Mirau quin pebre li fa coure es cul

En primer lloc, bon any a tots! Aquest primer post del 2009 està dedicat a na Laura, que no sé qui és però que és la propietària de la connexió wifi que vaig estar usant durant els meus 18 dies de vacances a Mallorca. Gràcies a ella vaig poder llegir el meu correu però per desgràcia mai durava prou com per escriure un post sencer al blog. Així que fa més d'un mes que no havia escrit res, així que miraré de ser breu.

Fet 1: Abans de les vacances, vaig celebrar l'arribada del nadal dues vegades amb els meus companys de feina, una oficialment i convidats per l'empresa, l'altra entre colegues i, el més important, sense que el nostre estimat cap estigués allà per enterar-se del que vam dir d'ell. A més de la bona connexió amb els meus companys, a destacar el local del Raval on vam acabar fent uns beures a les 2 de la matinada, un bar gay anomenat “El Burdel” on els cambrers anaven trasvestits. No tenc paraules per a descriure l'experiència. L'heu de veure en persona.

Fet 2: Mallorca pot acabar per ser un lloc molt avorrit en hivern si no hi tens res a fer. D'entrada, em vaig posar malalt només arribar-hi i el costipat em va durar tota la setmana de nadal. Després, la retrobada amb els amics i les diferents celebracions van fer que valgués la pena al final, però al final tot avorreix. I, sense tenir connexió a Internet ni una taula on estudiar, no vaig poder dedicar-me a res útil del que m'havia proposat. Però vaig acabar-me de llegir la sèrie de còmics que havia deixat a mitges l'estiu passat, això sí.

Fet 3: Vaig fer l'horabaixa del dia de Nadal a un bar de heavies on vam participar en un quiz per equips, amb preguntes nadalenques i frikis a parts iguals. I gràcies a preguntes com “Cómo se llamaba el edificio de Jungla de Cristal” o “Qué ponía en el botón que hacia volar al coche fantástico” vam guanyar. Reivindicació des d'aquí dels coneixements inútils.

Fet 4: La nit de cap d'any vam anar a una antiga talaia costanera a la tramontana mallorquina, des d'on no hi havia gaire vista però sí bona companyia i una xocolata excel·lent. Gràcies des d'aquí a en Martí, na Noelia i na Cecília per haver ajudat a fer durar la nit fins la sortida del sol, cosa que no havia aconseguit des de feia molts d'anys.

Fet 5: La nit friki de les festes la vam fer a ca en Musa i en Flofly (no sé en quin moment vaig començar a conèixer els meus amics pel seu nick, però és el que hi ha) on ens vam dedicar a rememorar la nostra infància fent una (per desgràcia breu) marató de velles pel·lícules vuitanteres: Willow, La Princesa Prometida i sobretot, Los Goonies! Als amfitrions, així com a en Piotor, na Marga, en Muzzol, i tots els altres, gràcies per apuntar-vos a participar a la meva modesta iniciativa.

Fet 6: Em vaig passar totes les vacances esperant un e-mail que no arribava. Quan he tornat he aclarit que eren ells qui estaven pendents del meu e-mail, i ara que l'he enviat torn a estar pendent d'ells. Almenys tenc bones vibracions, les necessàries per fer el que he de fer. I no contaré més de moment a l'espera de més notícies. Seguiu atentament aquest blog per més novetats. Però a les persones que em llegeixen i a qui no vaig tenir l'oportunitat de veure'm aquestes festes, que sàpiguen que potser tardaran a tornar a tenir l'oportunitat.

I fins aquí les novetats. Bé, encara que no sigui novetat, avui som oficialment un any més vell, i he de donar les gràcies als meus encantadors veinats pel dinar i per haver-me fet sentir com a casa, sobretot si com em tem em queden pocs mesos, si no setmanes, d'estar-me aquí. Ara que ja he passat els 33 i sobreviscut al meu viacrucis particular, qui sap on em durà la vida una vegada que he decidit deixar de lluitar contra la corrent.

El meu desig d'aniversari és una cita que us dedic a tots vosaltres:

“If you deliberately set out to be less than you are capable, you'll be unhappy for the rest of your life”

- Abraham Maslow