Si sa fortor fós boira, no hi voríem

Vatuadell, saps que en feia de temps, que no escrivia. Ha estat un mes llarg i complet, i tenc massa coses per contar, així que miraré de ser telegràfic per no avorrir-vos. La primera, deixau que presumeixi per una vegada d'una cosa que he fet bé, enlloc de seguir desgranant les meves ficades de pota. Es titula Hero of Sparta, i va obtenir un 9 el passat dimarts a ign.com (la millor puntuació d'un joc d'iPhone fins ara). Aquí teniu el video per als qui encara no us he donat la pallissa:

I ara que ja he complit amb el meu ego, aquest post és el pagament d'un deute amb la meva amiga Ana, a qui he deixat massa oblidada aquestes darreres setmanes. Per si encara no ho havia contat, a la meva il·licitana favorita la vaig conèixer a través del seu blog, quan cercava dades sobre Derry, on ella havia viscut uns anys enrera. Podria dir-se de fet que és el millor que n'he tret de la frustrada experiència de Derry, així que ho considerarem un senyal del destí que haguem tengut oportunitat de conèixer-nos en persona.

La visita a Elx em va resultar d'allò més educativa, supòs que el fet que n'Ana hagués estat informadora turística va ajudar molt. Coneixia tots els racons i les històries, i la mateixa ciutat compta amb no poques sorpreses, incloent el fet que hi hagi quasi més palmeres que habitants, que s'hi representi una obra sagrada des de fa vuit segles ininterrompudament, o que una de les icones de la ciutat, la Dama d'Elx, no només no ha estat a la ciutat més que durant uns mesos fa uns anys, sinó que amb tota probabilitat ni tant sols és una dona. I supòs que podria seguir desgranant els encants d'aquesta petita gran ciutat, però em limitaré a recomanar-vos fer una visita. Això sí, sense n'Ana, no serà el mateix. Ana: Moltes gràcies, tia, i esper que ens tornem a veure ben aviat, que això s'ha de repetir.

(això sí, passar set hores i mitja a un Talgo entre Barcelona i Elx és la classe de tortura que no li desitjaria al meu pitjor enemic. Supòs que era la penitència que en tocava complir per a tenir un bon cap de setmana, però la propera vegada, agafaré l'Euromed)

I en fi, podria contar moltes coses més però ja se'm va fent llarg, així que només contaré a qui interessi que em queda una setmana a Barcelona, que després estaré a Mallorca a tres setmanes, i que podria ser que el gener sigui el meu darrer mes per aquí, si les coses es desenvolupen com em tem que ho faran. Almenys aquesta vegada no serà una fugida com allò de Derry.

Però si voleu saber més, haureu de seguir llegint...