_4LX_Uze3H9lMgxA/s400/004.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711492856678917906" style="cursor: pointer; width: 298px; height: 400px; " /></a></div><div style="font-size: 100%; font-family: Georgia, serif; "><br /></div><div> <p class="p1"><span >(traducción simultánea para lectores internacionales)</span></p><p class="p1"> <!--[if gte mso 9]><xml> <o:documentproperties> <o:revision>0</o:Revision> <o:totaltime>0</o:TotalTime> <o:pages>1</o:Pages> <o:words>413</o:Words> <o:characters>2358</o:Characters> <o:company>Digital Chocolate</o:Company> <o:lines>19</o:Lines> <o:paragraphs>5</o:Paragraphs> <o:characterswithspaces>2766</o:CharactersWithSpaces> <o:version>14.0</o:Version> </o:DocumentProperties> <o:officedocumentsettings> <o:pixelsperinch>96</o:PixelsPerInch> <o:targetscreensize>800x600</o:TargetScreenSize> </o:OfficeDocumentSettings> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>EN-US</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>JA</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:enableopentypekerning/> <w:dontflipmirrorindents/> <w:overridetablestylehps/> </w:Compatibility> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="276"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--> <!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Calibri;} </style> <![endif]--> <!--StartFragment--> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Hola, soy yo, M.A.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Creo que debo volver a presentarme después de tanto tiempo desde la última entrada.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Más de un año, de hecho. / Vaya, cómo pasa el tiempo.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Es un enfado* porque ahora pueden repasar mi lista de propósitos de año nuevo del 2011<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. ¿Se acuerdan? Novela gráfica / Presidente Toastmasters / 1 año con novia / 1 libro al mes / ejercicio 3-5 semanal / proyecto tecnológico.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Y resulta que no he cumplido ni la mitad.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Mi novela gráfica no está acabada. En el último recuento, me faltan <b>más de 120</b> páginas por pasar a tinta.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. De los doce libros que había de leer, sólo han sido <b>cuatro.</b><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Estoy en una forma física lamentable. En Enero cumplí <b>37 </b>con <b>80 kilos<i>.<o:p></o:p></i></b></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><b><i><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></i></b></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Aquel proyecto tecnológico todavía es eso – un proyecto.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Ya no estoy en Toastmasters. Y ya no tengo novia.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. ¿Entienden ahora por qué no he escrito más en este blog? (snif)<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Pues si es así, dejen de leer ahora mismo porque eso quiere decir que no me conocen en absoluto.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. El <b>2011</b> ha sido (¿me atreveré a decirlo?)…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. ¡<b>El P… mejor año de mi vida!</b><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. ¿Creen que exagero?<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Fui Presidente de mi club durante 6 meses, en los que crecimos como nunca antes…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Corrí mi primera carrera urbana de 10 Km.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Se publicaron mis primeros dibujos pagados…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. En el Salón del Cómic de mayo, conocí a algunos de mis ídolos…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Viajé a Dallas a la graduación de mi cuñado pequeño…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Justo antes de declararme a mi novia<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Lo que inició uno de los proyectos más complicados donde he participado…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. (Y eso que trabajé en Tragnarion)<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Montar una boda…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. En una ciudad que no es la mía…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. En cuatro meses<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. En fines de semana y entre semana de 7 a 9…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Con la mitad de los invitados viniendo de fuera…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Al mismo tiempo que me mudaba de casa…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Y planeando cuatro viajes…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Y además, cambié de trabajo.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3.¡ Ejem!<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Ah, sí. Y mi esposa lo organizó todo.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Todo eso puede sonar estresante, fueron muchos preparativos.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Hacer y deshacer muchas cajas, hacer y deshacer maletas…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Y muchas cosas tuvieron que quedarse en pausa en nuestras vidas…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Pero no me lo habría perdido por nada del mundo.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. OK. Quizás no he cumplido exactamente los objetivos que me había marcado<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Pero ¿Saben qué? Puede ser que todavía estoy a tiempo este año. He vuelto a dibujar, estudiar y hacer proyectos.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Vuelvo a leer cada día y a entrenar.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3. Y ahora ya no tengo prisa.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Porque cuando tienes que pasar toda la vida con la persona que quieres, ¿Quién tiene tiempo para buenos propósitos?<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2. Si les puedo dar un consejo, ahora que nadie nos escucha…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3… Que este año, y todos los que vengan, solamente tenga un propósito de año nuevo.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><o:p><span > </span></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >1. Ser felices. Dedicar el tiempo a las cosas que les gusten…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >2….Y a estar con las personas que estimas…<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; "><span lang="ES"><span >3… Todos los días de su vida.</span><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; "><o:p></o:p></span></span></p> <!--EndFragment--><p></p></div>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-46467375339500870212011-02-08T00:04:00.011+01:002011-02-08T00:28:19.811+01:00Moltes mosques arriben a matar un ase<div style="text-align: center;"><br /> <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXnmINGmLrsBZa6Ce54OiuY-gQeVtqJJtPlF4y_mOLFP-I3UMAponOIpT7yNiPCN-Cqa2RAhtdsHcOtsEOaZ8p59ShghAcpJTyp29sGbbOglAEuU_uWG_B8TCxC9RJFsLLmMa9_f0Tpes/s1600/001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571087478207701314" border="0" /><br /> <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2u4XAa_28ydQK78XRgZ0MgV7O_CU8YrqLnfzH8P3VJfdiOFlDrWMZbUZ2j4XbhLVWX9IDL71snCQomH8s47BK2uhIlHEJjiROr_XMNKsHfKlpDrYhZEJp1ZPtEZYpofuq2g89LFMaFoc/s1600/002.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571087643689494978" border="0" /><br /> <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLK9YcIpndrQMV21E5CVtMfoHEY5rpQuDeCtPMhD_hVawjGqxxm5HOrakFC48JiWeYHnjBe3aVAethXuQkM8xZTwQ5GP16ohcl65GqVShQyc142X_RkFCkjPSZ1jAAmnL-xcoEW9K4wS0/s1600/003.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571087645962337730" border="0" /><br /> <img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWh3vu2JM0wEzLfi5bXooDvpuwRZlP22e2kv58HRELMvXyj_qwvzr2f9mkoQxPRStq3ajLi5gvjIvL6WTxKkOArBUJ-eGCb_vSL_K7dZOVRfU55GO4lrZzQcn0GRLXYoNXfk6q_n_4qwE/s1600/004.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571087648697919170" border="0" /><br /></div><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:verdana;font-size:85%;" >* Aquest no em costarà massa. Ja m’han votat :P</span><span style="font-size:85%;"><br /></span><div style="text-align: left;font-family:verdana;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;color:transparent;" id="internal-source-marker_0.8001598241292022" ><br /><a style="font-family: verdana;" href="https://docs.google.com/document/d/11O-sdoQJ34CQdXbIRG7ivhhFKZuD3LSso8-MzEVIH_o/edit?hl=en"><span style="font-weight: bold;">Text original</span></a><span style="font-family:verdana;"> </span></span></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-family:verdana;font-size:85%;" >per als qui necessitau ajuda de Google.</span><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;color:transparent;" id="internal-source-marker_0.8001598241292022" ><span style="font-family:verdana;">qui necessitin ajuda de Googl</span>e :)<br /></span></span></div>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-59114331353736632682010-12-11T12:37:00.014+01:002010-12-11T12:46:20.995+01:00Allà on va sa corda va es poal<div style="text-align: center;"><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk3ZsuiyBZcWeC76Qmy8D1vOukhfVSP84rTOEzBznxnc13mwz_kH2HyCn4IWfAaQAF7voBNemvoWOD5yt6HgMLAEDY-eaTKyAfexqLX46njoEPjNTZ9daqHHjWn0zQ7q-QeheZ1-Rcbjc/s1600/tira-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549387831152495090" border="0" /><br /><br /><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfx9MtD3IFtjZzCZRLwOjP5U5Ps70KCTCWw3Xhwg7Xbmau8vP-fOU6Y2Z_WweJwtWs43ul-N5uH6qH_e5nMjqmR3pWw5LjYSBvyJyYWtVjVtkjuNNJf3t8htdhdCaG84R6VlHe77vqjlM/s1600/tira-2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549388151021396722" border="0" /><br /><br /><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjMZou0gWmMY_pGa7KxsIr0rKM5fM8y60ZkNFMhjKuksbq2QoaOGLxjoFV-OI8ZZaW5zLk6FPcLHvg6jM6xMnX6WCc5Ybh3Z3ZDUviAcWWsvPtqhCska66KDFN_Ug3tbwaAyoUBV7tYG8/s1600/tira-3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549388234496272514" border="0" /><br /><br /><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggrOdeDep4JUDq3MsZGFSqiUw7otHsJv0ZxYa4OfvyZl7s-4D1WMgnSkYnr8S2avNacMACxH9fFUGlYP3ID4sMekUZjWGX_2KFQfE9lGEV59wmRMKGBTnib0iPGgR7BfxmuPzIrs9_9VQ/s1600/tira-4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549388308007053154" border="0" /><br /></div><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: verdana;">* De fet no sé si és cert, però no n'he pogut trobar un altre, i sempre està bé dir que ets el primer en qualque cosa...</span></span>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8944704488777823275.post-58769171945903262212010-11-04T01:07:00.009+01:002010-11-04T01:23:38.848+01:00No m'hi duràs, a escoltar es sermó<span style="font-size:85%;"><span style="font-family: verdana;">Ja s'ha abaixat el teló, ja han sortit els crèdits, i els músics ja han fet dos bisos. Fins aquí el que ha donat de si el meu any de festa, creixement i emocions, i tots els que m'heu estat envejant ja podeu deixar de fer-ho: ara som un de vosaltres, m'he d'aixecar a les 7 del matí per anar a fer feina, i no precisament el que se'm dona millor fer, sinó el que ha estat possible. Però no voldria donar per acabat aquest període sense donar, a tots aquells que els pugui servir, qualcunes fonts d'inspiració.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Si heu estat seguint aquest blog des de fa temps, no se us haurà escapat que d'un temps enrera he estat expressant-me com una mescla de mestre zen, el senyor Miyagi, el Morfeu de Matrix i Groucho Marx. I no se us haurà passat que els temes de què he parlat són de la classe que es pot trobar en la secció d'auto-ajuda de qualsevol llibreria: </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2009/10/tu-que-ets-beneit-o-menges-merda.html">prendre decisions</a><span style="font-family: verdana;">,</span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2009/11/quaranta-anys-de-puta-i-encara-no-saps.html"> creences</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2009/11/ets-ben-curro.html">salut i físic</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2009/11/ves-ten-porgar-fum.html">resistència</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2009/12/de-ses-herbes-molles-sen-torquen-es-cul.html">amistat</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2009/12/arrencada-de-cavall-arribada-dase.html">productivitat</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/01/mes-fort-que-un-mac-de-torrent.html">relacions</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/02/no-te-pudira-sale.html">coratge</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/02/sempre-has-de-ficar-cullerada.html">socialització</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/03/lo-que-poc-te-costi-no-ho-planyis.html">atzar i destí</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/04/de-porcs-i-de-senyors-nhan-de-venir-de.html">estrés</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/04/gat-escaldat-fuig-daigo-calenta.html">doblers i valors</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/05/no-ho-crec-pare-que-vos-sigueu-deu.html">religió</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/06/no-hi-ha-juny-sense-sol-ni-nit-sense.html">objectius</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/06/no-hem-de-passar-sarada-davant-es-bou.html">oportunitat</a><span style="font-family: verdana;">, </span><a style="font-family: verdana;" href="http://vatuadellordie.blogspot.com/2010/06/ets-mes-viu-que-sa-cusseta-den-jaume.html">geni</a><span style="font-family: verdana;">, etc.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">I no us equivocaríeu, he après molt sobre creixement personal durant aquest any i mig i moltes d'aquestes idees les he tretes d'innumerables blogs, conferències i llibres. I per què, podeu demanar-vos, un home intel·ligent com jo necessita llegir en un llibre com viure la seva vida? Quin autor podria saber millor que jo mateix què puc fer-ne, de la meva vida en qualsevol dels seus aspectes?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Per suposat, tots els que em llegiu ja ho sabeu, com viure. Tots i cada un de vosaltres gaudeix d'una vida perfecta i equilibrada, plena de fortuna, felicitat i plenitud. I si no, és que estau treballant per aconseguir-ho. No us cal cap llibre ni cap seminari. Tot el que necessitau saber ja ho sabeu. L'única auto-ajuda que realment compta no vé escrita en llibres, sinó la que s'administra un mateix. Els llibres d'auto-ajuda són per crèduls, marujas i friquis.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Això era almenys el que pensava jo. No és que la meva vida fós com per tirar coets, ara fa uns tres anys. Però si no era capaç de fer-la anar bé jo mateix, no trobaria cap fórmula per fer-ho en un altre lloc, molt menys en un llibre o un blog. Això pensava, almenys, fins que vaig descobrir a </span><a style="font-weight: bold; font-family: verdana;" href="http://www.stevepavlina.com/">Steve Pavlina</a><span style="font-family: verdana;">.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Això va passar, quasi per casualitat, quan treballava a Tragnarion. L'estrés ja havia començat a fer mossa en la meva moral, i la meva productivitat estava baix mínims. Així que vaig fer el que qualsevol bon procrastinador faria en aquestes circumstàncies: cercar a Google. I qui sap per quina raó, la cerca que se'm va ocórrer fer va ser: “hard work”. Feina dura.</span><br /><br /></span><div style="text-align: center; font-family: verdana;"><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.google.com/search?q=hard+work"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Pol6H16_hPWqL3k1N0P3GQ2URXcBs7jyDuPdDc69x45LIz6Pk_AJpet02dtPwdX5NDzutdOt1X5bOf9BX6aZMVSBqPA16ytcXhag7y3UKfGgPLv_P4-4J2kZwLt-t-rdvatv3M-_gfg/s400/hardwork.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5535480809875391298" border="0" /></a><br /></span></div><span style="font-size:85%;"><br /><span style="font-family: verdana;">Encara avui, l'article d'Steve Pavlina sobre aquesta qüestió, part d'una sèrie sobre l'auto-disciplina, és el primer resultat de la cerca. Va ser el primer article de Pavlina que vaig llegir, i no va ser el darrer que en vaig llegir aquella setmana. Amb creixent curiositat i fascinació, vaig llegir-me dotzenes d'entrades dedicades a temes diversos de creixement personal, i qualcunes d'aquestes han acabat per convertir-se en referents meus. Dels articles vaig saltar als podcasts i d'aquí als llibres.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Aquests darrers anys he llegit almenys una dotzena de llibres (qualcuns dues vegades) sobre temes que podrien etiquetar-se com a d'auto-ajuda, a més de nombrosos articles a blogs. I per què? Què he pogut descobrir en aquestes lectures que no fós prou evident?</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Tant trist, i exagerat, com pugui semblar, he descobert que anava ben errat en qualcunes de les coses més importants que creia sobre la vida. He llegit amb incredulitat sobre coses que no pensava que es posguessin aprendre als llibres: sobre l'amistat, l'efectivitat, la proactivitat, el coratge, els sentiments, les relacions, la fortuna i la felicitat; i també sobre la por, la negavititat, el victimisme, la culpa, la desesperació, l'estrés i la desgràcia. I gràcies a totes aquestes lectures, he après a mirar el món amb uns altres ulls. No he estat capaç de canviar el món (encara) però almenys sí que estic començant a comprendre millor com funciona en realitat.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Però no vull que sembli que aquesta nova actitut l'he apresa llegint llibres i escoltant seminaris. Abans, tot el meu sistema de creences es va haver de col·lapsar baix l'evidència de que hi havia qualque cosa que anava molt malament, i que es va fer prou evident ara fa tres anys, en una petita ciutat d'Irlanda del Nord. I després d'obrir-me a la possibilitat d'aprendre sobre totes aquestes coses, no les he acceptades només per haver-les llegides (quina classe d'escèptic seria, si no?), sinó que les he posat a prova i experimentat. El resultat, ha estat el període més emocionant, fructífer i feliç de la meva vida – de bon tros. En els texts només he trobat les receptes, a jo m'ha tocat cuinar.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">I avui, després de tots aquests mesos de creixement i experimentació, vull tancar aquesta temporada que he tancat aquesta setmana reincorporant-me al món laboral compartint la meva petita biblioteca de creixement personal amb vosaltres, no per que la necessiteu (no tenc cap dubte de ja que teniu tot l'èxit i felicitat que podríeu demanar) sinó per donar-vos a conèixer qualcuns dels autors que m'han inspirat a veure la vida amb un color diferent.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Venint d'on jo venia, a jo aquests autors realment m'han canviat la vida. Potser hi podríeu trobar qualque inspiració vosaltres – qui ho sap?</span><br /></span><ul style="font-family: verdana;"><li><span style="font-size:85%;">Dale Carnegie, <a href="http://www.amazon.co.uk/How-Win-Friends-Influence-People/dp/0091906814"><span style="font-style: italic;">“How to win friends and influence people”</span></a> (1931), <a href="http://www.amazon.co.uk/Worrying-Start-Living-Personal-development/dp/0749307234"><span style="font-style: italic;">“How to stop worrying and start living”</span></a> (1944). Amb només un o dos llibres de Carnegie, ja hauria tengut prou materal per a canviar la meva vida. És l'autor clàssic de la literatura de superació personal, i encara que ténen regust d'antic (ja ténen uns anys, després de tot) tot el que Carnegie va escriure es pot trobar avui, explicat amb molta menys eloqüència. Del primer he après a tractar amb la gent de forma molt més efectiva. Del segon, a gestionar les emocions negatives d'estrés i preocupació. Imprescindibles.</span></li><li><span style="font-size:85%;">Susan Jeffers, <a href="http://www.amazon.co.uk/Feel-Fear-Anyway-Anniversary-phenomenal/dp/0091907071"><span style="font-style: italic;">“Feel the fear and do it anyway”</span></a> (1987). El text on he trobat escrit amb una precisió quasi inquietant les meves emocions quan m'enfrontava a multitut de situacions i circumstàncies de la meva vida, en pràcticament totes les àrees: la por pot ser pràcticament el nostre propi pitjor enemic per a viure una vida completa i conscient – i jo en tenia un màster, en això. Seguirà essent el meu enemic durant molt de temps, però ara ja sé com fer-li front.</span></li><li><span style="font-size:85%;">Stephen Covey, <a href="http://www.amazon.co.uk/Habits-Highly-Effective-People/dp/0684858398"><span style="font-style: italic;">“The Seven Habits of Highly Effective People”</span></a> (1989). Aquest és un llibre tan popular, tan citat, tan llegit i en realitat tan desconegut, que mai està de més tornar a llegir-lo i recomanar-lo. La recepta per una vida efectiva, en set lliçons mestres que et proporcionen un model completament nou d'experimentar l'existència, un nou paradigma a tots els nivells. Imprescindible, almenys, conèixer-lo.</span></li><li><span style="font-size:85%;">Susan Leiberman, <a href="http://www.amazon.co.uk/Joy-Burnout-How-World-Beginning/dp/0955545609"><span style="font-style: italic;">“The Joy of Burnout” </span></a>(2002). Aquest és per suposat una recomanació personal, una guia de viatge per al camí sense retorn que va de l'estrés a una vida completament nova més enllà de l'eficiència, les obligacions i la reputació. Només per a persones atrapades en una feina o situació personal que els ha duit a un carreró sense sortida. Aquest és un mapa per a tornar al lloc d'on veníem: al centre de la nostra pròpia felicitat.</span></li><li><span style="font-size:85%;">Steve Levinson, Pete Greider, <a href="http://www.amazon.co.uk/Following-Through-Revolutionary-Finishing-Whatever/dp/1588321797"><span style="font-style: italic;">“Following Through”</span></a> (2007). Si hagués de dir quin dels llibres que he llegit enguany m'ha deixat més empremta, seria aquesta guia sobre les bones intencions, els mites sobre la força interior i la voluntat, i les eines realment eficaces per a acabar allò que començam i dur a terme allò que ens proposam. L'única guia pràctica que conec sobre la vertadera eficàcia – si qualcú vol una recepta real per a l'èxit de les seves intencions, que sigui aquesta.</span></li></ul><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: verdana;">I fins aquí. Segur que hi ha molts més llibres i autors que podria haver citat, però el meu propòsit no ha estat en cap cas fer-me un expert en el món de l'auto-ajuda. Per tot el que a jo respecte, només hi ha una persona a la que m'interessa (i som capaç) d'ajudar, i és a jo mateix. I amb mitja dotzena de llibres en tenc més que prou per a tota una vida.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Potser un dia tornaré a llegir sobre aquestes coses, però no vull fer-ho sense abans posar a provar l'eficàcia a llarg termini d'aquestes lliçons. Però si a qualcun de vosaltres li agradaria recomanar qualque autor, llibre, blog o el que sigui que ens podria resultat a tots d'inspiració, que no ho dubti i ho digui als comentaris.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">El que no vull deixar sense comentar són aquests altres llibres, que solen compartir secció a les llibreries amb aquests que he resenyat, i que segurament són responsables de la mala fama que l'auto-ajuda té entre el públic en general (i jo mateix en particular). Són allò que en diuen llibres de creixement espiritual i new age, un matxembrat de creences pseudo-filosòfiques i metafísiques, escrites sovint per autors sense més formació que la seva pròpia imaginació, i que no són més que un rosari de supersticions i rituals disfressats de nova ciència – sobre energies de l'univers, el destí, guies espirituals, mètodes d'adivinació, diverses formes de meditació, i per suposat aquesta farsa col·lectiva de sorprenent (i un punt ofensiu) èxit mediàtic titolat </span></span><span style="font-weight: bold; font-family: verdana;font-size:85%;" >The Secret</span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: verdana;"> amb la seva “llei de l'atracció”, una fal·làcia victimista segons la qual tot el que ens passa a la vida, bo o dolent, ho atreim a nosaltres amb els nostres pensaments – una idea que a més totalment delirant, pot conduir a persones ja prou desesperades a la culpa i la impotència</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Tothom és lliure de triar en quines tonteries vol creure, per suposat (i no tornaré a xerrar de religió, que ja n'he parlat prou), però si als autors d'aquests llibres, iguals que a tots els presumptes gurús, vidents, il·luminats i totes les diferents variacions de guia espiritual els fessin una prova per a demostrar que allò de què parlen és real i funciona, tots aquests llibres acabarien a la secció de fantasia, on realment pertanyen.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">Si realment estau interessats en noves idees sobre com gaudir de la vostra vida, la vostra feina, les vostres relacions o els vostres somnis, podeu estar segurs de que en trobareu en multitud de llibres i altres publicacions. Però crèixer, superar-se i realitzar-se no és una tasca fàcil que es pugui aprendre amb unes quantes lliçons ràpides apreses a llibres i seminaris. És una tasca llarga, feixuga i sovint frustrant. És la tasca d'una vida completa, viscuda sense límits al que podem aconseguir. Jo almenys, no puc imaginar res més important que fer amb la meva.</span><br /><br /><span style="font-family: verdana;">I tu?</span></span>M.A. Garcíashttp://www.blogger.com/profile/11002784409039192359noreply@blogger.com3