diumenge, 8 de febrer del 2009

Això és de pell de fava de cotxer

El propósit original d'aquest blog era contar-vos com era la meva nova vida a un lloc estrany i diferent. Ara que la meva vida a Barcelona ha deixat de ser una cosa estranya i diferent per passar a ser senzillament el que faig, no sent aquella necessitat que vaig tenir a Derry d'escriure a diari per a contar tot el que m'anava passant. Ara em passen deu vegades més coses que en tot l'any passat, però simplement ja no els don tanta importància. Un s'avesa a tot, fins i tot a l'extraordinari.

Per exemple, vaig tenir un viatge, improvisat i quasi precipitat a València fa tres setmanes, que sense cap pla concret va acabar essent una experiència inoblidable – moltes gràcies Cris, Noelia, José Antonio, Julio, David, Sara i Fernando, els millors companys de viatge que hauria pogut desitjar, i un agraiment molt especial per n'Ana, que es va molestar a venir des d'Elx per a fer-me de guia i fer d'aquell un dissabte tant especial.

(novament, el punt fosc el va posar el cony de tren; aquesta vegada va ser l'Euromed que va fer dues hores tard per culpa del mal temps, això ja comença a ser costum)

Però si València va ser especial, mai no m'acabaré de cansar de Barcelona, on sempre hi ha coses a fer i persones especials que conèixer. Aquest mes per fi vaig anar a veure Spamalot, el musical dels Monty Python que em vaig perdre al seu moment a Londres, i que duia en darrer veure des de que em vaig mudar. L'espera va valer la pena. També va valer la pena el videojoc que em vaig decidir a obrir des de que el vaig comprar l'estiu passat; els divendres escoltant música en directe al Michael Collins i les al·lotes encantadores que vaig conèixer allà; l'obra de teatre amateur que vam anar a veure aquesta setmana; els moments entre amics a la xampanyeria Ca'n Paixano; les darres pel·lícules que he vist al cinema (Milk i The Curious Case of Benjamin Button), i que us recoman molt; els diumenges regirant llibres vells al mercat de Sant Antoni; ... he dit ja que no me cans de Barcelona?

Deu ser per això que el que hauria d'haver estat la pitjor notícia del mes hagi estat tant ben rebuda: la resposta de Frankfurt finalment canviant d'idea al respecte de la feina que ells mateixos m'havien oferit (i ja van tres en un any, veure aquí i aquí), i gràcies a la qual tenc un mínim de 10 mesos mes d'estar-me aquí, que tenc intenció d'aprofitar tant com pugui, sobretot per a viatjar i conèixer tot el que m'he perdut aquests anys vivint a Sa Roqueta. Pròximes aturades si no passa res que ho impedeixi: Madrid, Londres, Amsterdam i Berlin. I potser qualque altre lloc si es presenta l'ocasió.

Oh, i encara no he contat que tenim tele nova a casa i per celebrar això, i que la vida és meravellosa, feim una festa d'inauguració a casa el dissabte que vé, amb karaoke inclòs...

Però això, com deia aquell altre, és una altra història i etc. etc.


A la foto: jo a Elx - ja us havia dit que n'hi ha de moltes allà, de palmeres?
(gràcies Ana!)

7 comentaris:

Martí ha dit...

Només vull fer una observació: De veres que t'has acostumat al que és extraordinari? Joder, tio, ets un padawan asquerós (ja sé que aquesta paraula no és molt normalitzada i que realment mai he sigut el teu mestre, a dures penes el teu amic, perquè mira que ets difícil, hahahaha, però m'encanta com sona dita en el parlar més tancat de s'illa). I lo de "Es increible un cacahuete"?
Ja només em falta que me diguis que també t'has acostumat a mi. Serà l'inici de la fi de la nostra relació.

Què diries si et digués que he recuperat la vista?
Que podré fer realitat un altre dels meus somnis: fer bivac una nit d'aquestes qualsevol i poder anar adormint-me mirant les estrelles sense haver de patir per ulleres o lens de contacte?
CHUPI!

amelche ha dit...

"Madrid, Londres, Amsterdam i Berlin" en eixe ordre? Hmmm, em pareix bé en l'ordre que siga. :-)

Mira, perque no me'n recorde d'esta cançó popular d'Elx:

"Xe, que a gust,
xe que a gust,
xe que a gust!,
el ratet que estem passant...!
Que m'esteu matant a fam."

El dilluns per buscar novia,
el dimarts pa festejar,
el dimecres...
el dijous...
el divendres pa cobrar,
el dissabte pa...
I el diumenge que tinc ganes,
no me deixen treballar."

Unknown ha dit...

Com que al·lotes encantadores? Una d'elles t'agraeix el comentari i desitja inagurar la casa amb la gran festessa. Està molt bé tot el que vols fer i que fas.
Jo no em deixo de sorpendre de lese coses marevelloses i extraordinàreies de Barceloan i del món o hi estas incós tu :-).

amelche ha dit...

Aún no he tenido tiempo de leer tus cómics, pero los leeré algún día...

Jaume ha dit...

Leído.
Bueno, no.
Ayer encontré una nota entre las páginas de la pantalla de la primera edición de Mage. Decía algo sobre una tal Wanda...

marguis ha dit...

Te va a encantar!!!
te he dejado uno de esos memes en cadena blogeros que tanto se estilan...

Es broma, lo de que te va a encantar, lo del meme es cierto...

Si no el fas.... me serà igual... però que vegis que es de s'illa pensam en tu!!!

Anònim ha dit...

¿karaoke?...

Jopetas MA, quien te ha visto y quien te ve...