dijous, 31 de desembre de 2009

Arrencada de cavall, arribada d'ase

Estic de celebració, just he acabat les 100 primeres pàgines (a llapis) de la meva novel·la gràfica! Ara només me'n queden les altres 80. Quan els explic als amics el que estic fent, el comentari més habitual que em fan és: com ho fas per seguir endavant sense desmotivar-te?

La resposta és evident: una pàgina cada vegada.

És curiós que aquesta obvietat se li escapi a tanta gent, que evita abordar projectes massa ambiciosos, amb l'excusa de que els requerirà molt de temps acabar-los. I és cert, qualsevol projecte vertaderament important requireix temps. I què? Tens la resta de la teva vida per acabar-lo. O és que tens qualque cosa millor a fer?

El principal problema que tots tenim per a dur a terme projectes grossos, és la impaciència, i l'anticipació de tot el patiment i esforç. I certament, si intentam abordar un objectiu a llarg termini des d'aquesta perspectiva, i no tenim cap obligació de fer-lo, tots sabem com acaben aquests objectius. Després de tot, “el camí de l'infern està empedrat de bones intencions”.

Jo era dels que solia queixar-me quan no dibuixava de que el projecte era massa ambiciós, o de que no em sentia inspirat. Per sort, una vegada em van donar un bon consell sobre això: la inspiració consisteix en fer feina cada dia. No és com si Déu et tocàs amb un dit i de sobte et sentissis miraculosament inspirat, sinó que si t'hi poses a diari, uns dies faràs millor feina que d'altres, però estadísticament, el progrés serà millor que si no fas res “per falta d'inspiració”.

I per experiència, sé que el resultat promig tendeix a millorar: una de les meves pàgines dolentes d'ara que dibuix tots el dies (sis dies a la setmana) és molt millor que les de quan ho feia esporàdicament. Ara ja sé que la “falta de inspiració” és pura mandra, i que no existeix tal cosa si de veres ets un artista.

Per cert, la persona que em va donar aquest consell ja no dibuixa, mai; “qui molt xerra, qualcuna n'erra” ;)

Per altra banda, encara que la motivació no sigui excusa, tots som culpables de perdre de vista les bones intencions de tant en tant. És clar que quan has deixat la feina per poder fer una cosa, cada matí just despertar-te tens un recordatori permanent del que hauries d'estar fent. Però per si de cas, és important mantenir un cert nivell de control sobre el teu progrés, sobretot quan la teva data de lliurament no la marquen els editors, sinó els estalvis minvants del teu compte bancari.

És per això que (i en això se'm nota el background d'enginyer) tenc a la vista al meu estudi un full de progrés on vaig registrant puntualment les pàgines que vaig acabant, tant a llapis com a tinta. Ara mateix té aquest aspecte.


Ja he advertit que aquest era un projecte ambiciós, com qualsevol cosa que val la pena a la vida. I aquesta senzilla eina de control ha estat tan efectiva, tant per la meva disciplina com per mantenir present els meus objectius, que vaig decidir també aplicar-la a la resta del que faig.

Això ho faig a través del que en diuen un self-assessment, és a dir una auto-avaluació de diverses àrees de la meva vida, que em mantengui constantment informat, i conscient, de com em van les coses. Es tracta d'un breu formulari el qual emplèn totes les setmanes (normalment el diumenge vespre) contestant una sèrie de preguntes sobre les àrees de la vida que m'interessa mantenir vigilades. Per a la vostra curiositat, aquest formulari va així:

  • Quants dies m'he aixecat més tard de les 8, o anat a dormir més tard de les 12?
  • Quantes pàgines he dibuixat a llapis? I a tinta / photoshop?
  • Quantes hores de treball informàtic he fet?
  • Quantes vegades he menjat fora de casa, o en excés?
  • Quantes vegades he fet exercici?
  • He reduit de pes, o m'he mantigut per davall dels 75 Kg?
  • Quantes despeses excepcionals he fet?
  • Quantes hores he dedicat a veure la tele, o jugant a la consola / PC?
  • He estat al dia del correu / blogs / notícies?
  • Quant de temps he dedicat a llegir llibres / còmics?
  • M'he posat en contacte amb algun/a amic/ga amb qui fa temps que no xerrava?
  • Tenc l'habitació recollida / la roba neta / necessit afaitar o tallar el cabell?
(si alguna d'aquestes preguntes resulta sorprenent, és perquè es tracta d'objectius que m'he posat, o d'hàbits que tenia tendència a descuidar, sobretot quan treballava)

Del que es tracta és de demanar-se, amb tota honestedat, què tal ho estàs fent en les coses en què saps que necessites mantenir ordre. Després d'emplenar-lo, escull les dues o tres on estic pitjor, i faig el propòsit de donar-los una major atenció durant la setmana que entra.

Els resultats d'aquesta revisió periòdica han resultat espectaculars. Les primeres setmanes era més un passa-temps, però l'enèssima vegada que et demanes si tens la teva habitació endreçada, la teva atenció cada vegada que hi entres canvia, i al final la pressió interna (saps que hauria d'estar fent una cosa, però no l'has feta) acaba per fer-te actuar.

Us sembla una mica exagerat, tot això? Tenint en compte que molta gent no sabria dir ni quin és el saldo del seu compte bancari, esperar saber què tal ho estan fent a la vida en general pot semblar esperar massa.

Però la meva vida no és un concurs de popularitat, per mi del que es tracta és de mantenir un alt nivell de disciplina, garantir tant l'efectivitat com una certa satisfacció personal, i això mai ens vé donat de fora. No és el camí fàcil, però és que el camí fàcil ja sé on condueix. I per fer el camí difícil tenc la resta de la meva vida.



And you know that when the truth is told
that you can get what you want or you can just get old
You're gonna kick off before you even get half through
Why don't you realize, Vienna waits for you
Billy Joel, “Vienna”

Dedicat a tots els bons propòsits d'any nou que van morir massa joves.
Feliç 2010 a tots!

5 comentaris:

marguis ha dit...

Molts d'anys!!!
I espero ser una beta tester de sa teva novela... be o una gamma tester... omega tester?

Anna M. Vives ha dit...

Full de progrés...I després ens titllen de bojos als altres...En fi, sort que la resta de carallots en tenim prou amb un no-full i els pinzells espargits per la taula.
Bon any i propòsits! ;)

amelche ha dit...

Yo soy incapaz. De programar todo, sí, de cumplirlo, no. Feliz cumpleaños con retraso, que creo que ha sido esta semana.

Voltorine ha dit...

A mi quien me dijo esa frase fue mi mejor profe de dibujo "Carmen Crespi" Y no solo me la decia a mi sino a toda la clase.
Y un dia quedamos (cuando vengas) para tomar algo y te doy mis explicaciones de porque no dibujo.
Y animo! Que no te pase lo que a mi.
XDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

MAGarcias ha dit...

@marguis: revisa el teu correu, t'agradarà veure que t'he fet cas ;)

@anna: el mateix per tu ;)

@amelche: gracias, sí que fue la semana, lo pasé genial y muy bien acompañado. Suerte con tus propósitos de año nuevo, y recuerda: si no puedes con todo, empieza con cosas pequeñas, verás que luego se vuelve más fácil.

@voltorine: tio, jo que intentava mantenir la teva identitat en secret!! :) No m'has d'explicar res home, que no veus que jo vaig estar un munt d'anys sense dibuixar, i que som la persona menys indicada per anar donant lliçons, jo ara? Gràcies pels ànims, a veure com surt.