divendres, 26 de setembre del 2008

Ahora va de bo, que de bo va

No idò i si! No, no us heu equivocat de blog. Si escric en català, és que ja visc a Barcelona, i al contrari que l'any passat a Derry, si no he escrit en quasi un mes ha estat perquè tot ha anat bé, la ciutat, el pis, la feina, els amics que he estat fent, i els que ja m'han vengut a visitar. No ho hauria pogut planejar millor, però per a mantenir aquest post breu, me limitaré a resumir.

Setmana 1 – Tornem-hi torna-hi
El dia d'arribada a Barcelona va ser molt mogut perquè no havia dormit massa, ni massa bé, però gràcies a això el viatge en vaixell el vaig passar dormint. I com que encara era agost, vaig trobar molt poc tràfic per arribar a L'Hospitalet, on estic vivint. I tot hi havia un “càrrega i descàrrega” lliure bé davant de la porta, cosa que me va estalviar molts de maldecaps. Vam començar bé, i vaig passar la resta de la setmana passejant i instal·lant-me. Mudar-se de ciutat tenint feina i casa fa que tot sigui molt més fàcil. Prenc nota per si ho he de tornar a fer.
I aquesta setmana me vaig perdre les festes de Gràcia. Vaig badar.

Setmana 2 – Salut i feina (i un bon forat per guardar s'eina)

Va arribar el dia més temut – tornar a la feina després de deu llargs mesos. Per més que havia procurat estar actiu i reciclat, tenia totalment oblidat el ritme d'una jornada laboral. Els primers dies van ser durs, però el tercer dia ja estava escrivint codi com un campió. La raó és tant que em va resultar prou simple com per aprendre ràpid, com que he aterrat a la meva nova feina enmig d'una beta (explicació pels qui no sabeu què és una versió beta: si ets administratiu, és l'equivalent a un tancament comptable, si ets professor, és com uns examens finals; si ets actor porno, és com fer l'escena de l'orgia). Així que encara que l'hora oficial de sortir siguin les 6 i mitja, ja he agafat el (mal) costum de sortir una hora (o dues) tard a diari. Però només fins que passi el període de prova, o tanquem el joc. O això esper...
I per cert, l'11 de septembre, festa nacional de Catalunya, el vaig passar fent feina. Mal senyal...

Setmana 3 – IKEA i jo

Una vegada confirmat que ens quedàvem a viure al pis de l'Hospitalet, era hora de comprar equipament d'oficina per a poder treballar còmodament. I tenim un IKEA aquí devora, així que vaig decidir reviure els quatre anys que faig fer feina a dues passes de l'IKEA de Mallorca (i si llegeixes això, ja saps perquè). Tant, que intentant aconseguir la cadira d'oficina perfecte, vaig acabar anant a l'IKEA ni més ni menys que cinc vegades en menys de dues setmanes. No vaig aconseguir la cadira, però ja m'he cansat de l'IKEA per tota la resta de temps que visqui aquí.

Setmana 4 – Des de Mallorca amb amor
Ni un mes a Barcelona i ja m'han vengut a visitar (hola Isa!), amb tanta sort que ha coincidit amb les festes de la Mercè, i hem pogut anar de museus de franc, veure castellers en directe, sortir de festa per la ciutat i aprofitant l'excusa d'acompanyar a la meva encantadora convidada a fer turisme varem fer les dues aturades que me vaig saltar quan vaig estar de viatge per aquestes terres: el museu Dalí de Figueres i Cadaqués. Però això serà material per un altre post (amb fotos).

Però tot això no té tanta importància com la meta personal que m'he marcat, superat el meu rècord de permanència fora de Mallorca. I després de Derry, aquesta aventura no s'acabarà fins que pugui tornar a agafar un avió sense retorn a l'estranger, i m'hi quedi tant de temps com hi tengui feina. La darrera oferta va ser per anar a Montreal, i em va fer mal rebutjar-la. Però segur que tornaré a tenir l'oportunitat, i que la propera vegada no dubtaré d'acceptar.

Però de moment, gaudirem de Barcelona mentre duri. Hi estau tots convidats.