Vatuadell or die: Per fer es colló no fan pagar res

(versión en español para lectores internacionales, aquí)

És 1 de setembre una altra vegada. I tal dia com avui fa 10 anys, un nou estudi de videojocs va posar-se en marxa a un lloc tan improbable com Mallorca, just el lloc on vivia un jove (bé, no tant) de 28 anys que 15 anys enrera havia desitjat dedicar-se a programar videojocs. I amb aquesta estranya fligrana del destí, la meva inesperada i tardana carrera de desenvolupador de videojocs va posar-se en marxa. Mai hauria pogut imaginar totes les forces que aquell dia es van posar en marxa, i que al cap del temps m'han conduit on estic ara, tant personal com professionalment.

Però no vull celebrar aquest 1 de setembre rememorant el passant (si més no, perquè ja ho vaig fer) sinó planejant el futur. I demanant la vostra col·laboració per escriure les pàgines dels propers 10 anys de la meva vida, començant a comptar des d'avui. Avui faré el que molt poca gent s'atreveix a fer els caps d'anys: publicaré els meus desitjos d'any nou (d'any acadèmic en el meu cas) i tot el que heu de fer vosaltres és ser-ne testimonis, i contribuir a la presió social per a obligar-me a complir-los.

Sí, ja sé que hem jugat a això abans, però és que és 1 de setembre! I a la meva vida, totes les coses bones (i qualcunes de lamentables) han començat tal dia com avui. Jugam? Idò aquí els teniu:

Els meus propòsits d'any nou 2013-2014

1. dieta i exercici

Des del passat mes de desembre, que bàsicament el vaig passar menjant, la meva forma física ha anat a menys. La darrera i traumàtica experiència d'assejar-me roba que em quedàs més o manco ajustada al cos m'ha fet acceptar finalment això: necessit posar-me en forma. Em vaig casar amb 74 Kg i des de llavors no he tornat veure aquesta xifra a la bàscula.

He començat un règim de dieta i exercici estrictes, amb la intenció de davallar, i estabilitzar-me, als... 70 Kg, una xifra que no he pesat en tota la meva edat adulta. I vull aconseguir això per quan compleixi 40 anys, d'aquí a exactament 1 any, 4 mesos i 10 dies.

2. lectura

Pot semblar ridicul haver de posar això en una llista, però el darrer llibre que he acabat m'ha costat un any d'acabar. Val que ha estat l'any en què he acabat la meva novel·la gràfica, però també és l'any del mes de vacances als EUA i Mèxic, d'esperes al tren, i de llargs cafès al bar.

Per tant, i començant pel llibre que començaré en acabar d'escriure això, m'he proposat llegir no menys d'un llibre cada mes. I no valen llibres de la feina ni còmics, vull dir novel·les de les que et fan mal si et cauen al peu. I si a més puc llegir les dotzenes de còmics pendents, val com a bonus.

3. còmic

Després del temps que m'ha costat acabar la meva novel·la gràfica, pensaríeu que n'estava fart per una llarga temporada. Jo també ho pensava, però la veritat és que em mor de ganes de comenar el següent projecte.

I com ja havia promès, aquest serà el número 5 de Huérfanos, la sèrie que vam començar n'Enric i jo fa més de 12 anys, i amb aquest número romprem la maldició de les publicacions amateurs. El número està escrit, tendrà unes 25 pàgines i encara que no sembli un repte gaire gran, recordau que vaig tardar 7 anys en dibuixar el número 4, i que el meu guionista està treballant en dues obres més a la vegada: una per publicar, i una altra que ha d'alimentar, educar i canviar els bolquers.

Huérfanos 5 ha d'estar acabat i publicat a finals de juny del 2014.

4. dibuixar

No, no m'estic repetint. L'experiència més frustrant de la meva novel·la gràfica ha estat dibuixar-la a la manera tradicional, a llapis i tinta. En el món on vivim, tot això és temps tudat de forma inacceptable, quan la meitat de la feina la pot fer una màquina.

I per això aquest és l'any, amics meus, en què aprendré a dibuixar digitalment. Des de que vaig fer un curset d'il·lustració amb Photoshop l'estiu passat, ja he començat, netejant i composant amb el les pàgines de la novel·la a l'ordinador, però ha arribat l'hora d'aprendre a fer còmics sense embrutar-se les mans de tinta... excepte potser el Huérfanos, que ja no hi seré a temps de dibuixar-lo directament en digital. Però d'aquí al setembre de 2014, tenc intenció de ser capaç de fer un còmic completament en photoshop (o illustrator, o manga studio, o el que sigui). I també a color!

5. feina

Encara que sembli que no m'hagui de quedar gaire temps, encara he guardat espai per seguir creixent en la meva carrera. M'agradi o no acceptar-ho, després de 10 anys és evident que he fet de programar videojocs la meva professió, i no tenc intenció de quedar-m'hi estancat, tant per no avorrir-me, com per estar preparat pel que sigui que m'esperi d'aquesta feina al futur.

Hi ha vàries àrees on vull millorar els meus coneixements i habilitats tècniques, però no les puc compartir tant perquè no n'entendríeu res, com per no violar la clàusula de confidencialitat del meu contracte. Així que aquesta queda entre el meu cap i jo, però en un any vull dominar una nova àrea de experiència a la meva professió, de la qual qualque dia esper poder-vos-ne contar coses.

I així és com comença aquest nou any acadèmic, amic meus! Sense consells, sense reflexions i sense històries personals, només amb deures i projectes probablement inassolibles. Voleu apostar a que no ho aconseguiré? I encara més, us atreviu a fer el mateix amb els vostres projectes?

Ja m'imaginava jo que no. Pussies...

PS. si us pensau que aquesta és una llista llarga i poc realista, no està de més que sapigueu els projectes que he deixat fora per falta de temps: